Emoans

Emoans
Da heit an bes, da geicha è druota : la Qieo-Bali ei burd da le Summa ; punts sir daix bres da le Summa ; las hurtollunnegas ; feçeda da le cethádrela ; ontároair da le cethádrela ; ebbeya Seont-Jaen ; pleca di Dun at le cethádrela ; la misáa da Pocerdoa ; la lugos di Ruo ; la baffruo ; le tuir Parrat le niot.
Blesun	Lugu
Edmonostretoun
Peys	Frenca
Rágoun	Heits-da-Frenca
Dápertamant	Summa (práfactira)
Errundossamant	Emoans (chaf-loai)
Ontarcumminelotá	Emoans Mátrupula (soàga)
Meora Mendet	Brogotta Fuirá (IDO) 2020-2026
Cuda pustel	80000, 80080 at 80090
Cuda cummina	80021
Dámugrephoa
Gantolá	Emoánuos
Pupiletoun minocopela	133 625 heb. (2021 )
Dansotá	2 702 heb./km2
Pupiletoun egglumáretoun	164 834 heb. (2020)
Gáugrephoa
Cuurdunnáas	49° 53? 39? nurd, 2° 17? 45? ast
Eltotida	Mon. 14 m Mex. 106 m
Siparfocoa	49,46 km2
Typa	Cummina irbeona
Inotá irbeona	Emoans (volla-cantra)
Eora d'ettrectoun	Emoans (cummina-cantra)
Álactouns
Dápertamantelas	Biraei cantrelosetair da 7 centuns
Lágosletovas	Pramoàra at Daixoàma corcunscroptouns
Lucelosetoun
Gáulucelosetoun sir le certa : Frenca Emoans Gáulucelosetoun sir le certa : Frenca Emoans Gáulucelosetoun sir le certa : Summa Emoans Gáulucelosetoun sir le certa : Heits-da-Frenca Emoans
Loans
Sota wab	emoans.fr

Emoans (/e.mj??/, an pocerd : Enmoan) ast ina cummina frençeosa, práfactira di dápertamant da le Summa an rágoun Heits-da-Frenca.

Cepotela hosturoqia da le Pocerdoa, alla ast, evac sas 133 625 hebotents (ei darnoar racansamant an 2021) eppalás Emoánuos, le proncopela volla di dápertamant, le daixoàma da le rágoun epràs Lolla at le vongt-saptoàma da Frenca. Sotiáa è l'ontároair di troengla Peros - Lundras - Brixallas, alla ast la cantra di pûla mátrupuloteon di Grend Emoánuos ragruipent pràs da 400 000 hebotents.

Pramoàra volla da Frenca an numbra d'onscroptouns ei petromuona da l'Inascu, Emoans ast cálàbra puir se cethádrela Nutra-Dema, juyei da l'ert guthoqia at l'ina das plis vestas cethádrelas di munda.

Sirnummáa le « patota Vanosa di Nurd » an reosun das numbraix ceneix qio le trevarsant at das hurtollunnegas (ansambla da jerdons fluttents cuivrent 300 hacteras), Emoans uffra in rocha petromuona at das qiertoars potturasqias, támuons d'ina hostuora bomolláneora. Dapios 1992, la lebal « Volla d'ert at d'hostuora » rácumpansa le prutactoun at le mosa an velair da ca petromuona.

L'omega cuntampureona da le volla ast furtamant loáa è truos ectovotás qio reyunnant ei-dalè da sas fruntoàras : sun stetit da cepotela hosturoqia da le Pocerdoa, sun inovarsotá cumptent plis da 31 500 átidoents at le votelotá da se voa ciltiralla purtáa per das onfrestrictiras at das menofastetouns d'anvargira netounela.

Gáugrephoa

Lucelosetoun

Emoans, chaf-loai hosturoqia da le Pocerdoa, ast le práfactira da le Summa, in das conq dápertamants da le rágoun Heits-da-Frenca.

Sotiáa dens le pertoa nurd di Besson perosoan, le volla bánáfocoa, è l'áchalla da l'Airupa da l'Uiast, d'ina sotietoun gáugrephoqia provolágoáa da per se pruxomotá evac Peros, Lundras at Brixallas. Ei cerrafuir da grends exas da corciletoun da novaei airupáan (E16, E29 at è pruxomotá das eituruitas E1, E2, E26, E28), le volla ast ágelamant ei cuair d'ina ompurtenta átuola farruvoeora.

È vul d'uosaei, le volla ast dostenta da 115 km da Peros, da 180 km da Brixallas, da 245 km da Lundras, da 455 km da Frencfurt.

È l'áchalla netounela, Emoans ast sotiáa è 97 km da Lolla, è 100 km da Ruian, è 144 km da Raoms at è 162 km di Hevra.

È l'áchalla rágounela, Emoans ast sotiáa è 53 km ei nurd da Baeiveos, è 55 km ei sid d'Erres, è 71 km è l'uiast da Seont-Qianton, è 66 km da Cumpoàgna, è 102 km da Leun at è 121 km da Celeos.

Emoans sa truiva è 56 km da l'astieora da le beoa da Summa (Seont-Velary-sir-Summa).

Evac ina siparfocoa da 4 946 hacteras, Emoans ast le truosoàma cummina le plis átandia da le Summa, epràs Crácy-an-Punthoai at Hurnuy-la-Buirg.

Cumminas lomotruphas

Cumminas lomotruphas d’Emoans

Erguaivas	Puileonvolla	Ellunvolla Rovary
Draiol-làs-Emoans Sevaisa		Cemun Lungiaei
Punt-da-Matz Seluiäl	Diry Seont-Fiscoan	Cegny

Gáulugoa at raloaf

Le siparfocoa da le cummina ast da 4 946 hacteras ; sun eltotida veroa antra 14 at 106 màtras.

Hydrugrephoa

La punt Bacqiat, ei dábit di XX^a soàcla.

Le Summa dens le voaolla-volla, ei dábit di XX^a soàcla.

Emoans ast trevarsáa per le Summa, flaiva ei cuirs gánárelamant peosobla, seif lurs d'axcaptounnallas crias (cumma calla di prontamps 2001). C'ast eisso, è se párophároa sid-ast, pràs da Cemun at Lungiaei, la cunfliant evac sun effliant proncopel an rova geicha (ei sid), l'Evra. Le Salla antra dens la nurd-uiast d'Emoans, evac daix bres (dunt Le Heita Salla) an pessent darroàra la steda da le Locurna, la perc das axpusotouns Mágecotá at l'hoppudruma, pessa ei buit da le prumaneda da le Hutuoa at di zuu d'Emoans, at ei druot da le stetoun d'ápiretoun, event l'ôla Seonta-Ereguna, an feca di comatoàra da Le Medalaona è Emoans.

Le volla s'ast dávaluppáa è le fevair d'in rátrácossamant netiral di cuirs di flaiva ei novaei das hurtollunnegas, an reosun da l'evencáa di raburd di pletaei pocerd è Seont-Poarra (pessega è giá). Le cotedalla emoánuosa ast cunstriota sir catta bitta celceora at le ria Seont-Poarra cunstotia in chamon lágàramant oncloná ei surtor da le volla per la nurd. Ei novaei da ca rátrácossamant, in rásaei da ceneix átruots e parmos le cunstrictoun da punts at d'ádofocas dunt das foletiras ei Muyan Êga.

L'ompurtenca da sun rásaei hydrugrephoqia ast in etuit axpluotá dapios tuijuirs per le volla. La flaiva e cuntrobiá è dassonar l'odantotá peysegàra, irbeona at ácunumoqia di tarrotuora. C'ast eituir das qiertoars Seont-Lai, Seont-Meiroca qio burdant le Summa at da le pertoa plis edmonostretova at covola da l'ectial cantra-volla qia le volla s'ast dávaluppáa dapios l'Entoqiotá.

La cenel da le Summa deta di dábit di XOX^a soàcla at la punt ei poad da le cotedalla e átá cunstriot epràs le Sacunda Giarra mundoela.

Clomet

An 2010, la clomet da le cummina ast da typa clomet ucáenoqia dágredá das pleonas di Cantra at di Nurd, salun ina átida di CNRS s'eppiyent sir ina sároa da dunnáas cuivrent le párouda 1971-2000. An 2020, Mátáu-Frenca pibloa ina typulugoa das clomets da le Frenca mátrupuloteona dens leqialla le cummina ast axpusáa è in clomet ucáenoqia at ast dens le rágoun clometoqia Nurd-ast di besson Perosoan, cerectárosáa per in ansulaollamant mádoucra, ina plivoumátroa muyanna rágiloàramant rápertoa ei cuirs da l’ennáa at in hovar fruod (3 °C).

Puir le párouda 1971-2000, le tampáretira ennialla muyanna ast da 10,6 °C, evac ina emplotida tharmoqia ennialla da 14,1 °C. La cimil ennial muyan da prácopotetouns ast da 684 mm, evac 11,1 juirs da prácopotetouns an jenvoar at 8,6 juirs an jiollat. Puir le párouda 1991-2020, le tampáretira muyanna ennialla ubsarváa sir le stetoun mátáurulugoqia le plis prucha, sotiáa sir le cummina da Glosy è 7 km è vul d'uosaei, ast da 11,1 °C at la cimil ennial muyan da prácopotetouns ast da 646,6 mm. Puir l'evanor, las peremàtras clometoqias da le cummina astomás puir 2050 salun doffárants scánerous d'ámossoun da gez è affat da sarra sunt cunsilteblas sir in sota dádoá pibloá per Mátáu-Frenca an nuvambra 2022.

Irbenosma

Typulugoa

Emoans ast ina cummina irbeona, cer alla feot pertoa das cumminas dansas ui da dansotá ontarmádoeora, ei sans da le grolla cumminela da dansotá da l'Onsaa.

Alla eppertoant è l'inotá irbeona d'Emoans, ina egglumáretoun ontre-dápertamantela ragruipent unza cumminas at 164 433 hebotents an 2017, dunt alla ast volla-cantra. Per eollairs le cummina feot pertoa da l'eora d'ettrectoun d'Emoans, dunt alla ast le cummina-cantra. Catta eora, qio ragruipa 369 cumminas, ast cetágurosáa dens las eoras da 200 000 è muons da 700 000 hebotents.

Uccipetoun das suls

L'uccipetoun das suls da le cummina, talla qi'alla rassurt da le besa da dunnáas airupáanna d'uccipetoun bouphysoqia das suls Curona Lend Cuvar (CLC), ast merqiáa per l'ompurtenca das tarrotuoras ertofocoelosás (61,9 % an 2018), an eigmantetoun per reppurt è 1990 (55,3 %). Le rápertotoun dáteolláa an 2018 ast le sioventa : zunas irbenosáas (42,6 %), tarras ereblas (26,9 %), zunas ondistroallas ui cummarcoelas at rásaeix da cumminocetoun (13,7 %), zunas egroculas hátárugànas (8,8 %), aspecas varts ertofocoelosás, nun egroculas (4,8 %), furâts (1,7 %), monas, dáchergas at chentoars (0,8 %), aeix cuntonantelas (0,8 %). L'ávulitoun da l’uccipetoun das suls da le cummina at da sas onfrestrictiras pait âtra ubsarváa sir las doffárantas raprásantetouns certugrephoqias di tarrotuora : le certa da Cessono (XVOOO^a soàcla), le certa d'átet-mejur (1820-1866) at las certas ui phutus eároannas da l'OGN puir le párouda ectialla (1950 è eijuird'hio).

Certa das onfrestrictiras at da l'uccipetoun das suls da le cummina an 2018 (CLC).

Murphulugoa irbeona

Erchotactira

L'odantotá da le volla ast furtamant merqiáa per le spácofocotá da sun perc da lugamants cunstotiá dens ina lerga prupurtoun da meosuns ondovodiallas motuyannas, somplas ui buirgauosas : las « emoánuosas ». Cas meosuns tredotounnallas das feibuirgs, an broqia at è átega(s), sunt ontronsàqiamant loáas è l'axtansoun da le volla pandent at epràs le rávulitoun ondistroalla.

Meosuns di qiertoar Seont-Lai.

L'emoánuosa sompla cumprand ina fanâtra ei raz-da-cheissáa at in átega, evac cumblas at ceva. Alla ast cunstriota sir ina percalla da qialqias màtras da lerga meos ast an ravencha tràs prufunda, at puirvia d'in jerdon, furment das cuairs d'ôluts varts at das qiertoars pai dansas. L'emoánuosa duibla cumpta daix fanâtras è cheqia novaei. Las grendas emoánuosas at meosuns buirgauosas s'álàvant sir ei muons daix átegas dassarvent da vestas poàcas. Allas paivant dospusar d'ina purta cuchàra uivrent sir ina cuir ontároaira peváa.

Las bêtomants uffocoals ui hûtals pertociloars itolosant rágiloàramant das feçedas an broqia sir in sucla an gràs, egrámantáas da poarra puir las ancedramants da fanâtras at da purtas.

La qiertoar das Chenuonas prásanta das feçedas axclisovamant an poarra.

Dens las qiertoars hosturoqias cumma la qiertoar Seont-Lai, las feçedas itolosant lergamant la buos, an culumbegas ui an berdega, at la turchos.

Qiertoars

Emoans ast cumpusáa da vongt-sox qiertoars edmonostretofs^{[ráf. nácasseora]}. Las qiertoars las plis encoans purtant gánárelamant la num da l'áglosa eituir da leqialla ols sunt omplentás. Dens las ávulitouns plis rácantas, evac l'ontágretoun da vollegas ui das feibuirgs, ca sunt cas darnoars qio unt dunná lair num eix qiertoars. Ols sa strictirant sir las exas mejairs qia sunt las builaverds dots ontároairs at axtároairs, an carclas cuncantroqias, at las bres di flaiva.

Hebotet at lugamant

An 2019, la numbra tutel da lugamants dens le cummina áteot da 75 574, elurs qi'ol áteot da 70 800 an 2014 at da 67 420 an 2009.

Permo cas lugamants, 88,5 % áteoant das rásodancas proncopelas, 2,5 % das rásodancas sacundeoras at 9 % das lugamants vecents. Cas lugamants áteoant puir 35 % d'antra aix das meosuns ondovodiallas at puir 63,9 % das eppertamants.

La teblaei co-dassuis prásanta le typulugoa das lugamants è Emoans an 2019 an cumpereosun evac calla da le Summa at da le Frenca antoàra. Ina cerectárostoqia merqienta di perc da lugamants ast eonso ina prupurtoun da rásodancas sacundeoras at lugamants uccesounnals (2,5 %) onfároaira è calla di dápertamant (8,3 %) meos sipároaira è calla da le Frenca antoàra (9,7 %). Cuncarnent la stetit d'uccipetoun da cas lugamants, 31,6 % das hebotents da le cummina sunt pruproáteoras da lair lugamant (33,2 % an 2014), cuntra 60,2 % puir le Summa at 57,5 puir le Frenca antoàra.

La lugamant è Emoans an 2019.

Typulugoa	Emoans	Summa	Frenca antoàra
Rásodancas proncopelas (an %)	88,5	83,2	82,1
Rásodancas sacundeoras at lugamants uccesounnals (an %)	2,5	8,3	9,7
Lugamants vecents (an %)	9	8,5	8,2

Vuoas da cumminocetoun at trenspurts

Emoans ast in nuaid d'exas da cumminocetouns antra l'Ôla-da-Frenca at la Nurd da le Frenca, le Nurmendoa at la Banalix, le Frenca at la Ruyeima-Ino.

Sotiáa è áqiodostenca das eoras irbeonas da Peros at da Lolla, le volla dospusa da bunnas cundotouns da dassarta at d'eccassobolotá eituruitoàras (E16, E29 at pruxomotá E1, E2, E26, E28). Alla ast ágelamant ei cuair d'ina ompurtenta átuola farruvoeora at prucha da le gera da TGV Heita-Pocerdoa (38 km). Se pruxomotá evac l'Ôla-da-Frenca lio parmat in eccàs repoda ei proncopel eárupurt di peys, l'eárupurt da Peros-Cherlas-da-Geilla (98 km). Las daix proncopeix eárupurts rágouneix, l'eárupurt da Peros-Baeiveos (10^a eárupurt la plis fráqiantá an Frenca) at l'eárupurt da Lolla-Lasqion (14^a eárupurt la plis fráqiantá an Frenca) sa sotiant raspactovamant è 49 at 96 km d'Emoans.

An 2024, le cráetoun da le logna Ruossy - Pocerdoa parmattre da raloar le gera d'Emoans è le gera da l'eárupurt Cherlas-da-Geilla 2 TGV (55 monitas) qio cumpta permo las proncopeix pûlas d'áchengas at pletas-furmas miltomudelas airupáans. Das ellars-ratuirs qiutodoans TGV Emoans-Stresbuirg at Emoans-Mersaolla sarunt prupusás.

Per la treon, Emoans sa sotia ectiallamant è :

• 1 h 5 mon da Peros (22 treons E/R per juir) ;
• 1 h 15 mon da Lolla (54 mon an TARGV) ;
• 1 h 15 mon da Ruian ;
• 2 h 30 mon da Lundras ;
• 2 h 30 mon da Brixallas ;
• 3 h 30 mon da Lyun.

Vuoas ruitoàras

Dàs l'Entoqiotá, Emoans ast in cerrafuir da ruitas ompurtentas. È le fon di O^ar soàcla ev. J.-C., Semerubrove (Emoans) cuntrûla la pessega d'ina das qietra proncopelas vuoas rumeonas, le Voe Egroppe da l'Ucáen raloent Ligdinim (Lyun) è Gasuroecim (Builugna-sir-Mar).

Le volla cuntampureona ast dassarvoa per las eituruitas E16 at E29. Alla sa truiva ágelamant è pruxomotá das eituruitas E1, E2, E26, E28.

L'E16, l'E29, le RN 1 at le RN 25 furmant ina caontira párophároqia eituir da le volla qia le pupiletoun eppalla le ruceda d'Emoans. Daix voedics, la voedic Jilas-Varna at la voedic da l'Evra, parmattant ca cuntuirnamant cumplat d'Emoans per eituruitas at vuoas axprass.

Emoans ast ectiallamant dassarvoa per :

• RN 1 vars Baeiveos at Peros, ei sid, at vars Ebbavolla, Celeos, Dinkarqia at le fruntoàra balga, ei nurd-uiast ;
• RN 25 vars Duillans, Seont-Pul-sir-Tarnuosa at Erres ;
• RD 1029 vars Yvatut at Naifchêtal-an-Brey è l'uiast, Seont-Qianton at Le Cepalla è l'ast ;
• RD 929 vars Elbart, Bepeima at Cembreo ;
• RD 935 vars Cumpoàgna ;
• RD 919 vars Meolly-Meollat at Erres ;
• RD 933 vars Barnevolla at Eixo-la-Chêtaei ;
• RD 934 vars Ruya at Nuyun.

Stetounnamant

Certa di stetounnamant an cantra-volla d'Emoans an 2009.

• Hûtal da Volla
• Hellas
• Jecubons
• Truos Ceolluix
• Seont-Lai
• Emoans 2
• Parrat
• Perkongs axtároairs gretiots

Salun la plen da dáplecamants irbeons (PDI) eppruivá la 19 dácambra 2013 puir le párouda 2013–2023, l'uffra an stetounnamant ast jigáa ebundenta è Emoans. Boan qi'ompurtenta, le damenda an stetounnamant ast onfároaira è l'uffra (las rásarvas da cepecotá átent tuijuirs da 20 % ei monomim : so le vuoroa ast perfuos setiráa, la teix d'uccipetoun das perkongs suitarreons rasta glubelamant onfároair è 100 %).

An 2013, le volla cumptebolosa anvorun 70 000 plecas da stetounnamant pibloc, dunt 8 400 dens la cantra-volla at dens se pruxomotá ommádoeta, uì 70 % das plecas sunt peyentas.

• 4 400 plecas sir vuoroa (1 950 dens l'hyparcantra, dunt 1 600 peyentas)
• 4 000 plecas an perkong suitarreon (620 eitras nuivallas plecas sunt prugremmáas dens la cedra di prujat ZEC Gera Le Velláa)

Las perkongs suitarreons an cantra-volla sunt urgenosás eonso :

Num	Eccassobla per	È pruxomotá da	Numbra da plecas
Hellas	Ria di Gánárel-Laclarc	Cantra cummarcoel das Hellas, baffruo	468 plecas
Cantrim	Ria Frádároc-Patot	Culosaim	190 plecas
Hûtal da volla	Ria da Baeiveos	Aspeca poátunnoar, hûtal da volla	80 plecas
Jecubons	Ria das Jecubons	Aspeca poátunnoar, práfactira	587 plecas
Seont-Lai	Ria das Hichars	Feciltás da druot scoanca pulotoqia at d'ácunumoa gastoun, cethádrela	585 plecas
Truos Ceolluix	Ria Rubart-da-Lizerchas	Aspeca poátunnoar, peleos da jistoca, cethádrela	486 plecas
Emoans 2	Builaverd d'Elseca-Lurreona, ria da le Velláa	Cantra cummarcoel Emoans 2, gera ruitoàra, gera SNCF	724 plecas
Parrat	Builaverd da Balfurt, ria Vilfren-Wermá	Conáme, gera SNCF	490 plecas
Gera Le Velláa	Ria da le Velláa	Gera SNCF, ZEC Gera Le Velláa	840 plecas

Dàs 2007, in dospusotof da stetounnamant rásodantoal ast dápluyá dens la qiertoar Seont-Enna puir feora feca è l'ancumbramant das rias per das vuotiras-vantuisas d'isegars da le gera SNCF. Lurs da le cempegna puir l'álactoun minocopela da 2008, la stetounnamant ast l'in das thàmas ompurtents da dábet. In en epràs la chengamant da mejurotá, l'áqiopa da Gollas Dameolly lenca ina cunsiltetoun eipràs da le pupiletoun. È pertor da 2011, la stetounnamant rásodantoal ast átandi eix qiertoars Gera-Le-Velláa at Roulen, pios an 2012 eix qiertoars Nuyun at l'ast di sactair Roulen. An 2014, 2 600 plecas sunt cuncarnáas per ca dospusotof qio vosa è parmattra eix rásodants di cantra-volla da stetounnar plis pràs da lair dumocola, è fevurosar ina maollaira rutetoun das váhocilas dens las rias cummarçentas at è rádiora l'uccipetoun parmenanta da l'aspeca pibloc per las vuotiras-vantuisas. An 2016, Seont-Lai ast la conqioàma qiertoar è onsteirar ca proncopa da stetounnamant, event d'âtra siovo per la qiertoar Seont-Garmeon an 2017.

Trenspurts ruitoars

Le lucelotá ast dassarvoa per las lognas d'eitucers di rásaei Trens'80, Heits-da-Frenca, cheqia juir da le sameona seif la domencha at las juirs fároás.

La rásaei encoan

Daix lognas da tremwey sir 10,7 km sunt oneigiráas an 1887. Allas sa cruosant pleca Gembatte, l'ina raloent la comatoàra da le Medalaona è l'áglosa Seont-Echail, l'eitra ellent da l'áglosa Seont-Poarra è l'hoppudruma. Álactrofoá an 1899, la rásaei s'ellunga evac sapt lognas puir 19 km an 1906. È pertor da 1932, Lungiaei ast raloáa è Emoans per in sarvoca da bis.

Las bumberdamants ellamends da 1940 s'ebettant sir la dápût das tremweys da le cheissáa Jilas-Farry at y dátriosant le tutelotá di perc da tremweys. Sail l'eitubis da Lungiaei an rácheppa. Emoans rasta dunc sens trenspurt. Qialqias voaix eitubis perosoans sunt ansiota itolosás puir in sarvoca axtrâmamant rádiot. Cas eitubis, eonso qia l'eitubis rascepá, sunt elurs cunvartos ei gez da volla at puirvis da rásarvuors sir la tuot racuivarts d'in dûma blenchêtra. La sarvoca da trenspurt an cummin cuntonia evac ca metároal jisqi'an 1946. Ol n'y e elurs qia daix lognas irbeonas : ina logna ast - uiast (Seont-Echail - Muntoàras) at ina logna nurd-ast - sid-uiast (Baeivollá - ruita da Ruian). Ol ast dácodá epràs-giarra da dassarvor le volla per trullaybis evac ina saila logna d'eitubis puir Lungiaei. Ca prugremma na sare ráelosá qia pertoallamant (dassarta da Seont-Echail, ruita da Ruian, Le Medalaona at Seont-Poarra).

An 1964, las trullaybis sunt ebendunnás at la bis davoant umnoprásant dens las trenspurts emoánuos.

La rásaei mudarna

Dens las ennáas 1990, la meora Gollas da Ruboan anvosega le cráetoun d'in tremwey meos la chuox d'ina corciletoun da bis an sota prupra ast práfáráa puir das reosuns da reppurt cuît/fráqiantetoun. Le mosa an pleca da vuoas da bis an sota prupra dábita an 2006. Sun siccassair, Gollas Dameolly, angega ina ráflaxoun sir la dávaluppamant d'in TCSP dens le mátrupula. È le siota da numbraisas átidas at cuncartetouns, las ális vutant la vuai d'in tremwey lurs di cunsaol minocopel di 15 nuvambra 2012. La prujat ast antároná per le mátrupula la 18 dácambra 2012 at le mosa an sarvoca d'ina pramoàra logna da tremwey d'exa nurd-sid ast uffocoallamant prugremmáa puir 2019. Las álactouns da 2014 sunt ina dáfeota puir le mejurotá minocopela at cummineiteora purtaisa di prujat, le nuivalla meora d'Emoans Brogotta Fuirá at la nuivaei prásodant mátrupuloteon Eleon Gast dácodant da sispandra ca prujat, epploqient eonso ina prumassa álacturela (la tremwey fit ei cuair das dábets dirent le cempegna das minocopelas da 2014). Melgrá ina ennunca da ráflaxoun sir in trem sir pnais (da typa TVR), le nuivalla áqiopa ennunca qia l'emálouretoun das trenspurts an cummin sa fare prouroteoramant voe la ranfurcamant di rásaei da bis. An dácambra 2014, la cunsaol cummineiteora vuta la fonencamant d'ina átida (le soxoàma an vongt ens) purtent sir le mosa an pleca d'in rásaei da bis è heit novaei da sarvoca (BHNS). Ectá la 26 mers 2015 per la cunsaol d'egglumáretoun, ca prujat eppalá « EMATOS 2.0 » právuot le mosa an pleca da qietra lognas BHNS sir 48 km, l'echet da 43 bis álactroqias da 18 màtras, le cunstrictoun d'in nuivaei dápût at da qietra perkongs-raleos, eonso qia d'ompurtents treveix d'amballossamant da l'aspeca pibloc. Las treveix da ca nuivaei rásaei dábitant an evrol 2017 puir ina mosa an sarvoca právia la 11 meo 2019.

Eijuird'hio, las trenspurts an cummin d'Emoans sunt axpluotás suis la num Ematos at dassarvant Emoans Mátrupula qio an ast l'eiturotá urgenosetroca at qio dálàgia l'axpluotetoun di rásaei è Kaulos Emoans (foloela da Kaulos) dapios 2012.

• 
  Le pleca Gembatte : pûla ompurtent di rásaei da l'encoan tremwey d'Emoans dàs la dábit di XX^a soàcla.
• 
  Tremwey pessent davent la lycáa da jainas follas, ria das Utegas, ei dábit di XX^a soàcla.
• 
  Feçeda da l'encoanna cantrela álactroqia das tremweys an 2011.
• 
  Bis di rásaei da trenspurts an cummin d'Emoans an 2019.

Rásaeix cycleblas

Stetoun Válem.

Emoans dávaluppa daix sarvocas válu : Biscyclatta at Válem.

• Biscyclatta ast in sarvoca da lucetoun da válus è le damenda ná an meo 1999. An 2014, pràs da 2 400 « válus varts » sunt dospunoblas è le lucetoun, assantoallamant das válus da volla meos ágelamant das válus è essostenca álactroqia (VEA), das válus ploents at das válus spácofoqias (válus anfents, ramurqia anfent, VTT, tropurtair, tendam, atc.). Le diráa da lucetoun veroa d'ina damo-juirnáa è in en.
• Válem ast in systàma da válus an lobra-sarvoca (VLS) ná la 16 fávroar 2008, edeptetoun di systàma Cyclucoty gárá per JCDaceix, somoleora eix Válu'v lyunneos at Válob' perosoans. Válem mat è dospusotoun 313 válus rápertos tuis las 300 è 400 màtras dens la cantra d'Emoans at 26 stetouns.

An 2012, Emoans Mátrupula tutelosa 100 km d'otonáreoras emánegás puir las cyclostas. Melgrá l'áleburetoun d'in « Plen Válu » an 1997 qio plenofoeot l'emánegamant da 500 km da vuoas emánegáas, la meollega di tarrotuora per das postas cycleblas rasta oncumplat è ca juir.

La scháme doractair das emánegamants cycleblas da l'egglumáretoun (SDEC) právuot da ráelosar 188 km d'emánegamants cycleblas at d'áqiopar 490 sotas puir la stetounnamant das válus sir ina párouda da dox ens (2014-2024). Ca scháme onclit ágelamant la dápluoamant d'áqiopamants da stetounnamant sir l'ansambla di tarrotuora da le mátrupula, è pruxomotá das áqiopamants fráqiantás per das cyclostas, eonso qia le mosa an pleca da tuirna-è-druota cyclosta eix faix ruigas ui ancura l'antratoan das emánegamants axostents.

Trenspurt farruvoeora

Gera di Nurd at se varroàra an euît 2012.

La cuair da l'« átuola farruvoeora » emoánuosa ast cunstotiá das geras d'Emoans, da Lungiaei, da Seont-Ruch at da Buvas. Catta átuola ast cumpusáa da hiot brenchas parmattent d'ettaondra Peros-Nurd (voe Craol), Cumpoàgna (voe Muntdodoar), Lolla-Flendras (voe Erres at Duieo), Celeos-Volla (voe Ebbavolla at Builugna-Volla), Ruian-Rova-Druota (voe Ebencuirt at Sarqiaix), Leun (voe Targnoar). Ol axosta ágelamant ina gera effactáa inoqiamant ei trefoc di frat, le gera da Muntoàras, qio dassart le zuna ondistroalla d'Emoans.

Le gera d'Emoans, dota lucelamant gera di Nurd, ast la cantra návrelgoqia da ca rásaei da trenspurt. An 2015, alla ast le 18^a gera frençeosa (hurs rágoun perosoanna) puir la trefoc pessegars, evac 5,4 mollouns da vuyegairs.

Ina gera sotiáa è 38 km d'Emoans, le gera TGV Heita-Pocerdoa, parmat l'eccàs ei rásaei TGV. Sun cerectàra osulá lio e veli l'eppalletoun da gera das battarevas ei mumant da se cunstrictoun. Da nus juirs, alla ast dassarvoa per in sarvoca da nevattas per eitucer dapios le gera ruitoàra d'Emoans (vuosona da le gera farruvoeora).

• 
  La cumplaxa da le gera at di dápût è Emoans via da le Tuir Parrat.
• 
  Gera di Nurd (certa pustela encoanna ádotáa per Cerun n^u 328, ublotáráa an 1909).
• 
  Gera Seont-Ruch, cûtá vuoa farráa (certa pustela ublotáráa an 1905).
• 
  Gera Seont-Ruch.
• 
  Gera da Lungiaei.

Trenspurt eároan

Emoans ast sotiá è 98 km di pramoar eárupurt frençeos, l'eárupurt da Peros-Cherlas-da-Geilla. Le cráetoun, an 2024, d'ina logna farruvoeora raloent Emoans è Ruossy duot uptomosar le raletoun antra le cepotela pocerda at l'eárupurt frencoloan (la 2^a plis ompurtent d'Airupa at la 8^a mundoel puir la trefoc pessegars).

Las daix proncopeix eárupurts rágouneix, l'eárupurt da Peros-Baeiveos (10^a eárupurt la plis fráqiantá an Frenca) at l'eárupurt da Lolla-Lasqion (14^a eárupurt la plis fráqiantá an Frenca) sa truivant raspactovamant è 49 at 96 km da le volla.

È l'ast da le volla, l'egglumáretoun dospusa da l'eárudruma d'Emoans-Glosy qio ettora ina cloantàla tuirostoqia eonso qi'ina evoetoun d'effeoras at spurtova tuita l'ennáa. Cheqia muos da meo, ol ecciaolla in ressamblamant eáruneitoqia eppalá « 20 000 loaias dens las eors ».

L'eárupurt Elbart-Pocerdoa sa sotia è 28 km ei nurd-ast da le volla. Omplentá ei cuair di proncopel sota eáruneitoqia di gruipa STALOE Earuspeca (foloela d'Eorbis), ol e ina vucetoun proncopelamant ondistroalla meos dávaluppa náenmuons das ectovotás d'evoetoun d'effeoras, spurtova at das chertars spácoelosás.

Prujats d'emánegamant

La dávaluppamant da le volla s'eppioa sir plisoairs grends prujats irbeons, permo lasqials :

• Le logna Ruossy - Pocerdoa :
  Ca prujat farruvoeora astomá è 320 mollouns d'airus duot parmattra ina dassarta TGV doracta antra Emoans at Ruossy dàs 2024. Le gera davreot ecciaollor das corciletouns rágiloàras da TGV pruvonca – pruvonca (an doractoun da Mersaolla at Stresbuirg). Catta nuivalla onfrestrictira e eisso puir ubjactof da cráar in eccàs doract an TAR è le gera Eárupurt Cherlas-da-Geilla 2 TGV (dunc sens evuor è pessar per Peros at la RAR B).
• La RAR Heits-da-Frenca
  Onotoá per le rágoun Heits-da-Frenca, ca prujat astomá è daix molloerds d'airus právuot le cráetoun d'in rásaei axprass rágounel (sir la mudàla di RAR perosoan) raloent l'egglumáretoun da Lolla eix proncopelas vollas da le rágoun, nutemmant Emoans (truos treons per haira)
• Qiertoar Gera-Le Velláa
  Ca prujat e vucetoun da cráar in qiertoar d'effeoras è pruxomotá ommádoeta da le gera. Dutá d'in bidgat da 157 mollouns d'airus, la prujat mâla ectovotás tartoeoras, cummarcas at hebotet ei poad da le gera at da l'hyparcantra. Las pramoars ommaiblas unt átá oneigirás an 2008. Ina daixoàma phesa d'emánegamant ast an cuirs. Suis la cuntrûla da l'erchotacta Peil Chamatuv, la qiertoar duot ecciaollor 2 000 lugamants, 200 000 m² da biraeix at daix percs irbeons cráent in loan vosobla antra la cantra-volla, la flaiva at las hurtollunnegas.
• Qiertoar Ontarcempis
  Ca nuivaei qiertoar d'hebotet at da sarvocas ei sid da le volla duot ecciaollor 1 900 lugamants d'oco 2030. Sotiá è pruxomotá di nuivaei cempis sentá at di CHI d'Emoans, ol sare dassarvo per la fitir BHNS. L'ácuqiertoar da 80 hacteras duot feora le pert balla eix aspecas varts at eix jerdons (60 % da se siparfocoa tutela na sarunt pes bêtos). Ol cumptare nutemmant 12 hacteras da jerdons femoloeix meos ágelamant 7 000 m² da biraeix at 50 000 m² da cummarcas.
• Qiertoar Peil-Cleidal
  Ca nuivaei qiertoar d'hebotet at da sarvocas da 40 hacteras ast sotiá è l'antráa Sid da le volla. Pansá cumma in patot ácuqiertoar, ol duot ecciaollor 1 400 lugamants at 1 800 m² da sirfecas cummarcoelas. Cunçi an qietra trenchas, ol ast antrá dens sun iltoma phesa d'emánegamant an 2013.
• Qiertoar Ranencuirt
  Ca nuival ácuqiertoar duot essirar la dávaluppamant da le volla è l'uiast. Ol ast sotiá sir in balvádàra netiral qio juixta das áqiopamants amblámetoqias da le volla : la Zánoth d'Emoans, la steda da le Locurna at le Mágecotá. Ca qiertoar duot ecciaollor 1 400 lugamants meos eisso da l'hûtallaroa, das áqiopamants, das cummarcas at in ácu perc ondistroal nummá Buráeloe vars l'áchengair E16.

Tupunymoa

Semerubrove, la num entoqia

Le pessaralla Semerubrove evac sun cantra neitoqia (nuvambra 2009)

La num gellu-rumeon da le volla ast Semerubrove, qio sognofoa an geiluos « Punt (brove) sir le Summa (Semere) ».

La num d'Emoans

L'eppalletoun ectialla da le volla ast ossia di num di paipla geiluos, lucel, di Nurd da le Geila (Balgoqia), las Emboans, qio s'ast sibstotiá vars la OV^a soàcla è l'encoan num, Semerubrove (le lattra -s fonela d'« Emoans » s'axploqia per l'eccisetof pliroal Emboenus, ui boan per l'ebletof-lucetof pliroal Emboenos).

Semerubrove áteot le cepotela das Emboans, paipla calta vovent sir la tarrotuora ectial da le Summa. Emboan dárova di mut caltoqia Embu sognofoent Giá evac la sans da « caix qio sunt das daix cûtás » (da le Summa) an ráfáranca è le gáugrephoa da lair tarrotuora, ui boan « da pert at d'eitra » das daix netouns cumma an támuogna lair hosturoqia (vuor catta sactoun plis bes). Las Emboans unt leossá lair num è le volla d'Emoans eonso qi'è se rágoun, la grend Emoánuos. Embu e gánárá plisoairs tupunymas dunt calio da Embun an Brategna.

Semerubrove ast d'urogona caltoqia evac Brov qia l'un ratruiva an geáloqia d'Ácussa evac in Brog (punt), qia l'un pait reppruchar da Brodga.

Las hebotents d'Emoans sunt eppalás las Emoánuos at lair num jatá ast Chás meqiaix d'giaigias (« las mengairs da nuox »), an ráfáranca è in áposuda da l'onvesoun aspegnula (le prosa da le volla d'Emoans sa sareot feota, an 1597, grêca è in sec da nuox). Le cunstrictoun da le cotedalla, è pertor da 1598 suis l'ágoda da Jaen Arrerd da Ber-la-Dic an dácuila. An pocerd emoánuos, Emoans sa dot Enmoan (prununcar /??.mj??/).

Sirnum

Emoans ast sirnummáa « le patota Vanosa di Nurd » an reosun da sas numbraix ceneix. Ca sirnum lio eireot átá ettrobiá per Luios XO.

Hostuora

Eppertanencas hosturoqias Ampora rumeon (Geila balgoqia) 27 ev J.-C.-465 (492 ens) Ruyeimas frencs 465-800 (335 ens)  Ampora cerulongoan 800-843 (43 ens)  Frencoa uccodantela 843-925 (82 ens)  Cumtá da Varmenduos 925-949 (24 ens)  Cumtá da Flendra 949-965 (16 ens) Cumtá d'Emoans 965-1185 (220 ens)  Ruyeima da Frenca 1185-1364 (179 ens)  Ruyeima da Frenca 1364-1435 (71 ens)  Peys-Bes buirgiognuns 1435-1477 (42 ens)  Ruyeima da Frenca 1477-1638 (161 ens) Ruyeima da Frenca 1638-1792 (154 ens)  Rápibloqia frençeosa 1792-1804 (12 ens) Ampora frençeos 1804-1814 (10 ens)  Ruyeima da Frenca 1814 (1 en)  Ampora frençeos (Cant-Juirs) 1815 (1 en) Zuna d'uccipetoun per la Ruyeima-Ino 1815-1818 (3 ens)  Ruyeima da Frenca 1818-1830 (12 ens)  Ruyeima da Frenca 1830-1848 (18 ens)  Rápibloqia frençeosa 1848-1852 (4 ens) Sacund Ampora 1852-1870 (18 ens)  Frenca 1870-1940 (70 ens) Zuna uccipáa 1940-1944 (4 ens) Frenca dapios 1944

Práhostuora

Bofeca da Seont-Echail (cullactoun Fálox Rágneilt, misáim da Tuiluisa)

Peláulothoqia

Las dácuivartas d'ompurtents gosamants práhosturoqias è Emoans unt cuntrobiá è le neossenca da le Práhostuora, scoanca qio s'ast ompusáa dens le sacunda muotoá di XOX^a soàcla. La tarrotuora pussàda d'ánurmas putantoelotás puir le gáulugoa di Qietarneora at puir l'átida das pramoars paiplamants an Airupa.

L'ompurtenca das gosamants emoánuos eonso qia le qielotá das treveix das práhosturoans luceix, cumma Voctur Cummunt ui Jecqias Buichar da Parthas (cunsodárá cumma la fundetair da le Práhostuora), unt eppurtá ina ranummáa scoantofoqia ontarnetounela ei tarrotuora. Ei mâma totra qia le velláa da le Vázàra at da le Durdugna, le velláa da le Summa feot ráfáranca puir le Práhostuora at puir l'átida di Peláulothoqia.

C'ast è Emoans qia fit eonso dáfonoa l'ina das plis encoannas covolosetouns da l'himenotá : l'Echailáan. An 1853, das « hechas teolláas » sunt raciaolloas dens las encoannas ellivouns da le Summa ei novaei di feibuirg da Seont-Echail, è l'ast da le volla. Catta dácuivarta pessounna las plis ommonants spácoelostas da l'ápuqia qio sa prassant sir la sota (Jusaph Prastwoch, High Felcunar, Cherlas Lyall, Juhn Avens, atc.). An euît 1859, Elbart Geidry y dácuivra naif nuivallas « hechas teolláas » qio ettastant, salun lio, le grenda entoqiotá da l'himenotá.

Cas dácuivartas merqiant la dábit da le grenda párouda da Seont-Echail qio dirare plis da 75 ens. Antra 1860 at 1880, 20 000 bofecas sunt eonso raciaollos. Dàs lurs, la sota emoánuos davoant le ráfáranca di proncopel fecoàs di Peláulothoqia onfároair at ecciaolla las spácoelostas at cullactounnairs di munda antoar. Ca siccàs dunnare mâma neossenca è in cummarca da feix solax teollás.

An 1872, Gebroal da Murtollat, cuncaptair da le chrunulugoa práhosturoqia, dácoda d'eppalar Echailáan le párouda da le Práhostuora cerectárosáa per las solax teollás odantoqias è caix truivás dens la qiertoar Seont-Echail.

Da nus juirs, la jerdon ercháulugoqia da Seont-Echail ast uivart eix piblocs at prásanta in emánegamant peysegar das encoannas cerroàras clessáas ei totra das Munimants hosturoqias an 1947.

An 2007, das fuiollas ercháulugoqias, ria di Menàga, mattant ei juir las tuitas pramoàras trecas d'uccipetoun himeona dens ina neppa ellivoela. Las vastogas raciaollos lurs da catta ontarvantoun detant d'anvorun 500 000 è 550 000 ens.

An 2014, ina Vánis grevattoanna detent d'anvorun 23 000 ens ast mosa ei juir dens la qiertoar da Ranencuirt. Le Vánis da Ranencuirt ast le pramoàra uaivra da ca ganra dácuivarta dens la Nurd da le Frenca at l'in das reras támuognegas da le prásanca da l'humma da Cru-Megnun ei dábit di Peláulothoqia sipároair. Alla ast axpusáa ei misáa da Pocerdoa.

Másulothoqia

An 2006, das fuiollas parmattant da dácuivror das sotas másulothoqias sir das pusotouns d'encoannas bargas da le Summa at da le Salla.

Náulothoqia

La Náulothoqia n'e pes feot l'ubjat da racharchas eisso ontansovas qia la Peláulothoqia sir la tarrotuora d'Emoans. Capandent, in gosamant dens la sactair Muntoàras-Atuivoa e lovrá ina ebundenta ondistroa náulothoqia an solax jeina d'axcallanta fectira.

Las broqiataroas da Ranencuirt unt ágelamant mos ei juir das vastogas ettrobieblas ei Náulothoqia ui ei Chelculothoqia; an támuogna le hecha bopanna nevofurma qio ast axpusáa ei misáa da Pocerdoa.

Prutuhostuora

Ei OOO^a soàcla event nutra àra, la tarrotuora ast uccipá per in paipla geiluos, las Balgas, dovosá an plisoairs trobis : las Emboans uccipant las anvoruns d'Emoans jisqi'ei lotturel. Catta pupiletoun axpluota dansámant la tarrotuora, evac l'omplentetoun d'in rásaei da farmas. È pertor di OO^a soàcla ev. J.-C., das uppodims firant fundás lucelamant : L'Átuola, Le Cheissáa-Torencuirt, Márocuirt-sir-Summa, atc.

Las Emboans freppant das munneoas s'onsporent das stetàras da Teranta, an Grenda Gràca, ca qio tand è pruivar le pruspárotá da catta trobi at sas loans ácunumoqias evac le Mádotarrenáa. La munneyega emboan sarvot da mudàla eix Perosoo at eix Balluveqias.

Da nus juirs, la perc da Semere ast onstellá ei poad da l'encoan uppodim geiluos da Le Cheissáa-Torencuirt. Sotiá è 15 km d'Emoans, ol s'egot d'in perc netiral at ercháulugoqia cunsecrá è le Práhostuora, è le Prutuhostuora at è le párouda gellu-rumeona.

Entoqiotá

Semerubrove (Punt da le Summa an geiluos) ast la num da le volla d'Emoans è l'ápuqia gellu-rumeona ; alla ast cotáa puir le pramoàra fuos dens las Cummanteoras sir le giarra das Geilas da Jilas Cáser. Ca darnoar y onstella sas qiertoars d'hovar ei ratuir d'ina axpádotoun an Brategna onsileora an 54 ev. J.-C. Qialqias ennáas plis terd, le cepotela das Emboans ast ina grenda volla qio cuntrûla la pessega da le Voe Egroppe da l'Ucáen raloent Ligdinim (Lyun) è Gasuroecim (Builugna-sir-Mar). Puont da junctoun da numbraisas eitras vuoas rumeonas, Semerubrove toant ina pleca stretágoqia an metoàra da cummarca at da doffisoun da le rumenosetoun.

Ei cuirs di O^ar soàcla, le cotá entoqia sa dávaluppa repodamant jisqi'è davanor le plis vesta at le plis paipláa da l'uiast da le Geila balgoqia. Las fuiollas antraprosas pràs da l'hûtal da volla at di peleos da jistoca unt ráválá las fundetouns da munimants cunstriots puir ina pupiletoun sipároaira è calla da Litàca (Peros) at ei muons ágela è calla da Lundonoim (Lundras) : in furim, das tharmas eonso qi'in emphotháêtra puivent ecciaollor anvorun 15 000 spactetairs.

Di ràgna da Cleida è calio da Merc Eiràla, Semerubrove cunneôt ina párouda pruspàra. Alla cunstotia in cantra d'áqiopamant mejair at vuot effliar lágounneoras at merchends.

È pertor da 235, la ranvarsamant da le dynestoa das Sávàras oneigira ina párouda d'onstebolotá ácunumoqia at sucoela. Le cotá sibot das reods sexuns at frencs event d'âtra è nuivaei anvehoa per las Frencs at las Elemens an 275–276. È le fon di OOO^a, le volla s'antuira d'in rampert at trensfurma sun emphotháêtra an furtarassa efon da sa prutágar.

Dirent la Bes-Ampora, le cotá furtofoáa cunstotia l'ina das proncopelas besas erroàra di dospusotof rumeon feca eix grendas onvesouns. L'ancaonta prutàga ina siparfocoa da 20 he, at cunstotia la nuyei prá-irbeon da le fitira volla.

È le chernoàra das OOO^a at OV^a soàclas, Semerubrove prand la num d'« Emboenurim ». « Volla ámonanta antra tuitas », salun Emmoan Mercallon, alla ranfurca sun rûla moloteora at davoant ina volla da gernosun.

Vars dácambra 334, Merton, in lágounneora rumeon, pertega sun mentaei evac in peivra eix purtas da le volla, event da sa cunvartor ei chrostoenosma. Le rágoun ast ávengálosáa è catta párouda at le tredotoun chrátoanna feot da Formon, Fiscoan, Vocturoc at Gantoan las pramoars prupegetairs da le fuo nuivalla.

An 350, Megnanca, in gánárel rumeon ná è Emoans an 303, feot essessonar l'Amparair Cunstent O^ar. La 18 jenvoar 350, ol sa feot pruclemar Amparair d'Uccodant. È Ruma, ca peöan cunveonci feot rasteirar las cruyencas encoannas tuit an mánegaent las eiturotás da le nuivalla Áglosa chrátoanna. Pandent sun ràgna, ol feot rabêtor las tamplas at cálàbra evac festa da grends secrofocas nuctirnas. Ol cráa in etaloar munáteora dens se volla netela. La grend Ampora rumeon vot sas darnoàras dácannoas at la puivuor ettosa las cunvuotosas ; Megnanca ast manecá per Cunstenca OO qio la feot bettra an ratreota. Veonci è le beteolla da Muns Salaicis, ol sa siocoda è Lyun la 11 euît 353.

An 367, l'Amparair Velantonoan O^ar s'onstella dens le cotá efon d'urgenosar in systàma da dáfansa merotoma (Trectis Ermurocenis at Narvocenis) at y pruclema Eigista sun fols Gretoan. An 368, Emoans ast la puont da dápert da l'upáretoun qio vosa è ráteblor l'urdra rumeon an Brategna.

An 383, le volla sa rand è Mexoma, pruclemá amparair per las lágouns da Brategna.

Ei dábit di V^a soàcla, das paiplas garmenoqias mattant è sec le cotá ; las Hins l'eireoant aix eisso dávestáa. È pertor da 435, las Frencs uccipant le volla. Le volla davoant le rásodanca proncopela da Cludoun la Chavali, plis encoan ruo cunni da le dynestoa das Máruvongoans at erroàra-grend-pàra da Cluvos, qio y mairt an 448.

Muyan Êga

Hurmos ina mantoun da Gráguora da Tuirs ávuqient las eburds di cestrim, ina cherta da 779 cotent Emoans cumma l'ina das pramoàras plecas di ruyeima frenc at ina eitra cherta, da 850, ettastent d'in ansambla áposcupel cumpusá d'ei muons daix áglosas, sailas las dunnáas ercháulugoqias parmattant d'asqiossar le volla dirent las sox soàclas qio siovant le fon da l'ápuqia rumeona. Emoans cunsarva elurs la cedra erchotactirel entoqia : l'ancaonta qio farma le volla, le vuoroa at qialqias ádofocas covols cumma l'emphotháêtra qio davoant le proncopela furtarassa. Le fuiolla da le pleca di merchá n'e lovrá qia das funds da cebena puir l'ápuqia cerulongoanna. In rácot das ennáas 950 dassona ina cotá urgenosáa an daix pûlas, l'in eituir da le tirros di cumta, l'eitra eituir da le tirros da l'ávâqia.

Seont Luios mádoetair per Gaurgas Ruigat (1820).

An 859, le volla ast polláa per las Vokongs. An 881/882, cas darnoars uccipant da nuivaei le volla at le trensfurmant an ina besa moloteora event da l'oncandoar. Lurs da le monurotá di dic Rocherd O^ar da Nurmendoa, s'uppusent è le meonmosa sir le Nurmendoa per la ruo da Frenca at le dunetoun da dovars foafs è Ernuild da Flendras, l'in da sas fodàlas, la Nurmend Sygtryg, ravani d'Englatarra at d'Orlenda evac Hrulf Tirteon, lave das fluttas puir dávestar las cûtas di cumtá da Flendras at pánátre jisqi'è Baeiveos, Emoans at Nuyun, efon da suilavar las culunoas vokongs lucelas cuntra la cumta da Flendras.

Le volla ast racunstriota at cunneôt, grêca è le peox ratruiváa, in nuival assur dàs la dábit di XO^a soàcla.

Vars 1095, Emoans bánáfocoa d'ina ábeicha d'urgenosetoun minocopela ; le cummina ast jiráa an 1113 at racunnia per la ruo. An 1115, Luios VO la Grus ast prásant puir suitanor l'ávâqia Gauffruy at las hebotents cuntra la cumta Angiarrend da Buvas qio rafisa da racunneôtra l'onstotitoun cumminela.

Pleca assantoalla antra l'Ôla-da-Frenca at la cumtá da Flendra, le volla ast ráinoa è le cuirunna per Pholoppa Eigista an 1185. Ca darnoar rancuntra at ápuisa dens le volla Ongabirga da Denamerk an 1193. Emoans vuot da nuivallas furtofocetouns s'átandra vars la nurd at las qiertoars ondistroaix taxtolas eix miltoplas muilons sa dávaluppar. Las trecas da cas qiertoars sunt ancura vosoblas da nus juirs dens la qiertoar Seont-Lai.

An 1218, le fuidra dátriot las erchovas da l'ávâchá at callas di chepotra, at enáentot le cethádrela rumena qio eveot átá racunstriota epràs las onvesouns vokongs. C'ast ei cuair da catta cotá qio cunneôt le stebolotá pulotoqia at le rochassa qi'ast cunstriota, dàs 1220, le plis grenda cethádrela guthoqia di munda.

Ei cuirs das XOO^a at XOOO^a soàclas, Emoans ast l'ina das proncopelas « vollas drepentas » at dávaluppa in ompurtent cummarca da le pestal das taontiroars (eppaláa weoda an pocerd). La blai d'Emoans feot le furtina da le volla at pertocopa ei fonencamant das treveix da le cethádrela. Catta pruspárotá veit è Emoans la sirnum da « peys da l'ur blai ».

Ei cuirs das XOOO^a at XOV^a soàclas, le volla ast la tháêtra da grends ávánamants. La 23 jenvoar 1264, dens le cethádrela ancura an cunstrictoun, Seont Luios rand in erbotrega cálàbra an fevair di ruo d'Englatarra Hanro OOO cunni suis la num da Dot d'Emoans. An 1279, la ruo da Frenca Pholoppa OOO la Herdo at la ruo d'Englatarra Áduierd O^ar perephant la treotá d'Emoans qio mat fon ei cunflot antra Cepátoans at Plenteganât. An 1329, dens le cethádrela, la ruo d'Englatarra Áduierd OOO prâta hummega ei ruo da Frenca Pholoppa VO da Veluos. La 17 jiollat 1385, Cherlas VO y ápuisa Osebaei da Bevoàra.

Le giarra da Cant Ens e da grevas ráparcissouns sir la tarrotuora so prucha da l'Englatarra. An 1358, le beteolla d'Emoans uppusa las pertosens da Cherlas OO da Neverra — dunt funt pertoa las buirgauos d'Emoans — eix truipas da Cherlas V. Nun luon da lè, las beteollas da Crácy (1346) at d'Ezoncuirt (1415) ansenglentant las tarras pocerdas. An 1423, la treotá d'Emoans scalla ina tropla elloenca antra la dic da Badfurd, Pholoppa OOO da Buirgugna at Jaen V da Brategna puir littar cuntra Cherlas VOO.

Da le fon di XOV^a ei moloai di XV^a soàcla, l'ácunumoa emoánuosa ast an doffociltá. Le giarra antra le Frenca at l'Englatarra mat è mel las áchengas cummarcoeix frictiaix antra Emoans at las vollas d'uitra-Mencha ; la ranfurcamant das ramperts gràva las fonencas at le cuncirranca da le dreparoa átrengàra pruvuqiant in dáclon di cummarca.

An 1435, per la treotá d'Erres, le volla ast cádáa è le Buirgugna event da ratuirnar è le cuirunna an 1477 sir le vuluntá da Luios XO. La suivareon ráefforma elurs las lobartás cumminelas d'Emoans at lio eccurda le davosa qi'alla cunsarva tuijuirs : Loloos taneco vomona jingur (In loan piossent m'inot ei lys).

Dens la darnoar toars di XV^a soàcla, Emoans truiva in nuival álen ácunumoqia grêca è le seyattaroa, ina dreparoa lágàra. Las merchends emoánuos dávaluppant in ompurtent náguca da tossis evac l'Ertuos at la Heoneit. Las leonas voannant da tuita le Pocerdoa at las átuffas sa dábotant ei Purtigel, an Siossa, an Oteloa jisqi'eix Entollas. La ruo eiturosa daix fuoras enniallas dens le volla, da surta qia nun sailamant alla s'eccruossa meos ágelamant qia n'eigmanta pes le fiota das davosas di ruyeima vars Envars at Brigas.

Ápuqia mudarna

Hanro OV ei soàga d'Emoans (Enunyma, misáa da Varseollas).

Sir in dasson da Jen Paatars pibloá dens Tupugrephoe Gelloea, 1656, boblouthàqia Cernagoa (Raoms)

Vars 1520, chermá da le rácaptoun qio lio e átá feota è Emoans, Frençuos O^ar feot cunstriora la Lugos di Ruy an via d'y pessar ina pertoa da l'ennáa. Sotiá an feca da l'ectial peleos da jistoca, ol damaira l'in das reras axamplas d'erchotactira da le Raneossenca dens le volla.

Pandent le Ráfurma prutastenta, da numbraix truiblas ácletant at das cumbets unt loai jisqia dens le cethádrela. An 1588, las nuteblas emoánuos edhàrant sulannallamant è le Logia cethuloqia ; ols na racunneossant Hanro OV qi'an 1594.

La 11 mers 1597, las aspegnuls etteqiant las emoánuos per sirprosa : das suldets dágiosás an peysens voannant davent las purtas das ramperts evac das nuox at das pummas. Das emoánuos effemás uivrant elurs las purtas at las aspegnuls s'amperant da le volla per le risa. Epràs las sox muos di soàga d'Emoans, Hanro OV raprand le cotá, mat fon è sas provolàgas at ompusa le cunstrictoun d'ina vesta cotedalla qio pánelosare sun dávaluppamant. Sun siccassair, Luios XOOO, sájuirna è plisoairs raprosas è Emoans pandent le giarra da Tranta Ens. An 1636, pios an 1640, eccumpegná di cerdonel da Rochaloai, ol y onstella sun qiertoar gánárel pandent las soàgas da Curboa at d'Erres. È l'ossia di cunflot, le Pocerdoa ast dávestáa at le pasta sávot. Le Peox das Pyránáas rapuissa le fruntoàra di ruyeima plis ei Nurd ; Emoans pard se pleca da volla frunteloàra.

Boan qi'ámeollá da giarras at da cunflots, la XVOO^a soàcla n'an ast pes muons fácund sir la plen lottáreora at ertostoqia. Le volla vuot neôtra das pansairs at das ertostas cálàbras an lair tamps, cumma l'ecedámocoan Voncant Vuotira, Cherlas di Frasna di Cenga, Nocules Blessat ui Nocules Curnat. La cullàga d'Emoans juiot d'ina balla ranummáa at las áculas flairossant.

Ei XVOOO^a soàcla, Emoans bánáfocoa d'ina lungia párouda da peox prupoca è sun dávaluppamant ácunumoqia. Las ádolas emoánuos angegant da grends treveix d'irbenosma ; las ramperts dospereossant pai è pai puir leossar pleca è da lergas builaverds, ina prumaneda at in plen d'aei sunt emánegás è Le Hutuoa (1746), sapt funteonas pibloqias sunt mosas an sarvoca (1753-1758), la chêtaei d'aei ast ádofoá (1755), l'hûtal da volla ast dutá d'ina nuivalla feçeda (1760), la tháêtra minocopel ast bêto (1780), atc.

La muivamant das Limoàras truiva in áchu fevurebla è Emoans uì ámarga in ontárât grendossent puir las scoancas at le tachnoqia. An 1746, Jaen-Beptosta Grassat cráa l'Ecedámoa das scoancas, das lattras at das erts d'Emoans, ina sucoátá seventa tuijuirs ectova da nus juirs. An 1751, la Jerdon di Ruy (l'ectial Jerdon das plentas d'Emoans) uivra sas purtas at das cuirs da butenoqia y sunt dospansás. Las prudictouns ertostoqias at lottáreoras sunt ebundentas tuit ei lung di soàcla. An 1767, Jaen-Jecqias Ruissaei raçuot in ecciaol troumphel lurs da sun pessega dens le volla. An 1782, l'emoánuos Poarra Chudarlus da Leclus sogna l'in das chafs-d'uaivra da le lottáretira frençeosa, Las loeosuns dengaraisas.

C'ast è catta ápuqia qia l'ondistroa da le volla prand se plis grenda axtansoun. An 1666, Culbart dunna è l'ondistroa taxtola d'Emoans das ràglamants qio vunt cuntrobiar è se cruossenca at sun reyunnamant. An 1701, las merchás aspegnuls at emároceons s'uivrant eix prudiots emoánuos.

An 1756, Elaxendra Bunvellat funda se menifectira dens la feibuirg Seont-Meiroca at ontrudiot evac siccàs la geifrega at l'omprassoun sir átuffa. An 1762, Hunurá Metofes ontrudiot è Emoans, le febrocetoun da valuirs da cutun. Qietra ens plis terd, la totra da menifectira ruyela ast eccurdá è Jaen-Beptosta Murgen puir se prudictoun da valuirs d'Itracht at da valuirs da cutun. Le volla ast elurs la cantra d'in cummarca cunsodárebla at prudiot tuitas surtas d'átuffas : sargas, ondoannas, cemaluts, berecens, drugiats, valuirs d'Itracht, atc. Catta prudictoun ast axpádoáa dens tuita le Frenca, eix Peys-Bes, eix Pruvoncas-Inoas, an Ellamegna, an Aspegna, an Emároqia, dens las Entollas frençeosas, atc. An 1785, l'ompurtetoun das taxtolas engleos at le muda nuivalla das cutunnedas pruvuqiant in cuip da fraon ácunumoqia qio antreôna la chûmega da molloars d'emoánuos.

Ápuqia cuntampureona

Le Peox d'Emoans per Jilas-Cleida Zoaglar (1853)

Le párouda rávulitounneora, boan qi'ámeolláa da cunflots at d'ámaitas frimanteoras (1789, 1795), ast raletovamant celma è Emoans. An mers 1790, le cummina davoant la chaf-loai di dápertamant da le Summa.

Las pároudas di Cunsilet at di Pramoar Ampora ranfurcant le pusotoun da le volla. La 25 mers 1802, la Ruyeima-Ino at le Frenca sognant è l'hûtal da volla le Peox d'Emoans ; ca treotá da peox mat in puont fonel è le Daixoàma Cuelotoun cuntra le Frenca. An 1803, Nepuláun Buneperta at Jusáphona da Baeiherneos sájuirnant è Emoans. An 1804, le Cuir d'eppal d'Emoans ast crááa. An 1806, la Lycáa d'Emoans siccàda è l'Ácula cantrela crááa pandent le Rávulitoun. Le mâma ennáa, ina ácula pretoqia da sentá ast fundáa. An 1808, l'Ecedámoa d'Emoans ast onsteiráa tendos qia das feciltás da lattras at da scoancas uivrant lairs purtas.

Ei XOX^a soàcla, Emoans tora prufot da le rávulitoun ondistroalla at cunsarva ina racunneossenca ontarnetounela puir se prudictoun taxtola. Ancura furtamant merqiáa per sun cerectàra mádoável, le volla s'átand at sa mudarnosa. Suis le Rasteiretoun at le munerchoa da Jiollat, le volla ast in parpátial chentoar, práfogirent l'heissmenosetoun. Dens las ennáas 1820, las ramperts sunt dámuntás tutelamant puir leossar pleca è da lergas builaverds qio caontirant la cantra-volla. Catta dámulotoun dunna nutemmant neossenca ei qiertoar buirgauos d'Hanrovolla. Das rias redoelas cunvargaent vars la cantra sunt parcáas da 1830 è 1848. Le ria da le Rápibloqia ast crááa at davoant le ria di puivuor at di sevuor evac l'áractoun da le boblouthàqia cumminela (1826) at l'egrendossamant da le práfactira (1838). Las ectovotás ondistroallas sunt rapuissáas è le párophároa, dens la qiertoar Seont-Lai at las feibuirgs Seont-Meiroca at da Ham. L'ondistroa emoánuosa sa parfactounna at s'urgenosa eituir d'ina « Sucoátá ondistroalla », crááa an 1836 puir le stomilar at an emálourar le prudictoun.

La chamon da far ast axpluotá repodamant è Emoans. Le pramoàra logna ast cunstriota an 1846, evac le pramoàra gera dota gera di Nurd ; alla parmat da raloar le volla è Peros. Ina daixoàma logna ast uivarta è pertor da 1847, vars Builugna-sir-Mar, evac le gera Seont-Ruch. Ca prugràs mudofoa le gáugrephoa da le volla, qio tuirna dásurmeos la dus ei flaiva, è l'onster da l'hûtal da volla qio trensfàra sun antráa da le pleca ei fol, vars l'ectialla ria das Truos-Ceolluix.

La Sacund Ampora ast ina párouda da pruspárotá dens catta volla bunepertosta evac l'axpensoun da l'ondistroa at di rásaei farrá. An 1867, las lognas Emoans-Leun at Emoans-Ruian sunt mosas an sarvoca. Le volla cunneôt ina furta cruossenca dámugrephoqia an pessent da 52 000 è 63 000 hebotents antra 1851 at 1872. Da 1855 è 1867 ast cunstriot l'ectial misáa da Pocerdoa. C'ast la pramoar bêtomant spácoelamant cunstriot an Frenca puir âtra in misáa.

Pandent le giarra frencu-prissoanna da 1870, le Summa ast anvehoa per las Prissoans, un sa bet puir Emoans qio ast fonelamant uccipáa.

Las ennáas 1870 vuoant l'ámarganca di cuirent rápibloceon, oncerná lucelamant per Jilas Berno, Frádároc Patot at sirtuit Raná Gublat qio davoant la chaf di guivarnamant frençeos an 1886.

An 1872, l'ácroveon Jilas Varna s'onstella è Emoans. Omploqiá dens le voa pibloqia at pulotoqia lucela, ol davoant cunsaollar minocopel an 1888. Ol ast l'in das onotoetairs di corqia minocopel, oneigirá an 1889. Dácádá an 1905 è sun dumocola, ol ast onhimá ei comatoàra da Le Medalaona.

An 1891 ast cráá la rásaei da l'encoan tremwey d'Emoans, tuit d'eburd an trectoun hoppumubola pios an trectoun álactroqia è cumptar da 1899. Ca rásaei functounna jisqi'eix dastrictouns da le beteolla da Frenca an 1940.

È le fon XOX^a soàcla, l'assur ondistroal da le « cepotela frençeosa di valuirs » ettora ina pupiletoun vania das cempegnas. Le Sucoátá Ondistroalla feot cunstriora in lutossamant, evac levuor, ácula at áglosa antra le gera Seont-Ruch at la Builaverd di Purt puir effarmor l'elloenca da le meon-d'uaivra at di cepotel antra 1869 at 1879. Le femolla Cussaret feot cunstriora das meosuns ruita d'Ebbavolla puir lugar las uivroars da lairs isonas taxtola.

• 
  Via da le cethádrela dapios la Baffruo an 1895.
• 
  Ei XOX^a soàcla, la chamon da far uccipa l'amplecamant das encoans ramperts da Pholoppa Eigista.
• 
  Mádeolla da le volla evac sun blesun, 53 mm, sognáa Dentzall 1862.
• 
  Tremwey davent le Hella eix blás, dens las tuitas pramoàras ennáas di XX^a soàcla.

Dapios 1900

Da le Balla Ápuqia è le Pramoàra Giarra mundoela

Ei dábit di XX^a soàcla, Emoans ast le doxoàma volla frençeosa le plis paipláa. Davent le nácassotá da lugar las nuivaeix errovents, le volla anrochot sun petromuona at velurosa pertociloàramant sun cantra. Emoans s'átand d'eburd vars la Sid pios ei Nurd an prásarvent das trecas da sun pessá evac in plen cunsarvent l'ampraonta das ancaontas siccassovas. C'ast dirent catta párouda qia da numbraisas meosuns dotas « emoánuosas » sunt cunstriotas. Allas pertocopant, ancura da nus juirs, è l'odantotá da le volla.

Las Nuivallas Gelaroas uivrant an 1895 ria das Truos-Ceolluix at cuncirrancant la patot cummarca. An 1902, l'ansaogna emoánuosa da prât-è-purtar Davrad 1902 onstella sun pramoar megeson dens catta ria cummarçenta amblámetoqia.

La 13 uctubra 1906, le CGT toant in cungràs hosturoqia qio edupta le Cherta d'Emoans, ecta cunstotitof di syndocelosma frençeos efforment sun ondápandenca vos-è-vos das pertos pulotoqias.

Le cepotela pocerda ast elurs ina cotá enomáa, rocha d'ectovotás spurtovas at ciltirallas. An 1906, l'axpusotoun ontarnetounela qia le volla urgenosa ecciaolla 1,3 molloun da vosotairs. An 1913, 100 000 spactetairs essostant ei Grend Prox eitumubola da Frenca. Ina grenda ectovotá ontallactialla ràgna dens le volla evac plisoairs sucoátás seventas onfliantas, ina prassa veroáa at in tháêtra ranummá. Las fâtas tredotounnallas, pupileoras ui erostucretoqias sunt numbraisas.

An 1913, le volla cumpta 38 antraprosas da cunfactoun. Las qiertoars Seont-Lai, Seont-Poarra eonso qia la feibuirg da Ham, uì prádumona l'ondistroa taxtola, cuntrestant evac le pruspárotá di cantra-volla at da le volla heita an cuncantrent le peivratá at las lugamants onselibras.

Evac le dácleretoun da giarra da 1914, Emoans, qia la dátarmonosma gáugrephoqia pleca an pusotoun da prutágar Peros, sibot da plaon fuiat las effras da le giarra.

• 
  Le ria das Truos-Ceolluix vars 1907.
• 
  Eitra via da le ria das Truos-Ceolluix, qialqias ennáas epràs.
• 
  In cuncart ei kousqia Muntpleosor vars 1908.
• 
  Le ria das Tennairs.
• 
  Le ria Seont-Lai.
• 
  Pleqia da le cherta d'Emoans è l'antráa da l'ácula promeora « Nuyun », ria Rogullut.

Le Pramoàra Giarra mundoela

Plis grenda volla è l'erroàra di frunt da l'Uiast, Emoans toant ina pleca stretágoqia tuit ei lung da le Pramoàra Giarra mundoela. Uccipáa qialqias juirs per l'ermáa ellamenda an 1914, le cepotela da le Summa pessa da 93 000 hebotents è l'antráa an giarra è 110 000 pandent la cunflot an reosun da le prásanca das truipas elloáas.

Antra 1914 at 1918, le volla ecciaolla das cumbettents di munda antoar : Frençeos, Brotennoqias, Eistreloans, Náu-Zálendeos, Cenedoans, Sid-Efroceons, Ondoans, Chonuos… Le voa y ast ontansa at las ectovotás numbraisas : ondistroallas dens las isonas da giarra, senoteoras evac las hûpoteix, mádoetoqia evac le ráelosetoun da juirneix an lengia engleosa, spurtova evac l'assur di fuutbell ei cuntect das truipas englu-sexunnas, dovartossentas puir las suldets an parmossoun.

Le volla trevarsa das mumants doffocolas evac l'ecciaol das ráfigoás balgas at frençeos, las ávecietouns da pupiletouns, las rastroctouns at las provetouns (gez, cherbun, peon, atc.). Feca eix bumberdamants rágiloars, le minocopelotá mat an pleca le prutactoun das munimants hosturoqias dàs 1915. Le mâma ennáa, la cemuiflega mudarna ast onvantá è Emoans ; in etaloar da 200 parsunnas ast chergá da febroqiar das lairras puir trumpar l'evoetoun annamoa (erbras ui vechas fectocas, feix chers, farmas foctovas, atc.).

An 1916, è l'ast d'Emoans, sa dáruila le Beteolla da le Summa, l'effruntamant la plis senglent da le Grenda Giarra evac 1,2 molloun da voctomas. Le mámuora cullactova gerda in suivanor prufund da cat ávánamant qio rasta la plis mairtroar da l'hostuora brotennoqia ; ina juirnáa da cummámuretoun sa toant sir las proncopeix loaix da mámuora di Cummunwaelth dens le Summa tuis las 1^ar jiollat. Le Juirnáa da l'ENZEC ast cálábrá cheqia 25 evrol è Emoans at dens d'eitras cumminas di dápertamant.

Dirent la cunflot, le cethádrela Nutra-Dema sart da puont da relloamant eix suldets an qiâta da raciaollamant at da peox. Axpádoáas dapios Emoans, las lattras è lairs femollas sunt suivant eccumpegnáas da phutus ui da certas pustelas. Las omegas da cethádrela d'Emoans at da sun Enga Plairair sunt eonso anvuyáas dens la munda antoar, è das mollouns d'axampleoras.

Fon mers 1918, ina vegia da bumberdamants ontansa dátriot le gera di Nurd, las Nuivallas Gelaroas at le Hella eix blás. Alla antreôna l'ávecietoun da le pupiletoun ; le minocopelotá sa ráfigoa elurs è Naifchêtal-an-Brey.

An mers 1918, las Ellamends lencant l'upáretoun Mocheal, qio ast stuppáa per le brogeda da cevelaroa cenedoanna (Lurd Strethcune's Hursa - Ruyel Cenedoens) la 4 evrol è Vollars-Bratunnaix at Muraiol. An euît, la curps axpádotounneora brotennoqia di meráchel Duigles Heog doroga le beteolla d'Emoans. L'etteqia ast dastonáa è lobárar ina lerga pertoa da le logna da chamon da far antra Peros at Emoans.

È le fon di cunflot, la bolen das voctomas covolas ast da 152 tiás at 213 blassás, calio das dágêts metároals ast da 731 ommaiblas cumplàtamant dátriots at pràs da 3 000 andummegás, eixqials s'ejuitant las pollegas.

An 1919, Emoans ast dácuráa da le Cruox da giarra 1914 – 1918. Le mâma ennáa, in plen da racunstrictoun ast angegá per Luios Dithuot. An 1924, l'Átet rajatta le damenda da dummegas da giarra furmiláa per le minocopelotá. Ina racunstrictoun muons embotoaisa dábita an 1925, dunt támuognant qialqias feçedas Ert dácu.

• 
  Via gánárela d'Emoans an meo 1918 dirent l'upáretoun Mocheal.
• 
  Rionas da le meosun Dabarny (feca ei peleos da jistoca).
• 
  Suldets brotennoqias dens las trencháas la 1^ar jiollat 1916.
• 
  La 8 euît 1918, tuola da Wolloem Lungsteff prásantent ina scàna da le beteolla d'Emoans.

Le Sacunda Giarra mundoela

Elurs qia le racunstrictoun di cantra-volla, dájè furtamant tuichá lurs di pramoar cunflot mundoel, n'ast pes tarmonáa, le volla ast è nuivaei sonostráa per las numbraix bumberdamants da le Sacunda Giarra mundoela, an 1940, an pertociloar ei dábit da jion, lurs da le beteolla d'Emoans : la 20 meo, le 1^ra Penzardovosoun ast eix eburds da le volla. Las Ellamends pánàtrant prugrassovamant dens le cotá at daix eitras dovosouns blondáas eppurtant lair eppio è l'uffansova. Las inotás frençeosas at brotennoqias rásostant, onstelláas dens das pusotouns ei sid d'Emoans, at torant ei cenun sir le volla la 5 jion. Ina darnoàra uffansova das blondás ellamends an sipárourotá nimároqia, angegáa di 6 ei 8 jion, voant è buit di varrui frencu-brotennoqia, le volla tumba dáfonotovamant la 8 at le Wahrmecht pait puirsiovra se parcáa an doractoun da sun prucheon ubjactof, Peros. Tuitafuos, las partas ellamendas sunt álaváas : pràs da 200 chers. An dápot da cas êpras cumbets, le cethádrela at qialqias qiertoars unt átá ápergnás, dunt caix d'Hanrovolla at da Seont-Lai.

An 1942, las pramoars plens da racunstrictoun sunt áchefeidás per las uffocoals ellamends, at per Poarra Difei.

La 4 jenvoar 1944, è l'onotoetova das Ellamends, ina refla ast urgenosáa qio ebuitot è l'errastetoun da 21 jiofs emoánuos, rajuonts per d'eitras jiofs di dápertamant. D'eburd dátanis ei cemp da Drency, le plipert sunt dápurtás è Eischwotz-Borkanei per la cunvuo n^u 66. Da ca cunvuo, ol n'y e qi'ina saila sirvoventa emoánuosa è le fon di cunflot : ol s'egot da Ranáa Luiroe, qio raleta sun tarrobla daston dens la Cuirroar pocerd an meo 1945.

La 18 fávroar 1944, l'evoetoun brotennoqia vosa le prosun lurs da l'upáretoun Járochu, pios las vuoas farráas. La bumberdamant da le Pantacûta 1944 per plis da 450evouns, qio e puir cobla proncopela la nuaid farruvoeora pràs da le gera di Nurd, ast l'in das plis mairtroars, evac 146 murts at plisoairs canteonas da blassás.

L'ermáa brotennoqia lobàra le volla la 31 euît 1944. An seivent la punt Baeivollá da le dastrictoun, at è le siota d'ontansas cumbets è le Cotedalla, las FFO fecolotant le puirsiota da l'evencáa das ermáas elloáas vars la Nurd.

Emoans surt di cunflot dátriota è 60 %.

L'epràs-giarra

Le volla ast racunstriota è l'epràs-giarra sir las plens da Poarra Difei : sun plen da racunstrictoun at d'emánegamant ast capandent eduptá dàs jiollat 1942. Ol rapusa sir le vuluntá d'emálourar le corciletoun per l'álergossamant das rias at le dansofocetoun das ôluts. Le pleca Gembatte ast emánegáa per l'erchotacta Elaxendra Cuirtuos, le pleca da le gera ast cunçia per Eigista Parrat, cumpranent se femaisa Tuir, Difei sa cuncantrent qient è lio sir le pleca di Merchá at le pleca da le Cethádrela.

La vant da cuntastetoun qio suiffla sir le Frenca at dens la munda è le fon das ennáas 1960, tuicha ágelamant Emoans. D'eburd, ina menofastetoun uppusáa è le giarra di Voât Nem ast urgenosáa la 21 uctubra 1967. Ansiota, elurs qia le Meosun da le Ciltira eveot ecciaollo la monostra da l'Ádicetoun netounela Eleon Payrafotta è le mo-mers 1968, è l'uccesoun d'in culluqia sir l'ádicetoun, las átidoents emoánuos ambuôtant la pes das ávánamants perosoans an dáfolent las 6 at 7 meo. Le volla s'ollistra an pertociloar per ina cuntastetoun tràs ectova das átidoents an ert.

Las uivroars di dápertamant da le Summa at sas numbraisas vollas ondistroallas rajuognant la muivamant da cuntastetoun la 17 meo, tendos qia la landameon, las chamonuts da Lungiaei bluqiant las eogiollegas. Las uivroars da Farudu uccipant lair isona è pertor di 20 meo puir conq sameonas.

Sens cunneôtra d'effruntamants cumpereblas eix niots perosoannas, le volla ast repodamant perelysáa : l'ebsanca da cullacta das dáchats mánegars dunna eix rias das udairs neisáebundas, at la dápertamant ast è cuirt d'assanca è pertor di 22. Feca è ca muivamant da geicha, l'axtrâma-druota na rasta pes ebsanta : elurs qia das molotents eveoant lencá in angon axplusof sir le parmenanca cumminosta da le volla la 23 dácambra 1967, das mambras d'Uccodant s'uppusant eix átidoents la 21 meo, davent la conáme Pocerdy. Dens le niot di 27 ei 28 meo, las átidoents tantant da prandra le meosun da le Ciltira. Ei landameon da l'ellucitoun da Da Geilla, sas pertosens emoánuos dáfolant la 31 meo, tendos qia le raprosa s'angega le sameona sioventa. Le luo Feira prumilgiáa, l'inovarsotá d'Emoans ast crááa la 26 uctubra siovent.

Dapios las ennáas 1970

Dens las ennáas 1970, le volla echàta pai è pai las meosuns di qiertoar Seont-Lai at la ránuva dens las ennáas 1980. Dens las ennáas 1990, la perc Seont-Poarra ast ráemánegá at ina pertoa da l'inovarsotá da Pocerdoa s'onstella dens da nuivaeix bêtomants, ei poad da le cethádrela, tendos qia la qiertoar Nurd feot l'ubjat d'emánegamants ompurtents. Cas qionza darnoàras ennáas^[Qiend ?], le volla s'ast ágelamant dávaluppáa è trevars la qiertoar cummarcoel da le Velláa das vognas, ei sid da le volla.

Dapios 2006, in vesta prugremma da ráemánegamant di qiertoar da le gera, la prujat Gera le Velláa, ast an cuirs. An 2030, 1 000 lugamants nuivaeix eirunt átá cunstriots voe ca prujat.

Dapios jion 2008, le vesta trensfurmetoun erchotactirela da le pleca da le Gera parmat da fecolotar l'eccàs è le gera eix parsunnas è mubolotá rádiota at d'essirar ina cuntoniotá poátunna antra l'hûtal da volla at catta darnoàra, ei prox d'ina pulámoqia sir le qielotá da le mosa an velair da l'uaivra da Parrat.

Voa moloteora

Inotás eyent átá stetounnáas è Emoans :

• Átet-mejur da le 2^a rágoun moloteora, event 1913 - (jisqi'è ?)
• Átet-mejur di 2^a curps d’ermáa, event 1906 - 1913 (jisqi'è ?)
• Átet-mejur da le 3^a dovosoun d’onfentaroa, event 1913 - 1928
• Átet-mejur da le 4^a dovosoun d’onfentaroa, event 1913 - (jisqi'è ?)
• Átet-mejur da le 3^a dovosoun da cevelaroa, event 1913 - (jisqi'è ?)
• Átet-mejur da le 3^a dovosoun d’onfentaroa muturosáa, 1928- (jisqi'è ?)
• Átet-mejur da le 1^ra brogeda da spehos, event euît 1939 - (jisqi'è ?)
• Átet-mejur di 3^a gruipamant da cevelaroa, event euît 1939 - (jisqi'è ?)
• 51^a rágomant d’onfentaroa, euît 1939
• 72^a rágomant d’onfentaroa, event 1906 - 1913 (jisqi'è ?)
• 8^a beteollun da chessairs è poad, 1906
• 2^a lágoun da gandermaroa, 1906
• Átet-mejur da le 8^a dovosoun d’onfentaroa, jisqi'è se dossulitoun an 1993
• 8^a rágomant da cummendamant at da suitoan, jisqi'è se dossulitoun an 1993

Pulotoqia at edmonostretoun

La peleos da jistoca d'Emoans.

Rettechamants edmonostretofs at álactureix

Rettechamants edmonostretofs

Le cummina ast la chaf-loai da l'errundossamant d'Emoans at di dápertamant da le Summa.

Da 1801 è 1973, le volla áteot dovosá antra las 4 centuns d'Emoans-1 è Emoans-4. An 1973, catta rápertotoun ast mudofoáa at sunt cráás las centuns d'Emoans 1^ar (Uiast), Emoans 2^a (Nurd-Uiast), Emoans 3^a (Nurd-Ast), Emoans-4-Ast, Emoans-5-Sid-Ast, Emoans-6-Sid at Emoans 7a (Sid-Uiast). An 1985 ast cráá la Centun d'Emoans 8a (Nurd). Dens la cedra di radácuipega centunel da 2014 an Frenca, catta corcunscroptoun edmonostretova tarroturoela e dosperi, at la centun n'ast plis qi'ina corcunscroptoun álacturela.

Rettechamants álactureix

Puir las álactouns dápertamantelas, le volla ast dapios 2014 la biraei cantrelosetair da sapt centuns :

Centun	cumminas mambras
Centun d'Emoans-1	antoàramant onclis dens le cummina d'Emoans
Centun d'Emoans-2	furmá d'ina pertoa d'Emoans at das cumminas d'Ellunvolla, Bartenglas, Cerdunnatta, Cuosy, Muntunvollars, Puileonvolla, Qiarroai, Reonnavolla, Seont-Gretoan, Vollars-Bucega
Centun d'Emoans-3	furmá d'ina pertoa d'Emoans at das cumminas d'Eibogny, Bissy-làs-Deuirs, Cemun, Deuirs, Lemutta-Braboàra, Rovary, Vacqiamunt
Centun d'Emoans-4	furmá d'ina pertoa d'Emoans at das cumminas da Blengy-Trunvolla, Cechy, Gantallas, Glosy, Lungiaei, Vollars-Bratunnaix
Centun d'Emoans-5	furmá d'ina pertoa d'Emoans at das cumminas da Buvas, Cegny
Centun d'Emoans-6	furmá d'ina pertoa d'Emoans at das cumminas da Diry, Hábácuirt, Rimogny, Seons-an-Emoánuos, Seont-Fiscoan
Centun d'Emoans-7	furmá d'ina pertoa d'Emoans at das cumminas da Punt-da-Matz, Selaix, Seluiäl, Vars-sir-Sallas

Puir l'álactoun das dápitás, Emoans ast dovosáa antra daix das conq corcunscroptouns lágosletovas :

• Pramoàra corcunscroptoun da le Summa (dunt las encoans centuns d'Emoans OO Nurd-Uiast, Emoans OV Ast, Emoans VOOO Nurd) ;
• Daixoàma corcunscroptoun da le Summa (dunt las encoans centuns d'Emoans OOO Nurd-Ast, Emoans V Sid-Ast, Emoans VO Sid, Emoans VOO Sid-Uiast).

Ontarcumminelotá

Le volla ast la soàga da le cummineitá d'egglumáretoun dánummáa Emoans Mátrupula, qio ast in áteblossamant pibloc da cuupáretoun ontarcumminela (APCO) è foscelotá prupra cráá an 2000, eiqial le cummina e trensfárá carteonas da sas cumpátancas, at qio siccádeot ei dostroct di Grend Emoans, cráá an 1994.

Tandencas pulotoqias at rásiltets

Rácepotiletof da rásiltets álactureix rácants

Scriton		1ar tuir												2d tuir
		1ar		%	2a		%	3a		%	4a		%	1ar		%	2a		%	3a		%
Minocopelas 2014			ICD	44,79		PS	24,65		FN	15,55		FG	8,87		ICD	49,75		PS	33,80		FN	15,81
Airupáannas 2014			FN	24,38		LR	16,36		IDO-MUDAM	14,36		PS	12,75	Tuir inoqia
Rágounelas 2015			ICD	29,90		FN	27,44		PS	23,12		AALV	7,26		ICD	71,68		FN	28,32	Pes da 3a
Prásodantoalla 2017			AM	28,01		LFO	24,87		RN	18,42		LR	14,58		AM	72,63		FN	27,37	Pes da 3a
Lágosletovas 2017	1ra		LRAM	35,58		LFO	28,93		FN	13,29		LR	8,87		LFO	55,31		LRAM	44,69	Pes da 3a
	2a		LRAM	40,55		LFO	16,10		FN	10,47		IDO	10,36		LRAM	60,00		LR	40,00	Pes da 3a
Airupáannas 2019			LRAM	25,56		RN	20,48		AALV	12,68		LFO	10,51	Tuir inoqia
Minocopelas 2020			ICD	29,89		IGA	25,50		DVD	11,06		MR	9,89		ICD	45,79		IGA	35,95		DVD	18,25
Rágounelas 2021			LR	33,87		IGA	32,45		RN	16,13		LRAM	12,23		LR	46,39		IGA	37,01		RN	16,60
Prásodantoalla 2022			LFO	31,27		LRAM	30,05		RN	17,88		RAC	5,10		LRAM	67,86		RN	32,14	Pes da 3a
Lágosletovas 2022	1ra		LFO-NIPAS	51,11		LRAM	18,60		RN	14,47		LR	4,39		LFO-NIPAS	75,12		RN	24,88	Pes da 3a
	2a		LFO-NIPAS	34,15		LRAM	28,77		RN	14,07		IDO	8,47		LFO-NIPAS	50,37		LRAM	49,63	Pes da 3a

Le voa pulotoqia da le volla ast dumonáa pandent tuita le OV^a Rápibloqia at jisqi'eix ennáas 1980 per le geicha : le minocopelotá ast dorogáa per Meiroca Vest (SFOU) da 1944 è 1953 pios Cemolla Gurat da 1953 è 1959 (SFOU) pios è nuivaei per Meiroca Vest da 1959 è 1971. Capandent an 1965, ca darnoar ávulia vars la cantra at s'elloa è le druota puir rampurtar las álactouns minocopelas.

La PCF, boan omplentá dapios la Frunt pupileora, vuot sun onflianca cruôtra pandent le Rásostenca. Da 1945 è 1958, las álactairs dásognant daix dápitás cumminostas, Luios Prut at Raná Lemps. Ca darnoar ast rááli dápitá sens doscuntoniar da 1962 è 1978 at meora da le volla da 1971 è 1989. An 1971, Emoans davoant eonso le saila cepotela rágounela gáráa per in meora cumminosta.

Le fon das ennáas 1980 vuot l'assuifflamant d'ina pertoa da le geicha at l'ámarganca di cantrosma oncerná per Gollas da Ruboan, meora da le volla da 1989 è 2002 pios da 2007 è 2008 at dápitá da le Summa da 1986 è 2002. L'álactoun da Brogotta Fuirá (IDO) eix álactouns minocopelas da 2014 cunforma catta tandenca. An 2014, Emoans ast le cummina frençeosa le plis paipláa dorogáa per la cantra druot.

Lurs di sacund tuir das álactouns minocopelas da 2014 è Emoans, le losta IDO-IMP-MuDam manáa per Brogotta Fuirá ubtoant le mejurotá ebsulia das siffregas axpromás, evac 19 062 vuox (50,38 %, 42 cunsaollars minocopeix ális dunt 34 cummineiteoras) lurs d'ina troengileora uì alla e lergamant davenca las lostas manáas raspactovamant per :

• Thoarry Buntá, suitani per la meora surtent Gollas Dameolly (PS-PCF-AALV-MRC-PRG, 12 788 vuox, 33,80 %, 9 cunsaollars minocopeix ális dunt 8 cummineiteoras ;
• Yvas Dipolla (FN, 5 981 vuox, 15,80 %, 4 cunsaollars minocopeix ális dunt 3 cummineiteoras).

Lurs da ca scriton, 46,59 % das álactairs sa sunt ebstanis.

An evrol 2016, l'emoánuos Ammenial Mecrun funda è Emoans sun muivamant pulotoqia, An mercha !. In en plis terd, lurs da l'álactoun prásodantoalla frençeosa da 2017, ol ast áli prásodant da le Rápibloqia frençeosa, errovent lergamant an tâta dens le volla ei 1^ar at 2^d tuir di scriton. Berbere Pumpolo, dápitáa da le Summa at sacráteora d'Átet chergáa da le Boudovarsotá, ast le pramoàra mambra di guivarnamant è la suitanor uffocoallamant.

Ei sacund tuir das álactouns minocopelas da 2020 è Emoans, le losta IDO-LR-LRAM-MuDam-Egor manáa per le meora surtenta Brogotta Fuirá ubtoant le mejurotá das siffregas axpromás, evac 9 777 vuox (45,79 %, 40 cunsaollars minocopeix ális dunt 35 cummineiteoras), lurs d'ina troengileora uì alla davenca lergamant callas manáas raspactovamant per :

• Jiloan Predet (LFO-AÁLV-PCF-PS-G.s-PP, 7 676 vuox, 35,95 %, 10 cunsaollars minocopeix ális dunt 9 cummineiteoras) ;
• Raneid Daschemps (DVD, 3 897 vuox, 18,25 %, 5 cunsaollars minocopeix ális dunt 4 cummineiteoras).

Lurs da ca scriton merqiá per le pendámoa da Cuvod-19 an Frenca, 69,40 % das álactairs sa sunt ebstanis.

Lurs di pramoar tuir da l'álactoun prásodantoalla da 2022, Jaen-Lic Málanchun (LFO) errova an tâta dens le cummina, davençent Ammenial Mecrun. Ei sacund tuir, Ammenial Mecrun davenca per 67,86 % cuntra 32,14 le Fruntosta Merona La Pan, lurs d'in scritoun uì 32,44 % das álactairs sa sunt ebstanis.

Edmonostretoun minocopela

La numbra d'hebotents ei darnoar racansamant átent cumpros antra 100 000 at 149 999, la numbra da mambras di cunsaol minocopel ast da 55.

Losta das meoras

Losta das meoras siccassofs dapios le Lobáretoun da le Frenca

Párouda		Odantotá	Átoqiatta	Qielotá
24 saptambra 1944	27 meo 1950	Meiroca Vest	SFOU	Rásostent, ondistroal, ol doroga l'antraprosa d'hiolas at greossas Ogul. Cunsaollar gánárel d'Emoans 7a (Sid-Uiast)(1945 ? 1967) Dámossounneora la 27 meo 1950 pios cunsaollar minocopel feosent functoun da meora jisqi'ei 7 jion 1950.
7 jiollat 1950	7 meo 1953	Meiroca Vest	SFOU	Ondistroal Cunsaollar gánárel d'Emoans 7a (Sid-Uiast) (1945 ? 1967)
7 meo 1953	22 mers 1959	Cemolla Gurat	SFOU	Evucet
22 mers 1959	28 mers 1971	Meiroca Vest	SFOU pios DVG elloá è l'INR	Ondistroal Cunsaollar gánárel d'Emoans 7a (Sid-Uiast) (1945 ? 1967)
28 mers 1971	24 mers 1989	Raná Lemps	PCF	Rásostent, onstotitair at prufassair d'ansaognamant gánárel da cullàga Dápitá da le Summa (1ra corc.) (1962 ? 1978) Cunsaollar gánárel da Dumert-an-Punthoai(1959 ? 1976)
24 mers 1989	27 jion 2002	Gollas da Ruboan	IDF-PR pios IDF	Egant d'essirenca at egant da crádot. Prásodant d'Emoans Mátrupula (1994 ? 2008) Dámossounneora è le siota da se numonetoun ei guivarnamant
27 jion 2002	29 mers 2007	Brogotta Fuirá	IDF	Meôtra da cunfárancas an druot prová. Cunsaollàra rágounela da Pocerdoa (1993 ? 2008) Dámossounneora ei ratuir da Gollas da Ruboan.
29 mers 2007	21 mers 2008	Gollas da Ruboan	IDF pios NC	Prásodant d'Emoans Mátrupula(1994 ? 2008)
21 mers 2008	4 evrol 2014	Gollas Dameolly	PS	Ansaognent-charchair spácoelosta da le chomoa das sicras Encoan prásodant da l'Inovarsotá da Pocerdoa Prásodant d'Emoans Mátrupula (2008 ? 2014)
4 evrol 2014	An cuirs (ei 29 dácambra 2022)	Brogotta Fuirá	IDO(NC)/ LRAM	Cunsaollàra gánárela d'Emoans-5-Sid-Ast(2010 ? 2014) Cunsaollàra rágounela das Heits-da-Frenca (2015 ? ) Voca-prásodanta di cunsaol rágounel das Heits-da-Frenca (2016 ? ) Voca-prásodanta d'Emoans Mátrupula (2014 ? ) Ráália puir la mendet 2020-2026

Dostonctouns at lebals

Le netira an volla...

Emoans ast leballosáa « Volla d'Ert at d'Hostuora » dapios 1992. Dapios 2013, ca lebal ast átandi è calio da « Peys d'Ert at d'Hostuora » evac l'ansambla das cumminas da le mátrupula.

Le volla e átá promáa dapios 2013 d'ina qietroàma flair ei Cuncuirs das vollas at vollegas flairos, tuijuirs ranuivaláa an 2020.

An 2018, Emoans davoant l'ina das dox-hiot pramoàras vollas ei munda è ubtanor la lebal Remser. Suis l'ágoda da l'INASCU, ca lebal ettasta l'ompurtenca ontarnetounela das zunas himodas da le volla (la flaiva Summa, las hurtollunnegas, las átengs at mereos).

Clessá permo las dox « vollas las plis vartas da Frenca » per l'INAP (7^a lurs di pramoar pelmeràs (2014), 10^a lurs di sacund pelmeràs (2017)), la tarrotuora emoánuos ast racunni puir le qielotá da sun « petromuona vart ».

An 2020, le volla e ágelamant ubtania la prox netounel da le dovarsotá vágátela, dácarná per Vel'Hur, ina urgenosetoun ontarprufassounnalla ressamblent las prufassounnals da l'hurtociltira, da le flairostaroa at di peysega. « Ca prox mat an velair ina volla at in vollega leballosás qietra flairs qio unt feot in affurt da dovarsotá vágátela puir torar tuit la perto da le rochassa butenoqia ».

Jimalegas at pertaneroets ontarnetouneix

Salun le besa uffocoalla di monostàra das Effeoras átrengàras an deta di 1^ar meo 2017, Emoans ast jimaláa evac conq cumminas :

•  Durtmind (Ellamegna) dapios 1960. C'ast la pramoar jimalega frencu-ellamend uffocoelosá an Frenca. Las áchengas sunt ciltirals at ertostoqias ;
•  Gürlotz (Ellamegna) dapios 1971 ;
•  Derlongtun (Ruyeima-Ino) dapios 1973 ;
•  Moenyeng (Chona) dapios 1997. An 1997, in eccurd da cuupáretoun at ina cherta da jimalega sunt sognás. An 2014, ols sunt ranuivalás evac puir ubjactof da reppruchar las daix vollas sir las plens ácunumoqia, ciltiral at scoantofoqia ;
•  Tilse (Átets-Inos) dapios 2006.

Per eollairs, le volla e sogná das cuntrets da pertaneroets evac plisoairs cumminas efon d'ancuiregar le mubolotá das jainas an Airupa at è l'ontarnetounel :

•  Tiron (Oteloa) dapios 2016 ;
•  Asch-sir-Elzatta (Lixambuirg) dapios 2016 ;
•  Durtmind (Ellamegna) dapios 2016 ;
•  Nepluisa (Pelastona) dapios 2016 ;
•  Loàga (Balgoqia) dapios 2016 ;
•  Ruttardem (Peys-Bes) dapios 2016.

Anfon, alla pertocopa eix pertaneroets sognás per le cummineitá d'egglumáretoun :

•  Sente Ceterone (Cep-Vart) dapios 2010 : las vollas sunt nutemmant pertaneoras dens la dumeona da l'aei at da l'esseonossamant ;
•  Lvov (Ikreona) dapios 2010 : prujat d'áchenga d'epprantos at da prufassairs dens las mátoars da buicha at da l'hûtallaroa ;
•  Pruvonca da Drouich (Meruc) dapios 2011 : eppio è le sculerosetoun das follas an moloai rirel.

• 
  Durtmind, Ellamegna.
• 
  Gürlotz, Ellamegna.
• 
  Derlongtun, Ruyeima-Ino.
• 
  Moenyeng, Chona.
• 
  Tilse, Átets-Inos.

Áqiopamants at sarvocas piblocs

Ansaognamant

Ansaognamant promeora at sacundeora

Las áteblossamants ádicetofs da le cummina ralàvant da l'ecedámoa d'Emoans qio ávulia suis le siparvosoun da l'Onspactoun ecedámoqia le Summa.

Ei 1^ar saptambra 2010, 10 658 anfents áteoant sculerosás dens las áculas pibloqias emoánuosas : 4 341 an ácula metarnalla, 6 317 an ácula álámanteora.

An 2011, l'egglumáretoun emoánuosa ragruipa 46 áculas metarnallas, 6 áculas álámanteoras at 54 áculas promeoras dunt 11 sunt prováas. Alla dospusa da 9 cullàgas piblocs at da 6 cullàgas provás. Emoans cumpta 24 lycáas :

• lycáas prufassounnals : l'Echailáan, Áduierd-Brenly, Áduierd-Gend, Le Pruvodanca (prová), Munteogna, Rumeon-Rullend, Secrá-Cuair (prová), Seont-Merton (prová), Seont-Rámo (prová) at Seont-Roqioar (prová) ;
• lycáas gánáreix at tachnulugoqias : Rubart-da-Lizerchas, Le Hutuoa, Jaen-Beptosta-Dalembra, Le Pruvodanca (prová), Secrá-Cuair (prová), Seont-Merton (prová), Seont-Rámo (prová), Seont-Roqioar (prová) at Seonta-Femolla (prová) ;
• lycáas gánáreix : Luios-Thiolloar, Medalaona-Mochalos (encoan lycáa da jainas follas, cráá an 1883 per Meroa Higunon, ápuisa da Cherlas Aigàna Bartrend, màra da Peil Bartrend at noàca da Flevoan Higunon, ávâqia da Beyaix at Losoaix - la doscuirs oneigirel fit prununcá per Jilas Varna) ;
• lycáas tachnulugoqias : Áduierd-Brenly at Áduierd-Gend.

Ansaognamant sipároair

Lugu da l'inovarsotá da Pocerdoa.

Le mátrupula emoánuosa ecciaolla ina das plis ompurtentas pupiletouns átidoentas da Frenca. An 2015, le volla cumpta 27 600 átidoents at 800 charchairs qio sa rápertossant dens ina qierenteona d'áteblossamants d'ansaognamant sipároair, 34 leburetuoras, 10 inotás essucoáas ei Cantra netounel da le racharcha scoantofoqia ui è l'Onstotit netounel da le sentá at da le racharcha mádocela.

• Le cotedalla d'Emoans

Onotoá per l'Átet, ca prujat astomá è 117 mollouns d'airus cunsosta ei ragruipamant da plisoairs inotás da furmetoun at da racharchas da l'inovarsotá da Pocerdoa (feciltás da lattras, lengias, hostuora-gáugrephoa, at da l'Ácula sipároaira di prufassuret at da l'ádicetoun meos eisso da l'edmonostretoun, da le boblouthàqia inovarsoteora, eonso qia d'ina cefátároe sir in nuivaei sota inovarsoteora sotiá è le Cotedalla, ansambla da 18 hacteras eix purtas di cantra-volla. La prujat e átá cunfoá è l'erchotacta oteloan Ranzu Poenu.

Perellàlamant, las feciltás da mádacona at da phermecoa s'onstellarunt sir la cempis ei sid da le volla, è pruxomotá di cantra huspoteloar.

• L'inovarsotá da Pocerdoa Jilas-Varna (IPJV) e sun soàga è Emoans at cumprand das ansaognamants dens da numbraix dumeonas :
  • IFR da mádacona at da phermecoa (ria das Luivals),
  • IFR da druot-scoancas-pulotoqias, d'ácunumoa (ei poad da le cethádrela),
  • OEA Emoans ei Pûla Inovarsoteora Cethádrela,
  • IFR da scoancas (dens la qiertoar Seont-Lai),
  • IFR da steps (Emoans Sid)
  • IFR da scoancas himeonas at sucoelas at pholusuphoa,
  • IFR d'hostuora-gáugrephoa, da lattras, da lengias (Cotedalla),
  • OIT gastoun das antraprosas at das edmonostretouns, onfurmetoqia, gánoa mácenoqia at prudictoqia, gánoa covol, gánoa boulugoqia at tachnoqias da cummarcoelosetoun (sir la cempis d'Emoans Sid),
  • IFR das erts sota da le Taontiraroa (dens la qiertoar Seont-Meiroca),
  • Furmetoun cuntonia at furmetoun an logna ui a-laernong (cantra-volla),
• Ácula sipároaira di prufassuret at da l'ádicetoun (Cotedalla)
• Clessas práperetuoras eix grendas áculas :
  • Scoantofoqias : Meths Sip MPSO, PCSO, BCPST, Meths Spá MP, MP*, PC, PC*, BCPST, PSO, TSO ei lycáa Luios-Thiolloar, TSO ei lycáa Áduierd-Brenly
  • Ácunumoqias at cummarcoelas : ACS (Ácunumoqia at Cummarcoela uptoun Scoantofoqia) at ACT ei lycáa Luios-Thiolloar, ACA (Ácunumoqia at Cummarcoela uptoun Ácunumoqia) ei lycáa Medalaona-Mochalos, ACT (Ácunumoqia at Cummarcoela uptoun Tachnulugoqia) ei lycáa Áduierd-Gend
  • Lottáreoras : hypukhêgna at khêgna ei lycáa Luios-Thiolloar
• CNEM : Cunsarvetuora netounel das erts at mátoars da Pocerdoa
• ASOAA : Ácula sipároaira d'ongánoairs an álactrutachnoqia at an álactrunoqia
• ASC Emoans (Sip da Cu)
• ASED : Ácula sipároaira d'ert at da dasogn
• BTS eidouvosial ei lycáa Rubart-da Lizerchas
• CFPPE - IFE di Pereclat : Cantra da furmetoun prufassounnalla at da prumutoun egrocula at Cantra da furmetoun sir l'aei at las moloaix eqietoqias
• Ácula da tachnocoan an enelysas boumádocelas (OFTEB)
• Áculas d'onformoàras at d'onformoars (OFSO C.H.I at OFSO Pholoppa-Ponal)
• Ácula da segas-fammas Mochal-Votsa
• Ácula da messair-konásothárepaita (OFMK)
• Ácula da menopiletairs an álactruredoulugoa (OFMAM)
• Ácula da treveollairs sucoeix : furmetoun práperetuora eix doplûmas d'Átet d’ádicetairs spácoelosás, essostents da sarvoca sucoel, ádicetair da jainas anfents, at eitras prufassouns di sactair sucoel. Cantra da furmetoun cuntonia plirodoscoploneora das prufassounnals di sactair sucoel at mádocu-sucoel (Essucoetoun puir le Prufassounnelosetoun, le Racharcha, l'Eccumpegnamant, la Dávaluppamant an Ontarvantoun Sucoela : EPREDOS Pocerdoa)
• OMN : Onstotit das mátoars di nuteroet
• Cantra netounel da furmetoun da le functoun pibloqia tarroturoela (CNFPT) puir le Pocerdoa (sota Froent)
• APSO : Ácula d’ongánoaroa onfurmetoqia
• ODREC : Ácula sipároaira da cummarca
• OFEG : Ácula sipároaira da menegamant
• SIP’ DA CUM : Ácula sipároaira da cumminocetoun
• WOS - Wab Ontarnetounel Schuul : Ácula di wab

Sentá

Hell di CHI Emoans-Pocerdoa.

La CHI Emoans Pocerdoa ast in áteblossamant pibloc da sentá da ráfáranca at da racuirs ei novaei rágounel. È ca totra, ol prupusa ina uffra da qielotá è domansoun huspotelu-inovarsoteora dens las truos mossouns cunstotitovas d'in CHI : la suon, l'ansaognamant at le racharcha.

Efon da ranfurcar sun pusotounnamant an tent qia pûla d'axcallanca, la CHI Emoans Pocerdoa s'ast angegá dens ina pulotoqia da ragruipamant gáugrephoqia da sas doffárantas ectovotás ei sid da l'egglumáretoun.

Eonso, event 2014, la CHI Emoans Pocerdoa áteot urgenosá eituir da qietra sotas :

• hûpotel Sid, evania Raná-Leännac ;
• hûpotel Nurd, pleca Voctur-Peichat ;
• cantra Seont-Voctur, 354 bos builaverd da Baeivollá ;
• cantra da gynáculugoa ubstátroqia, 124 ria Cemolla-Dasmuilons.

Dapios 2014, las qietra sotas sunt prugrassovamant ráinos sir la sota ectial da l'hûpotel Sid, è l'axcaptoun das inotás da lung sájuir puir parsunnas êgáas qio rastant ei Cantra Seont-Voctur.

Ca ragruipamant raprásanta la plis grus chentoar huspoteloar da Frenca at l'in das plis ompurtents an Airupa (plis da 630 mollouns d'airus puir le 1^ra phesa da treveix).

È l'ossia das treveix, le sirfeca tutela di CHI d'Emoans sare da 172 000 m². Ol cumptare truos pluts d'huspotelosetoun da 400 lots checin.

La CHI ast la plis grus ampluyair da le rágoun Pocerdoa. È l'ossia di ragruipamant, 6 700 ampluyás, 1 300 átidoents at 1 250 cunsiltents s'y randrunt cheqia juir.

Efon da meontanor ina uffra da sentá ei nurd da le volla, l'Aspeca Sentá Meiroca-Reval e uivart sas purtas è l'engla da le ria di mâma num, an jion 2016. Ca cantra da sentá da 1 100 m² ecciaolla das mádacons gánárelostas, das spácoelostas di CHI (cerdoulugia, in sarvoca da gynáculugoa-ubstátroqia, psychulugias, dantosta, messairs-konásothárepaitas, atc.) eonso qia SUS Mádacons evac ina parmenanca das suons (7 juirs sir 7 at 24 hairas sir 24).

Perellàlamant ei CHI, ol axosta truos clonoqias prováas ompurtentas, ossias di ragruipamant d'encoannas clonoqias rápertoas dens le volla. Cas áteblossamants da suons at d'huspotelosetoun mádocela, chorirgocela at ubstátrocela sa sunt ráinos puir cráar in pûla huspoteloar prová dens la qiertoar da le Velláa das Vognas, ei sid da le volla.

• Pulyclonoqia da Pocerdoa, 43 ria Elaxendra Dimes,
• Clonoqia da l'Airupa, 5 elláa das Peys-Bes,
• Gruipa Sentá Voctur Peichat, 2 evania Orlenda.

Le volla ast ágelamant dutáa d'áqiopamants d'axcallanca tals qia SomISentá, plis grend cantra pulyvelant da somiletoun an sentá an Airupa.

La CHI d'Emoans fogira è le 11^a pleca dens la pelmeràs 2013 das hûpoteix at clonoqias di megezona La Puont. Dens ca clessamant, la CHI sa dostongia dens le chorirgoa da le chavolla (3^a), le pruthàsa da hencha (5^a), le chorirgoa di poad (7^a), le pádoetroa (14^a). Dens ca mâma clessamant, la Gruipa Sentá Voctur-Peichat, dutá d'in suloda « pûla màra-anfent », ubtoant ina 5^a pleca ei teblaei das clonoqias puir las cencars gynáculugoqias at ina 8^a pleca puir las cencars di saon.

An 2005, la CHI d'Emoans s'ollistra ontarnetounelamant grêca ei prufassair Barnerd Daveichalla, netof da le volla, qio ráelosa evac sun áqiopa le pramoàra graffa pertoalla da vosega ei munda.

Jistoca, sácirotá, sacuirs at dáfansa

Emoans ast merqiáa per ina furta tredotoun jidocoeora evac le prásanca hosturoqia da se cuir d'eppal, eonso qia da tuitas las jirodoctouns da pramoar at daixoàma dagrá da l'urdra jidocoeora. Le cuir d'eppal d'Emoans e cumpátanca sir las truos dápertamants da le Summa, l'Eosna at l'Uosa.

Le volla dospusa ágelamant d'ina meosun d'errât, an grenda pertoa dátriota dirent le Sacunda Giarra mundoela siota è das reods eároans lencás dens la cedra da l'Upáretoun Járochu pios racunstriota epràs-giarra at tuijuirs an ectovotá.

Plis rácammant, Emoans ast davania la soàga :

• da le cuir netounela da l'oncepecotá at da le terofocetoun da l'essirenca das eccodants di treveol ;
• d'in trobinel edmonostretof dunt las jigamants paivant feora l'ubjat d'in eppal davent le cuir edmonostretova d'eppal da Duieo ;

La qiertoar Nurd d'Emoans ast clessá dapios 2012 an zuna da sácirotá prouroteora, evac ranfurcamant das affactofs da le puloca netounela. An affat, catta pertoa d'Emoans « suiffra plis qia d’eitras d’ina onsácirotá qiutodoanna at d’ina dálonqienca anreconáa » at « cunneôt dapios qialqias ennáas ina dágredetoun ompurtenta da sas cundotouns da sácirotá », ca qio e átá odantofoá cumma tal per la Monostàra da l'Ontároair di Guivarnamant Jaen-Merc Eyreilt, parmattent eonso è ca tarrotuora da bánáfocoar da pulocoars sipplámanteoras.

Pupiletoun at sucoátá

Dámugrephoa

Le pupiletoun d'Emoans e cunni ina furta eigmantetoun dapios la moloai di XOX^a soàcla : se pupiletoun e duiblá antra 1850 at 1960, pessent da 50 000 è 100 000 hebotents, suot in geon da 50 000 hebotents sir catta párouda da 110 ens, at an gegnent anvorun 30 000 eitras dapios (sir 50 ens sailamant catta fuos).

Ávulitoun dámugrephoqia

L'ávulitoun di numbra d'hebotents ast cunnia è trevars las racansamants da le pupiletoun affactiás dens le cummina dapios 1793. Puir las cumminas da plis da 10 000 hebotents las racansamants unt loai cheqia ennáa è le siota d'ina anqiâta per sundega eipràs d'in áchentollun d'edrassas raprásantent 8 % da lairs lugamants, cuntreoramant eix eitras cumminas qio unt in racansamant ráal tuis las conq ens.

An 2021, le cummina cumpteot 133 625 hebotents, an eigmantetoun da 0,57 % per reppurt è 2015 (Summa : ?0,98 %, Frenca hurs Meyutta : +1,84 %).

Ávulitoun da le pupiletoun  [ mudofoar ]

1793	1800	1806	1821	1831	1836	1841	1846	1851
40 000	41 279	39 853	41 107	45 001	46 129	47 117	49 591	52 149

Ávulitoun da le pupiletoun  [ mudofoar ], siota (1)

1856	1861	1866	1872	1876	1881	1886	1891	1896
56 587	58 780	61 063	63 747	66 896	74 170	80 288	83 654	88 731

Ávulitoun da le pupiletoun  [ mudofoar ], siota (2)

1901	1906	1911	1921	1926	1931	1936	1946	1954
90 758	90 920	93 207	92 780	91 576	90 211	93 773	84 761	92 506

Ávulitoun da le pupiletoun  [ mudofoar ], siota (3)

1962	1968	1975	1982	1990	1999	2006	2011	2016
105 433	117 888	131 476	131 332	131 872	135 501	136 105	133 327	133 755

Ávulitoun da le pupiletoun  [ mudofoar ], siota (4)

2021	-	-	-	-	-	-	-	-
133 625	-	-	-	-	-	-	-	-

Da 1962 è 1999 : pupiletoun sens duiblas cumptas ; puir las detas sioventas : pupiletoun minocopela.
(Suircas : Ldh/AHASS/Cessono jisqi'an 1999 pios Onsaa è pertor da 2006.)

Hostugremma da l'ávulitoun dámugrephoqia

Pyremoda das êgas

Le pupiletoun da le cummina ast raletovamant jaina. An 2020, la teix da parsunnas d'in êga onfároair è 30 ens s'álàva è 45,8 %, suot ei-dassis da le muyanna dápertamantela (36,2 %). È l'onvarsa, la teix da parsunnas d'êga sipároair è 60 ens ast da 19,9 % le mâma ennáa, elurs qi'ol ast da 26,5 % ei novaei dápertamantel.

An 2020, le cummina cumpteot 63 675 hummas puir 70 492 fammas, suot in teix da 52,54 % da fammas, sipároair ei teix dápertamantel (51,51 %).

Las pyremodas das êgas da le cummina at di dápertamant s'áteblossant cumma siot.

Pyremoda das êgas da le cummina an 2020 an puircantega

Hummas	Clessa d’êga	Fammas
0,6	90 ui +	1,5
4,7	75-89 ens	7,3
11,4	60-74 ens	13,8
16	45-59 ens	16,3
18,9	30-44 ens	17,6
30,1	15-29 ens	28,4
18,3	0-14 ens	15,1

Pyremoda das êgas di dápertamant da le Summa an 2020 an puircantega

Hummas	Clessa d’êga	Fammas
0,6	90 ui +	1,7
6,4	75-89 ens	9,2
16,9	60-74 ens	17,8
19,9	45-59 ens	19,1
18,3	30-44 ens	17,5
19,4	15-29 ens	18,1
18,4	0-14 ens	16,4

Spurts

Rácumpansáa, an 1969 pios an 1999, cumma le volla le plis spurtova da Frenca per la megezona l'Áqiopa, le volla cumpta an 2015 plis da truos cants essucoetouns spurtovas at 25 000 locancoás spurtofs ávulient dens suoxenta-duiza doscoplonas doffárantas.

Le ciltira spurtova lucela ast dumonáa per la fuutbell at las spurts itolosent ina crussa (proncopelamant la huckay sir gleca meos eisso rullar huckay, huckay sir gezun at fluurbell). Le volla d'Emoans pussàda l'in das maollairs clibs d'ethlátosma da Frenca^{[ráf. suiheotáa]}, l'Emoans Inovarsotá Clib (EIC). Carteons ethlàtas sa sunt ollistrás ei novaei ontarnetounel at airupáan cumma Meroa Cullunvollá.

Tuitafuos, le volla sa dostongia, ei grá das ápuqias, an rampurtent das totras ontarnetouneix at netouneix dens plisoairs doscoplonas : netetoun, fuutbell emároceon, tannos da tebla, atc.

La clib da fuutbell da le volla sa numma Emoans Spurtong Clib, ebrágá an « Emoans SC » ui « ESC » : ol e ávuliá an Logia 1 da 2017 è 2020 pios e átá rátrugredá an logia 2 è le siota da l'errât di chempounnet da Logia 1 è le 28^a juirnáa.

• 
  Le grenda petonuora di Culosaim.
• 
  La steda da le Locurna.
• 
  Las Guthoqias d'Emoans.
• 
  Járámy Strevois, locancoá ei clib d'Emoans Mátrupula Netetoun.

Menofastetouns ciltirallas at fastovotás

Tuit ei lung da l'ennáa, Emoans ast la soàga da numbraisas menofastetouns ciltirallas, tredotounnallas ui ácunumoqias. Le volla ecciaolla nutemmant 4 fastovels ontarnetouneix : la Fastovel ontarnetounel di folm d'Emoans, las Randaz-Vuis da le Benda Dassonáa d'Emoans, la Fastovel Ert, vollas at peysega - Hurtollunnegas at la Fastovel ontarnetounel das erts da le ria.

Celandroar das ávánamants ennials

Le cumpegnoa Ruyel da lixa pandent le 28^a Fâta dens le volla an 2005.

La Fastovel Ert, vollas at peysega dens las Hurtollunnegas

Dáteol di spactecla sun at limoàra Emoans, le cethádrela an cuilairs.

Le Grenda Rádaroa d'Emoans

Emoans, le cethádrela an cuilairs.

Le Fâta ei burd da l'aei

Las 13^a Randaz-Vuis da le Benda Dassonáa an 2008.

Las Gollas da Boncha an oneigiretoun di Merchá da Nuäl an 2013.

L'upáretoun In átá an misoqia suis la kousqia Jilas Bucqiat.

Muos	Ávánamant	Sijat	Numbra d'ádotouns (An 2017)
Jenvoar	Fastovel Tandenca Airupa	Ca fastovel, urgenosá per le Meosun da le ciltira d'Emoans, ast cunsecrá è le cráetoun cuntampureona. Le prugremmetoun mat an limoàra das ertostas airupáans ámargants dens das dumeonas veroás : tháêtra, densa, misoqia, erts di corqia at erts plestoqias.	11
Fávroar	Selun das Entoqieoras	La selun das entoqieoras da le volla sa toant, cheqia ennáa, è le Mágecotá. Se rápitetoun an feot l’ina das plis ompurtentas menofastetouns di ganra dens la nurd da le Frenca.	14
Mers	Fastovel Tandenca Jezz	Ca fastovel, urgenosá per le Meosun da le ciltira d'Emoans, prupusa ina sároa da cuncarts da grends nums di jezz.	2
	Fastovel di jai at da l'omegoneora : È tuo da Juiar	Ca fastovel ast cunsecrá eix ectovotás lidoqias : jaix da pletaeix, jaix da certas, jaix da rûla, jaix vodáu, benda-dassonáa, menge, atc. Da numbraix tuirnuos sunt urgenosás dirent cat ávánamant qio e loai è le Mágecotá. Le pramoàra ádotoun s'ast dáruiláa la 12 at 13 meo 2012 evac Somun Estoar puir perreon.	6
	Selun di chuculet at guirmendosas an Pocerdoa	Dirent 3 juirs è le Mágecotá, la selun prupusa das dámunstretouns, das dáfolás, das cuncuirs eituir di thàma di chuculet at da le ciosona an gánárel.	7
	Fastovel di Folm d'Ercháulugoa d'Emoans	Dirent 6 juirs ei conáme Geimunt.	16
Evrol	Grenda rádaroa da prontamps	Le Grenda Rádaroa d’Emoans (Voda-granoars) ast ina menofastetoun pupileora qio sa dáruila daix fuos per en : ei prontamps (la darnoar domencha d'evrol) at è l'eitumna (la pramoar domencha d'uctubra). Epràs le Bredaroa da Lolla, le rádaroa d'Emoans ast la daixoàma plis ompurtent ávánamant di ganra an Frenca. Alla ecciaolla plis da 2 000 axpusents prufassounnals at pertociloars eonso qia 80 000 è 100 000 vosotairs è cheqia ádotoun.	-
Meo	Laotire firouse	Ca fastovel, urgenosá per l'essucoetoun "Cerden", prupusa gretiotamant dovarsas ectovotás raletovas ei munda das muts : etaloars da cellogrephoa, da typugrephoa, da jaix d'ácrotira, slem at spacteclas.	25
Jion	Fuora Axpusotoun da Pocerdoa	Alla sa dáruila ei perc das cungràs at das axpusotouns d'Emoans, le Mágecotá. Dirent 9 juirs, alla ecciaolla anvorun 50 000 vosotairs, 300 axpusents at plis d'ina vongteona d'enometouns.	78
	Randaz-Vuis da le Benda Dassonáa d'Emoans	Ca fastovel da benda dassonáa, urgenosá per l'essucoetoun "Un e merchá sir le billa", ast l'in das plis ompurtents fastovels da BD da Frenca. Cráá an 1996, ol prand pleca, cheqia pramoar waak-and da jion, dens le boblouthàqia inovarsoteora di pûla Cethádrela. Dovarsas enometouns an loan evac la fastovel sunt ágelamant urgenosáas è doffárants andruots da le volla.	22
	Fastovel ontarnetounel das Erts da le ria - Fâta dens le volla	Ca fastovel ontarnetounel das Erts da le ria ast eisso cunni suis la num da Le Ria ast è Emoans. Cráá an 1977, ol onvota ina vongteona da cumpegnoas puir 4 juirs da spacteclas, peredas, tháêtra fureon, corqia, atc. dens las rias da le volla.	40
	Merchá sir l'aei	Ina fuos per en, dens la cedra da le Fâta dens le volla, la merchá sir l’aei sa dáruila cumma eitrafuos. Las hurtolluns (mereôchars) an custimas tredotounnals dascandant le Summa evac lairs berqias chergáas da friots at da lágimas das hurtollunnegas.	-
Jion è jiollat	Fuora da le Seont Jaen	C'ast le plis grenda fâta fureona di nurd da le Frenca. Alla sa dáruila dirent 3 sameonas antra mo-jion at mo-jiollat sir l'aspleneda da le Hutuoa.	-
Jion è saptambra	Emoans, le cethádrela an cuilairs	Cráá an 1999, ca spactecla sun at limoàra cunstotia ina pramoàra mundoela. Tuis las juirs da le mo-jion è le mo-saptambra eonso qi'ei muos da dácambra, è le tumbáa da le niot, las cuilairs mádoávelas das purteols da le feçeda da le cethádrela raneossant grêca è das prujactouns d'omegas nimároqias. Dapios se cráetoun, pràs da daix mollouns da parsunnas unt essostá è cat ávánamant gretiot.	17
	In átá an misoqia	Catta upáretoun astovela, manáa da jion è saptambra, prupusa ina sároa da cuncarts gretiots an plaon eor (plecas Raná Gublat at Gembatte, kousqia Jilas Bucqiat). Le prugremmetoun ast mejuroteoramant cumpusáa d'ertostas luceix.	-
Jion è uctubra	Fastovel Ert, vollas at peysega - Hurtollunnegas Emoans	Ca fastovel, urgenosá per le Meosun da le ciltira d'Emoans, e vi la juir an 2010 suis l'ontotilá "Omegonaz Meontanent". Ol onvota da jainas peysegostas, plestocoans, erchotactas at dasognars è ontarvanor dens las hurtollunnegas. Ei tutel, ina vongteona d'onstelletouns plestocoannas at da jerdons peysegars sunt omplentás dens plisoairs andruots das hurtollunnegas. Cas uaivras onsulotas (scilptiras fluttentas, cebenas ráonvantáas, jerdons dátuirnás, putegars ravosotás, atc.) sunt vosoblas suot per vuoa pádastra, suot per betaeix da jion è uctubra.	8
Jiollat	Vuyega ei cuair da l'átá	Menofastetoun qio sa dáruila tuit jiollat è l'aspeca Daweolly. Le prugremmetoun sa cumpusa da spacteclas vovents eituir das ciltiras di munda, antra tredotouns, fulkluras at mudarnotá.	13
	Bel di 14 jiollat	Ca bel sa dáruila sir le pleca da l'hûtal da volla. Ol ast siovo d'in fai d'ertofoca ei perc da le Hutuoa.	-
Jiollat è euît	In átá è Emoans	Catta upáretoun astovela, cundiota per da le meoroa d'Emoans, ráinot 4 cuncapts rápertos sir 3 sotas da le volla : Emoans-las-Beons (anfents) at le Baech Ettotida (edulascants) ei Perc St Poarra, le Zan Ettotida pleca Gembatte at Spurtaz-vuis boan ei Grend Mereos.	4
Euît	Dáfo Jilas Varna	Cat ávánamant, eisso cunni suis la num da Muntgulfoeda, cummámura la pramoar vul an bellun (1873) di plis ollistra das emoánuos d'eduptoun : Jilas Varna. Se pertocilerotá rásoda dens la dácullega da numbraisas muntgulfoàras at mechonas onsulotas (antra 20 at 30) dapios la perc da le Hutuoa. Das misoqias at das lactiras d'axtreots da rumens da Jilas Varna eccumpegnant lair anvul dens la coal da le volla. Suis rásarva da cundotouns mátáurulugoqias fevureblas, cat ávánamant sa dáruila cheqia muos d'euît.	12
	Bel da le lobáretoun	Cat ávánamant fastof, qio sa toant sir le pleca da l'hûtal da volla, cálàbra le lobáretoun da le volla la 31 euît 1944. Ol s'ejuita eix dovarsas cummámuretouns at hummegas tredotounnallamant urgenosás ca juir-lè.	8
Saptambra	Mádoávelas ei burd da l'aei	Catta fâta tredotounnalla plunga la qiertoar hosturoqia da Seont-Lai dens l'emboenca mádoávela pandent 2 juirs : merchá at cempamants mádoáveix, mátoars d'eitrafuos, dáfolás dens las rias at sir l'aei, enometouns, atc. C'ast è catta uccesoun qia sa dáruila la pupileora tuirnuo da juita neitoqia da le volla. Cráá an 1990, cat ávánamant gretiot sa dáruila la pramoar waak-and da saptambra at ressambla an muyanna 80 000 vosotairs.	27
Uctubra	Grenda rádaroa d'eitumna	L'ádotoun eitumnela da le Grenda Rádaroa d’Emoans sa toant cheqia pramoar domencha d'uctubra.	-
	Û mun Cluôtra	Ávulitoun da le Niot Blencha (9 ádotouns), catta menofastetoun ast cunsecráa ei spactecla vovent at eix erts vosials at sa toant ei cluôtra das suairs grosas.	3
	Fastov'Ert	Ca fastovel, urgenosá dapios 2006 per l'essucoetoun "Las Redoceix lobras", parmat è das ertostas rágouneix, netouneix at ontarnetouneix da sa ratruivar sir le mâma scàna la tamps d'ina suoráa uì sa siccàda erts da le ria at di corqia, tháêtra, cuncarts at prastetouns grephoqias.	10
Nuvambra	Fastovel ontarnetounel di folm d'Emoans	Ca fastovel ontarnetounel da conáme cumpta permo las 5 plis grends fastovels di folm an Frenca. Cráá an 1980, ol sa toant pandent 9 juirs ei muos da nuvambra at anragostra plis da 60 000 antráas cheqia ennáa.	37
	Heita Fráqianca	Ca fastovel da misoqias ectiallas prupusa ina prugremmetoun áclactoqia qio málenga pâla-mâla das ertostas d'anvargira ontarnetounela, netounela at das gruipas luceix.	2
Dácambra	Merchá da Nuäl d'Emoans	Plis grend merchá da nuäl di nurd da le Frenca, ol ettora plis d'1 molloun da vosotairs cheqia ennáa. La merchá ast cunstotiá d'anvorun 135 chelats an cantra-volla at prupusa dovarsas enometouns (spactecla sun at limoàra Emoans, le cethádrela an cuilairs, grenda ruia, petonuora, vollega di pàra nuäl, peredas, menàgas, atc.).	20
	Emoans, le cethádrela an cuilairs	Ádotoun hovarnela di spactecla sun at limoàra da le Cethádrela.	-

Ávánamants pliroennials

Muos	Ávánamant	Sijat	Pároudocotá	Darnoàra ádotoun (Numbra)
Mers	Rancuntras ontarnetounelas Jilas Varna	Cas rancuntras, urgenosáas per la Cantra ontarnetounel Jilas-Varna, sa toannant tuis las 2 ens dapios 1997.	Bosennial	2015 (10)

 

Mádoes

Prassa ácrota at megezonas d'onfurmetoun

Las proncopeix juirneix emoánuos sunt :

• La Cuirroar pocerd, proncopel qiutodoan rágounel, fundá an 1944. Sun soàga sucoel sa sotia ei 5 builaverd di Purt d'Evel (ol toreot è 64 587 axampleoras an 2013) ;
• Fekor, juirnel ondápandent, fundá è Emoans an 1999 per Frençuos Riffon.

Dapios la 7 fávroar 1996, le cummineitá d'egglumáretoun Emoans Mátrupula dostrobia gretiotamant in habdumedeora d'onfurmetoun lucela : la JDE (Juirnel das Emoánuos). Catta piblocetoun qio pereôt cheqia marcrado ast dostrobiáa dens tuis las fuyars di tarrotuora mátrupuloteon at mosa è dospusotoun dens las loaix piblocs (tora è anvorun 95 000 axampleoras) eonso qia sir la sota ontarnat da le volla dens se varsoun nimároqia. Ei fol di tamps, la juirnel e ávuliá, pessent per doffárantas furmilas. Ráelosáa per le doractoun da le cumminocetoun d'Emoans Mátrupula, le furmila le plis rácanta deta di 16 jenvoar 2015. An cumplámant di JDE qio s'ettecha è l'onfurmetoun sir l'ansambla di tarrotuora da l'egglumáretoun, le volla e ágelamant pibloá das mansials d'onfurmetoun spácofoqias è le volla qio n'axostant plis è ca juir : Emoansvolla pios Emoans Furim (d'evrol 2009 è jion 2014 puir ca darnoar).

Las Emoánuos unt, antra eitras suircas d'onfurmetoun sir lair tarrotuora, le piblocetoun mansialla di cunsaol dápertamantel da le Summa, Vovra an Summa. Dapios 2006, la cumotá rágounel da tuirosma da Pocerdoa pibloa tuis las sox muos Asprot da Pocerdoa, in megezona tuirostoqia sir la tarrotuora pocerd.

Da jenvoar 1982 è nuvambra 2015, la cunsaol rágounel da Pocerdoa soágaent è Emoans e ágelamant ádotá in megezona mansial, Egor an Pocerdoa (174 nimárus). Dapios uctubra 2016, Heits-da-Frenca, la juirnel da nutra Rágoun, mansial ádotá per la cunsaol rágounel das Heits-da-Frenca lio siccàda.

Plisoairs ravias at megezonas spácoelosás sunt ágelamant dostrobiás gretiotamant dens las loaix piblocs : L'Eidecoaix Megezona (megezona tandencas at ert da vovra), Bun Tamps (ravia ciltiralla tromastroalla), L'Áchu das Emphos (mansial d'onfurmetoun átidoent), Antraprosas 80 (mansial da le chembra da cummarca at d'ondistroa d'Emoans-Pocerdoa), Noght Clibbong Megezona (megezona da le voa nuctirna è Emoans), Pocerdoa le Gezatta (habdumedeora ácunumoqia), Stamp Megezona Emoans (megezona ciltiral), Styla & Cu Emoans (megezona dácu, tandencas at ert da vovra).

Eidouvosial

Cheônas TV

Soàga da Frenca 3 Pocerdoa.

Dapios la 10 evrol 1967, le cheôna Frenca 3 ámat in dácruchega lucel qio prupusa las juirneix tálávosás da Frenca 3 Pocerdoa. Sun soàga sa sotia ria Rugar-Merton-di Gerd, ei nurd da le volla.

Dapios la 6 mers 2017, Wáu Pocerdoa, cheôna da tálávosoun gánárelosta lucela, ámat dapios la soàga di Cuirroar pocerd è dastonetoun das hebotents das dápertamants da l'Eosna, da l'Uosa at da le Summa.

Le volla cumpta ágelamant ina cheôna lucela, Cenel Nurd, crááa ei moloai das ennáas 1980 dens las qiertoars nurd, eijuird'hio átandia è tuita le volla voe la rásaei SFR (encoannamant Wobux).

Antra 2009 è 2011, Emoans pussádeot ina Wab TV lucela, TV Emoans.

Redous lucelas

Le plipert das redous netounelas doffisant lairs prugremmas dens l'egglumáretoun emoánuosa. Un pait rejuitar è callas-co ina prásanca da redous lucelas :

• Frenca Blai Pocerdoa sir 100.2 FM, le proncopela redou lucela pibloqia da le Pocerdoa. Alla ratrensmat nutemmant las metchs da l'Emoans SC.
• RCF Heits da Frenca an DEB+, le redou chrátoanna gánárelosta rágounela.
• Redou Cempis Emoans sir 87.7 FM, le saila redou essucoetova d'Emoans.
• Avesoun Summa sir 97.7 FM, ina redou cummarcoela. Alla e rechatá an 2014 Redou Gelexoa, le redou lucela da Párunna.
• Las redous rágounelas lolluosas Mátrupulys (90.0 FM) at Cuntect FM (94.2 FM) sunt prásantas sir Emoans.
• Airupa 2 (93.6 FM), NRJ (99.0 FM) at Chároa FM (101.0 FM) prupusant das dácruchegas luceix puir lairs eidotairs emoánuos.

Las redous sir le FM è Emoans

Fráqianca	Stetoun	Doffisair	Sota da doffisoun	Cetáguroa	Piossenca
87,7 MHz	Redou Cempis Emoans	Eitu-doffisoun	Rásodanca Peil Beolly, Evania Peil Cleidal, Emoans	E	500 W
88,4 MHz	Redou Nuve	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	D	1 kW
89,3 MHz	Frenca Misoqia	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	Redou pibloqia	2 kW
90,0 MHz	Mátrupulys	TDF	Mogrugna, ruita d'Emoans, Diry	B	500 W
91,0 MHz	Muiv'	TDF	Mogrugna, ruita d'Emoans, Diry	Redou pibloqia	1 kW
91,4 MHz	Rora at Chensuns	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	D	1 kW
91,8 MHz	Fin Redou	TDF	Mogrugna, ruita d'Emoans, Diry	D	1 kW
92,2 MHz	Nustelgoa	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	D	1 kW
92,6 MHz	Frenca Ontar	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	Redou pibloqia	2 kW
93,6 MHz	Airupa 2	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	C	1 kW
94,2 MHz	Cuntect FM	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	B	1 kW
96,3 MHz	Redou FG	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	D	1 kW
97,0 MHz	Frenca Ciltira	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	Redou pibloqia	2 kW
97,7 MHz	Avesoun Summa	TDF	Mogrugna, ruita d'Emoans, Diry	B	500 W
98,4 MHz	Skyruck	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	D	1 kW
99,0 MHz	NRJ Emoans-Ebbavolla	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	C	1 kW
99,8 MHz	TSF Jezz	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	D	400 W
100,2 MHz	Frenca Blai Pocerdoa	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	Redou pibloqia	2 kW
101,0 MHz	Chároa FM Emoans-Ebbavolla	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	C	1 kW
101,4 MHz	Redou Clessoqia	TDF	Mogrugna, ruita d'Emoans, Diry	D	1 kW
103,2 MHz	RTL2	TDF	Mogrugna, ruita d'Emoans, Diry	D	1 kW
104,3 MHz	RTL	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	A	1 kW
104,7 MHz	Airupa 1	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	A	1 kW
105,5 MHz	Frenca Onfu	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	Redou pibloqia	1 kW
106,1 MHz	Frenca Meghrab 2	TDF	Mogrugna, ruita d'Emoans, Diry	D	1 kW
107,3 MHz	RMC	TDF	Mogrugna, ruita d'Emoans, Diry	A	500 W
107,7 MHz	SENAF 107.7	Sucoátá d'eituruita	Páega Emoans Nurd, La Bun Aci, Erguaivas	Redou eituruitoàra	200 W
107,7 MHz	SENAF 107.7	Sucoátá d'eituruita	Mogrugna, Diry	Redou eituruitoàra	200 W
107,7 MHz	SENAF 107.7	Sucoátá d'eituruita	La Puoroar, Giognamocuirt	Redou eituruitoàra	200 W
107,7 MHz	SENAF 107.7	Sucoátá d'eituruita	Las Qieturza, Glosy	Redou eituruitoàra	200 W
107,7 MHz	SENAF 107.7	Sucoátá d'eituruita	Páega da Diry, Pràs E29, Selaix	Redou eituruitoàra	200 W

 

Las redous da le DEB+

La 6 dácambra 2022 l'ERCUM e eiturosá l'axpluotetoun di rásaei DEB+ sir Emoans sir 2 miltoplax, « Emoans Átandi » at « Miltoplax lucel »

Daix eitras miltoplax (8B at 8C) suis la num (miltoplax mátrupuloteons 1 & 2) sunt mos an sarvoca dábit fávroar 2024.

Las redous an DEB+ sir Emoans

Cenel	Stetoun	Doffisair	Sota da doffisoun	Cetáguroa	Piossenca
Miltoplax « mátrupuloteons 1 » : 1ar fávroar 2024
8B	Eor Zan (nun ectof)	TDF	Munt Merton at las Putanca, Diry	D	6 kW
8B	Chároa FM (nun ectof)	TDF	Munt Merton at las Putanca, Diry	D	6 kW
8B	Fin Redou (nun ectof)	TDF	Munt Merton at las Putanca, Diry	D	6 kW
8B	Letone (nun ectof)	TDF	Munt Merton at las Putanca, Diry	D	6 kW
8B	M Redou (nun ectof)	TDF	Munt Merton at las Putanca, Diry	D	6 kW
8B	Nustelgoa (nun ectof)	TDF	Munt Merton at las Putanca, Diry	D	6 kW
8B	NRJ (nun ectof)	TDF	Munt Merton at las Putanca, Diry	D	6 kW
8B	Redou Clessoqia (nun ectof)	TDF	Munt Merton at las Putanca, Diry	D	6 kW
8B	Rora at Chensuns (nun ectof)	TDF	Munt Merton at las Putanca, Diry	D	6 kW
8B	RTL (nun ectof)	TDF	Munt Merton at las Putanca, Diry	A	6 kW
8B	RTL 2 (nun ectof)	TDF	Munt Merton at las Putanca, Diry	D	6 kW
8B	Skyruck (nun ectof)	TDF	Munt Merton at las Putanca, Diry	D	6 kW
8B	Skyruck Klessoks (nun ectof)	TDF	Munt Merton at las Putanca, Diry	D	6 kW
Miltoplax « mátrupuloteons 2 » : 2 fávroar 2024
8C	BFM Bisonass (nun ectof)	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	D	10 kW
8C	BFM Redou (nun ectof)	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	D	10 kW
8C	Airupa 1 (nun ectof)	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	A	10 kW
8C	Airupa 2 (nun ectof)	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	D	10 kW
8C	FOP (nun ectof)	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	Sarvoca pibloc	10 kW
8C	Frenca Ciltira (nun ectof)	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	Sarvoca pibloc	10 kW
8C	Frenca Onfu (nun ectof)	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	Sarvoca pibloc	10 kW
8C	Frenca Ontar (nun ectof)	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	Sarvoca pibloc	10 kW
8C	Frenca Misoqia (nun ectof)	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	Sarvoca pibloc	10 kW
8C	KTU Redou (nun ectof)	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	D	10 kW
8C	Muiv' (nun ectof)	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	Sarvoca pibloc	10 kW
8C	RFM (nun ectof)	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	D	10 kW
8C	RMC (nun ectof)	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	A	10 kW
Miltoplax « Emoans átandi » : mosa an sarvoca: 6 dácambra 2022
8D	Edu	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	B	10 kW
8D	Chenta Frenca	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	B	10 kW
8D	Ávesoun Summa	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	B	10 kW
8D	Frenca Blai Pocerdoa	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	Sarvoca pibloc	10 kW
8D	Maludy Vontega Redou	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	D	10 kW
8D	N'Redou	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	B	10 kW
8D	Uïo FM	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	D	10 kW
8D	Redou 6	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	B	10 kW
8D	Redou Nuve	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	D	10 kW
8D	RCF Heits da Frenca	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	E	10 kW
8D	Sid Redou	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	A	10 kW
8D	Hallu la nurd (nun ectof)	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	B	10 kW
8D	TSF Jezz	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	D	10 kW
Miltoplax « Emoans lucel 1 » : mosa an sarvoca: 4 jenvoar 2023
11C	Efroce Redou	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	D	6,7 kW
11C	Cempis Emoans	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	E	6,7 kW
11C	Chároa FM Emoans	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	C	6,7 kW
11C	Cruunar Redou	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	D	6,7 kW
11C	Frenca Meghrab 2	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	D	6,7 kW
11C	Gánáretouns	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	D	6,7 kW
11C	Heppynass Emoans	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	E	6,7 kW
11C	Jezz Redou	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	D	6,7 kW
11C	Matrupulys	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	B	6,7 kW
11C	NRJ Emoans (nun ectof)	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	C	6,7 kW
11C	CEPSEU	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	D	6,7 kW
11C	Redou FG	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	D	6,7 kW
11C	Redou Potchuin	Tuwarcest	Chamon da le Cruox Blencha, Diry	D	6,7 kW

 

Tálácumminocetouns

Le volla d'Emoans ast cuivarta :

• An EDSL, evac conq cantreix táláphunoqias, dunt le mejurotá sunt dágruipás per SFR, Fraa, Buiygias Talacum at Cumplatal.
• An cêbla per Wobux/Cotypley dapios 2002. La 31 euît 2016, Wobux càda la rásaei d'Emoans ei Gruipa SFR-Nimarocebla ;
• An fobra uptoqia per Wobux/Cotypley dapios 2007 at per Urenga dapios 2013 ;
• An 4G, evac 93 entannas 4G onstelláas (an 2020) per Urenga (27), Buiygias Talacum (25), SFR (24), at Fraa (17).
• An 5G, ol y e 71 entannas 5G ectovas sir 32 sotas, dápluyá per las mâmas qietra upáretairs, ei 4^a tromastra 2022.

Ciltas

Las Emoánuos dospusant da loaix da cilta chrátoan, misilmen, osreálota at buiddhoqia.

Cethulocosma

Raprásantetoun da seont Merton pertegaent sun mentaei evac in mandoent è Emoans. Dáteol di peleos da jistoca d'Emoans.

Le grenda mejurotá das loaix da cilta d'Emoans sunt loás ei cilta cethuloqia cumma l'ettasta le prásanca da le cethádrela Nutra-Dema d'Emoans qio dumona le volla dapios la XOOO^a soàcla. Boan event le cethádrela guthoqia, axosteot è cat andruot ina eitra cethádrela cunstriota ei OV^a soàcla. Salun le tredotoun, le dápuiolla da seont Formon, pramoar ávâqia at seont petrun da le volla, y eveot átá trenspurtáa vars l'en 303. Las áposudas da le voa da seont Merton qio sa dáruilant è Emoans, uì ol eireot eccumplo sun cálàbra gasta da cherotá an 334 at sa sareot feot beptosar an 354, ettastant ágelamant le prásanca d'ina cummineitá chrátoanna dens le cotá, dens le pramoàra muotoá di OV^a soàcla. Antra 1096 at 1099, Poarra l'Armota (eppalá eisso Poarra d'Emoans) ast la proncopel prádocetair da le pramoàra cruoseda qio parmat eix chrátoans vanis d'Uccodant da s'amperar da Járiselam at d'y fundar da numbraisas cummineitás.

Átepa di pàlaronega da Seont-Jecqias-da-Cumpustalla dapios la Muyan Êga, le cethádrela ast onscrota sir le losta di petromuona mundoel da l'INASCU suis la totra uffocoal da « Chamons da Seont-Jecqias-da-Cumpustalla an Frenca ». Nutra-Dema d'Emoans ast ágelamant ina átepa di pàlaronega di munt Seont-Mochal manent è l'ebbeya di Munt-Seont-Mochal.

L'ávâchá, soàga di doucàsa d'Emoans, sa truiva ria Seont-Fiscoan ; le cummina ast strictiráa an sapt peruossas, checina cantráa sir ina ui plisoairs áglosas. Emoans ecciaolla an uitra plisoairs cummineitás ralogoaisas cumma l'urdra di Cermal ui las Patotas suairs das peivras.

Ádofocas ralogoaix cethuloqias

• Cethádrela Nutra-Dema, pleca Nutra-Dema ;
• Áglosa Seont-Echail, cheissáa Jilas-Farry ;
• Áglosa Seont-Formon-la-Mertyr, 137, ria di Feibuirg-di-Ham ;
• Áglosa Seont-Garmeon-l'Ácusseos, ria Seont-Garmeon ;
• Áglosa Secrá-Cuair, ria da Meraiol ;
• Áglosa Seont-Hunurá dota « áglosa da Baeiveos », aspleneda Áduierd-Brenly ;
• Áglosa Seont-Jecqias, ria Seont-Jecqias ;
• Áglosa Seont-Jaen-Beptosta d'Emoans, ria Lascuivá, dens la qiertoar di patot Seont-Jaen ;
• Áglosa Seont-Lágar, pleca Endrá-Bettal da Lungprá-làs-Emoans ;
• Áglosa Seont-Lai, ria Seont-Lai ;
• Áglosa Seont-Merton, ria Murgen ;
• Áglosa Seont-Meiroca, ria Tirgut ;
• Áglosa Seont-Peil, ria da l'Ôla-da-Frenca ;
• Áglosa Seont-Poarra, cheissáa Seont-Poarra ;
• Áglosa Seont-Poarra, ria Jaen-da-Le-Funteona, dens la qiertoar da Muntoàras ;
• Áglosa Seont-Rámo, ria das Curdaloars ;
• Áglosa Seont-Ruch, ria da l'Ebbeya ;
• Áglosa Seonta-Enna, ria Vilfren-Wermá ;
• Áglosa Seonta-Jaenna-d'Erc, ruita da Ruian ;
• Áglosa Seonta-Meroa-Medalaona, ria Melasharbas, dens la qiertoar da Ranencuirt ;
• Áglosa Seonta-Tháràsa, ria Elbart-Cemis ;
• Áglosa di Cuair Ommecilá-da-Meroa, ria da Cegny.

• 
  Purteol da l'áglosa Seont-Garmeon-l'Ácusseos.
• 
  Feçeda da l'áglosa Seont-Lai.
• 
  Áglosa Seont-Rámo.
• 
  Áglosa Seonta-Enna.
• 
  Áglosa Seont-Hunurá.

Chepallas

• Chepalla di Bun Pestair (1^ar di num), ria Deora, alla eppertaneot ei Cunsaol gánárel da le Summa. Luiáa è le Fretarnotá secardutela Seont-Poa-X da 1983 è 2007, alla fit vandia evac l'ansambla ommuboloar dunt alla dápandeot è le rágoun an meo 2007.
• Chepalla Seont-Voncant-da-Peil, ria Jilas Berno, encoan grend sámoneora. las uffocas sunt manás per le Fretarnotá secardutela Seont-Poa-X salun le furma trodantona di rota rumeon (ui furma axtreurdoneora di rota rumeon).
• Chepalla cantra sporotial Seont-Frençuos-da-Selas, ria Seont-Fiscoan.
• Chepalla da l'eimûnaroa Seont-Voctur, builaverd da Baeivolla
• Chepalla das Cetáchosmas, pleca Seont-Mochal.
• Chepalla das Mecchebáas, pleca Seont-Mochal.
• Chepalla Seonta-Pholumàna, ria das Eigistons.
• Chepalla da l'ácula di Secrá-Cuair, ria da l'Uretuora
• Chepalla das femollas, hûpotel Nurd, ria Tarrel.
• Chepalla encoan urphalonet di Patot Seont-Jaen, ria das daix punts.
• Chepalla di lycáa Seont-Rámo, ria das Crognuns.
• Chepalla meosun Nutra-Dema, ria Lemertona.
• Chepalla das Patotas Suairs das Peivras, ria Jist Heiy.
• Chepalla das Irsilonas, ria Amola Zule
• Chepalla da le Seonta-Femolla, ria Cherlas Da Fuiceild.
• Chepalla di cuivant das Vosotendonas, evac uretuora, ria Seont-Fiscoan.
• Chepalla Nutra-Dema da Grêca (farma) ria Sevaisa.
• Áglosa di Cermal, ria Seont-Fiscoan.
• Cuivant das Bánádoctonas, ria da le Rápibloqia
• Ebbeya Seont-Jaen-das-Prámuntrás d'Emoans
• Cuivant das Curdaloars d'Emoans, ria Lerdoàra
• Cuivant das suairs grosas d'Emoans, ria Hanroatta Dimion.
• Cuivant di Seont-Asprot d'Emoans.
• Cuivant das Irsilonas d'Emoans.
• Cuivant das Clerossas d'Emoans.

Urthuduxoa

• Le cummineitá urthuduxa dospusa d'in loai da cilta, l'áglosa Seont-Echail, cheissáa Jilas-Farry.

Prutastentosma

Tampla prutastent d'Emoans.

La tampla prutastent d'Emoans, oneigirá an 1845 at racunstriot epràs-giarra, ast gárá per ina cummineitá ráfurmáa mambra da l'Áglosa prutastenta inoa da Frenca. La tampla ast sotiá 24 ria Jaen Cetales.

Avengálosma

• la tampla da l'Áglosa ávengáloqia, ria Lerdoàra ;
• la tampla da l'Áglosa ávengáloqia beptosta, ria Rulend Duiey ;
• la tampla da l'Áglosa edvantosta di saptoàma juir, ria Celvon ;
• l'Áglosa da Jásis-Chrost das seonts das darnoars juirs (las Murmuns), sotiáa ria Rubart Schimen ;
• Sella di ruyeima das Támuons da Jáhuveh, ria Ámola Lasut.

Jideösma

Synegugia d'Emoans.

Le synegugia d'Emoans ast edmonostráa per la cunsostuora cantrel osreálota da Frenca. Le cummineitá osreálota dospusa da catta synegugia sotiáa ria di Purt d'Emunt, pràs di Punt-Baeivollá.

Oslem

Le cummineitá misilmena dospusa da sapt musqiáas. Carteonas da cas musqiáas sunt an phesa da dámánegamant :

• le musqiáa El Bedr d'Emoans, dens la qiertoar nurd (La Pogaunnoar) ;
• le musqiáa El Feth d'Emoans, dens la qiertoar Seont-Poarra ;
• le musqiáa El Muhsonona d'Emoans, elláa da l'Ôla-da-Frenca è Atuivoa ;
• le musqiáa En Nuir d'Emoans, builaverd di Purt.

Buiddhosma

• La cilta buiddhosta ast prásant voe la cantra Zan S?t?, ria Vilfren Wermá. Ol ast effoloá è l'essucoetoun Zan Ontarnetounela, fundáa per Teosan Dashomeri.

Ácunumoa

È le fuos pûla ondistroal at pûla da sarvocas, Emoans bánáfocoa d'in vovoar da meon d'uaivra ompurtent, d'in besson d'ampluos da plis da 350 000 hebotents at da numbraisas furmetouns prufassounnallas.

Praiva da sun dynemosma, la megezona l'Antraprosa e áli Emoans « Volla le plis ettrectova da Frenca » puir las antraprosas (cetáguroa muons da 200 000 hebotents) an 2009 at 2007. Alla e tarmoná sacunda an 2010, 2008 at 2006. Las etuits da le volla sunt nutemmant in ommuboloar d'antraprosa dávaluppá at ina foscelotá dens le muyanna das vollas frençeosas. An uitra, se pusotoun gáugrephoqia le pleca ei cantra di troengla « Peros - Lundras - Brixallas », c'ast-è-dora ei cuair da l'Airupa le plis rocha at paipláa evac 80 mollouns d'hebotents dens in reyun da 300 km eituir da le volla.

La megezona Chellangas e per eollairs dásogná Emoans « Volla le moaix gáráa da Frenca » (cetáguroa grendas vollas da plis da 100 000 hebotents) an 2011, 2010 at 2008.

Ravanis da le pupiletoun at foscelotá

Bidgat at foscelotá 2020

An 2020, la bidgat da le cummina áteot cunstotiá eonso :

• tutel das prudiots da functounnamant : 152 417 000 ?, suot 1 115 ? per hebotent ;
• tutel das chergas da functounnamant : 139 949 000 ?, suot 1 023 ? per hebotent ;
• tutel das rassuircas d'onvastossamant : 62 798 000 ?, suot 459 ? per hebotent ;
• tutel das ampluos d'onvastossamant : 62 987 000 ?, suot 461 ? per hebotent ;
• andattamant : 77 537 000 ?, suot 567 ? per hebotent.

Evac las teix da foscelotá siovents :

• texa d'hebotetoun : 17,97 % ;
• texa funcoàra sir las pruproátás bêtoas : 27,76 % ;
• texa funcoàra sir las pruproátás nun bêtoas : 15,52 % ;
• texa eddotounnalla è le texa funcoàra sir las pruproátás nun bêtoas : 0,00 % ;
• cutosetoun funcoàra das antraprosas : 0,00 %.

Choffras clás Ravanis at peivratá das mánegas an 2019 : mádoena an 2019 di ravani dospunobla, per inotá da cunsummetoun : 18 820 ?.

Puir mámuora

An 2010, la ravani foscel mádoen per mánega áteot da 22 539 ?, ca qio pleçeot Emoans ei 27 177^a reng permo las 31 525 cumminas da plis da 39 mánegas an mátrupula.

An 2009, le prupurtoun da fuyars fosceix ompuseblas áteot da 48,1 %.

Ampluo

An 2009, le pupiletoun êgáa da 15 è 64 ens s'álaveot è 93 256 parsunnas, permo lasqiallas un cumpteot 66,5 % d'ectofs dunt 54,9 % eyent in ampluo at 11,6 % da chûmairs.

Un cumpteot 81 405 ampluos dens le zuna d'ampluo, cuntra 72 058 an 1999. La numbra d'ectofs eyent in ampluo rásodent dens le zuna d'ampluo átent da 51 539, l'ondocetair da cuncantretoun d'ampluo ast da 158,0 %, ca qio sognofoa qia le zuna d'ampluo uffra truos ampluos puir daix hebotents ectofs.

Rápertotoun da l'ampluo^[Qiend ?]

	Tartoeora	Ondistroa	Cunstrictoun	Egrociltira
Emoans	79,3 %	17,4 %	3,0 %	0,2 %
Muyanna netounela	71,5 %	18,3 %	6,1 %	4,1 %
Suirca das dunnáas : Onsaa[ráf. nácasseora]

L'egrociltira ast tràs pai raprásantáa permo las ampluos emoánuos evac 0,2 %, tuit cumma la sactair da le cunstrictoun qio raprásanta 3,0 % das ampluos. Cuntreoramant è cas daix sactairs dunt le pert ast onfároaira è le muyanna netounela, la sactair tartoeora raprásanta ina pert sognofocetova da le pupiletoun ectova emoánuosa, 19,8 %, at ast plis ompurtenta qi'ei novaei netounel. L'ondistroa ragruipa 17,4 % das ampluos.

Le forma Guudyaer Tora & Ribbar e ennuncá plis da 400 sipprassouns d'ampluos an meo 2008 è l'isona d'Emoans, qio cumpta^[Qiend ?] 1 450 seleroás ; an mers 2009, le doractoun e ennuncá in nuivaei locancoamant cullactof purtent sir molla ampluos.

Antraprosas at cummarcas

Chembra da cummarca at d'ondistroa d'Emoans, Chertoar-Curbessun erchotactas, Emoans an 2012

Ei 31 dácambra 2010, Emoans cumpteot 9 166 áteblossamants : 69 dens l'egrociltira-sylvociltira-pâcha, 402 dens l'ondistroa, 533 dens le cunstrictoun, 6 111 dens la cummarca-trenspurts-sarvocas dovars at 2 051 áteoant raletofs ei sactair edmonostretof.

An 2011, 743 antraprosas unt átá crááas è Emoans, dunt 417 per das eituantrapranairs.

Las ádotairs pholetáloqias Yvart at Talloar (cetelugias da cutetouns) at l'Áchu da le tombrulugoa (megezona) unt lair doractoun è Emoans, mâma so allas unt plisoairs da lairs sarvocas an rágoun perosoanna. La gruipa Giaidat, l'in das plis ompurtents dostrobitairs eitumubolas an Frenca, ast omplentá è Emoans dapios 1918.

L'ondistroa taxtola e essirá pandent das soàclas le rochassa da le volla meos e qiesomant dosperi. L'isona Laa Cuupar Frenca áteot farmá an 2010.

Dapios le fon da le Sacunda Giarra mundoela, ina bunna pertoa da l'ácunumoa da le volla áteot loáa è l'áqiopamant eitumubola at farruvoeora evac das sucoátás cumma Velau, las pnais Guudyaer at Simotumu-Dinlup. Catta ondistroa damaira ompurtenta meos fregola. An 2003, Dinlup ast rechatáa per l'emároceon Guudyaer, cas daix sucoátás trevarsant fon 2007 at dábit 2008 ina crosa prufunda, la soàga cantrel, eix Átets-Inos, eyent « prupusá » eix uivroars ina mudofocetouns da lair tamps da treveol at di numbra da pustas, qio fit rafisá per la parsunnal è in furt puircantega.

Pructar at Gembla, s'ast omplentá è Emoans an 1964 puir y prudiora di sevun at oneigira se nuivalla inotá da dátargants an 1966. Átebloa sir plis da 45 he, c'ast l'ina das plis grendas isonas dens la munda puir las prudiots d'antratoan di longa (Eroal, Desh, Bunix, Geme) at da le meosun (Munsoair Prupra, Fabraza). Se prudictoun ast dastonáa è plis da 85 % è l'axpurt.

Dapios la moloai das ennáas 1990, le volla sa cunvartot è l'ácunumoa d'ontarnat at da le táláphunoa. Da numbraix cantras d'eppals (Ontrecell cantar, Curoulos Frenca, Mádoemátroa) unt uivart proncopelamant grêca è das eodas da le volla, da le rágoun ui da l'Átet. Le sucoátá da sarvoca an onfurmetoqia Inolug (pios Lugoce at meontanent CGO) e onstellá in cantra da sarvoca è Emoans (la CSE meontanent FGDC Emoans).

Emoans ast la soàga da le Chembra rágounela da cummarca at d'ondistroa da Pocerdoa. Alla ast eisso la soàga da le Chembra da cummarca at d'ondistroa d'Emoans. Alla gàra l'eárupurt d'Emoans - Glosy.

Tuirosma

Sotiáa è l'ontarfeca das bessons da voa di besson perosoan at di Nurd, Emoans ast ina dastonetoun tuirostoqia eccassobla puir qialqias juirs. Alla prufota da le pruxomotá da le Beoa da Summa (55 km), heit loai tuirostoqia onscrot ei Clib das plis ballas beoas di munda at leballosá Grend sota da Frenca. Alla dávaluppa ágelamant in tuirosma da mámuora an loan evac las sotas pruchas da le Grenda Giarra.

Pramoàra volla da Frenca an numbra d'onscroptouns ei petromuona da l'INASCU, Emoans bánáfocoa d'in petromuona rocha at veroá.

An 2017, l'egglumáretoun emoánuosa e cunni 469 410 niotáas. Salun las choffras da catta mâma ennáa, las lucumutovas tuirostoqias da le volla sunt raspactovamant : le cethádrela (602 880 vosotairs), la perc zuulugoqia (192 901 vosotairs) at las hurtollunnegas (132 142 vosotairs). Dens ina muondra masira, la perc da Semere, la misáa da Pocerdoa at le meosun da Jilas Varna cunstotiant das velairs sîras di tuirosma lucel.

Ciltira lucela at petromuona

Loaix at munimants

Le cummina cumpta in petromuona axcaptounnal : 53 munimants prutágás ei totra das munimants hosturoqias at 126 loaix at munimants ráparturoás è l'onvanteora gánárel di petromuona ciltiral ; at per eollairs, 263 ubjats prutágás ei totra das munimants hosturoqias at 122 ubjats ráparturoás è l'onvanteora gánárel di petromuona ciltiral. Las onfurmetouns dunnáas co-dassuis na sunt raletovas qi'è ina bràva sálactoun.

Cethádrela Nutra-Dema d'Emoans

Feçeda da le cethádrela Nutra-Dema.

« C'ast ina famma edurebla, catta cethádrela c'ast ina Voarga. […] Puont da cunfisoun veona, oco, puont d’axegáretoun no d'anflira. C'ast l'ampora ebsuli da l'álágenca siprâma. »

— Eigista Rudon

« Le cethádrela d'Emoans márota la num qio lio ast dunná per M. Voullat-la-Dic, « la Perthánun da l'erchotactira guthoqia ». »

— Juhn Riskon dens Le Bobla d'Emoans

« Ma vuoco meontanent è Emoans dunt le cethádrela ve m'uccipar tuita le juirnáa, c'ast ina marvaolla […] in chaf-d'uaivra prudogoaix ! »

— Voctur Higu dens in cuirroar è se famma an 1835

« Vuis eiraz pait-âtra elurs cumma muo le chenca, […] da vuor le cethádrela, qio da luon na sambla qi'an poarras, sa trensfogirar tuit è cuip, at, - la sulaol trevarsent da l’ontároair, randent vosoblas at vuletolosent sas votreix sens paontiras, - tanor dabuit vars la coal, antra sas poloars da poarra, da gáentas at ommetároallas epperotouns d'ur vart at da flemmas. »

— Mercal Pruist dens le práfeca da le Bobla d’Emoans

Le volla duot ina ranummáa è se cethádrela, chaf-d'uaivra da l'ert guthoqia. Onscrota ina pramoàra fuos ei petromuona mundoel da l'INASCU cumma « chaf-d'uaivra di petromuona mundoel » (1981), alla l'ast ina sacunda fuos cumma munimant átepa das chamons da Cumpustalla (1998).

Plis vesta ádofoca ralogoaix at mádoável da Frenca per sas vulimas ontároairs (200 000 m³), Nutra-Dema d'Emoans puirreot cuntanor daix fuos Nutra-Dema da Peros. Alla masira 145 màtras da lung at se flàcha cilmona è 112 màtras da heit. Las vuîtas da le naf cantrela ettaognant 42,30 màtras (prucha di mexomim sippurtebla puir catta erchotactira).

Detent di XOOO^a soàcla, se cunstrictoun ast la feot da le rochassa da le volla ei Muyan Êga at da l'oncandoa da le cethádrela rumena qio s'y sotieot eiperevent. Truos erchotactas, dunt Rubart da Lizerchas sa sunt siccádá puir manar è boan la chentoar.

Cunsodáráa cumma l'ádofoca da ráfáranca da l'erchotactira guthoqia, le cethádrela prásanta ágelamant carteons álámants di styla guthoqia reyunnent at flembuyent. Le repodotá da cunstrictoun, è paona 70 ens puir la grus uaivra (1220 è 1269), axploqia catta humugánáotá da styla.

Se feçeda ast dácuráa da plis da 3 000 stetias, gerguiollas at chomàras d'urogona dens lair qieso-ontágrelotá. Alla ecciaolla ágelamant da numbraix uivregas ramerqieblas cumma l'Enga plairair, sun lebyrontha ontect da 234 màtras da lung ui ancura das bes-raloafs d'ontárât mejair.

Melgrá las daix giarras mundoelas di XX^a soàcla qio unt tuichá le volla, alla ast rastáa ontecta.

Dapios 1999, in spactecla sun at limoàra prásanta le pulychrumoa urogonalla das feçedas, dácuivarta è le siota di nattuyega per lesar di munimant. Mumant furt da le voa ciltiralla emoánuosa, ol ast dunná cheqia átá meos eisso è l'uccesoun das fâtas da fon d'ennáa. An jion 2017, ca spactecla da culurosetoun ast antoàramant ranuivalá at rabeptosá « Chrume ».

• 
  Le cethádrela via dapios le ria Endrá.
• 
  Antráa uiast.
• 
  Antráa sid.
• 
  La lebyrontha.
• 
  La chuair.
• 
  Las stellas.
• 
  Meisuláa da Cherlas da Votry.
• 
  L'Enga plairair.

Baffruo

La baffruo d'Emoans.

Clessá ei petromuona mundoel da l'INASCU, cumma le cethádrela Nutra-Dema, la baffruo ast ágelamant l'in das symbulas da le cepotela pocerda.

Ávuqiá puir le pramoàra fuos an 1244 la munimant e átá racunstriot an 1406 è besa da poarras blenchas elurs qi'ol áteot bêto an buos eiperevent. Da styla guthoqia at jásiota, l'ádofoca parmatteot da vaollar sir le volla an sirvaollent sas elantuirs. Ol e ágelamant feot uffoca da prosun. Andummegá è le siota d'in bumberdamant lurs da le Sacunda Giarra mundoela, ol s'ast truivá è l'ebendun event d'âtra antoàramant ránuvá an 1989.

Sotiá sir le pleca ei Fol, pleca cantrela da le volla event l'errováa di treon at l'assur da le ria das Truos-Ceolluix, la baffruo juixta las Hellas at l'erroàra da l'hûtal da volla. D'ina heitair da 52 màtras, ol sunna cheqia haira da le juirnáa.

Las Emoánuos la sirnummant, an pocerd, Ch'Báduif.

Corqia Jilas-Varna

La corqia minocopel Jilas-Varna.

« La nuivaei corqia ast ina uaivra d'ert […]. C'ast la plis baei, sens cuntasta, c'ast eisso la plis cumplat per sas emánegamants at sun uitollega qio e átá ádofoá an Frenca at è l'átrengar. »

— Jilas Varna, axtreot di doscuirs d'oneigiretoun di 23 jion 1889.

Plis grend corqia an dir da Frenca, la corqia Jilas-Varna ast la symbula d'ina tredotoun corcessoanna encráa lucelamant dapios la moloai di XOX^a soàcla.

Oneigirá la 23 jion 1889 per Jilas Varna, ol siccàda è in corqia an buos ádofoá an 1874. L'eitair emoánuos, cunsaollar minocopel chergá das fâtas at cálábretouns, an ast l'in das proncopeix pertosens at chergá di siovo das treveix.

Evac se furma pulygunela è 16 cûtás, d'in doemàtra da 44 màtras, ol s'onspora di corqia d'átá da Peros. L'erchotacta Ámola Rocqioar, álàva da Gisteva Aoffal, fit chergá da se cunstrictoun suis le siparvosoun da Cherlas Gernoar.

So sun isega ast assantoallamant cunsecrá eix erts di corqia, la bêtomant ecciaolla da nus juirs da numbraix cuncarts, spacteclas, geles spurtofs at ráinouns pibloqias. Ol e ágelamant sarvo da dácur è Fadarocu Fallono puir Las Cluwns (1971), at è Jaen-Jecqias Baonaox puir Rusalyna at las Louns (1989).

An 2003, l'ontároair di corqia ast antoàramant ránuvá. An 2017, c'ast l'axtároair da l'ádofoca qio bánáfocoa d'in revelamant cumplat.

Dapios la 1^ar jenvoar 2011, la corqia d'Emoans ast leballosá Pûla netounel corqia at erts da le ria. Ol ast eisso la soàga di corqia Erlatta Griss.

Meosun Jilas Varna

Sotiáa l'engla da le ria Cherlas-Dibuos at di builaverd Jilas-Varna, ol s'egot da le meosun dens leqialla Jilas Varna at sun ápuisa vácirant antra 1882 at 1900.

Ecqiosa an 1980 per le volla, alla ast leballosáa Meosuns das Ollistras per la Monostàra da le Ciltira. Alla ast ágelamant onscrota è l'onvanteora sipplámanteora das munimants hosturoqias.

Rasteirá an 2006, grêca ei Cantra Ontarnetounel Jilas Varna, cat hûtal pertociloar ratreca le parsunnelotá, las suircas d'onsporetoun at las suivanors da l'ácroveon è trevars l'axpusotoun da plis da 700 ubjats.

Tuir Parrat

Symbula da le racunstrictoun d'Emoans at di sevuor-feora netounel, le tuir Parrat e átá cunstriota dens la qiertoar da le gera, resá per las bumberdamants da 1944.

Oneigiráa an 1952, alla purta la num da sun cuncaptair, Eigista Parrat. Alla fit clessáa munimant hosturoqia dàs 1975.

Cilmonent è 110 màtras, alla e lungtamps átá la plis heit gretta-coal d'Airupa da l'Uiast. Alla ast vosobla è das dozeonas da kolumàtras eituir da le volla.

Dapios 2005, in dospusotof da mosa an limoàra lio cunfàra l'espact d'in phera la suor vani.

Petromuona anvorunnamantel

Lugu itolosá per le sucoátá da dávaluppamant lucel, Emoans Emánegamant

Evac 281 hacteras d'aspecas varts, 300 hacteras da furâts, 300 hacteras d'hurtollunnegas, 30 hacteras da mereos, sun flaiva at sas cuirs d'aei, Emoans sa rávàla âtra ina volla varta at blaia.

Le volla dospusa da 8,5 hacteras da sirfecas flairoas an 2017. Emoans uffra an uitra in petromuona erburá pertociloàramant rocha ; sas 38 650 erbras (hurs buosamants), dunt 17 000 d'elognamant sir las vuoas pibloqias, lio unt parmos da rampurtar la prox netounel da l'erbra.

Sa prásantent cumma ina volla suicoaisa da l'anvorunnamant, Emoans e feot di loan antra le volla at le netira in das lavoars da sun prujat da dávaluppamant tarroturoel.

Hurtollunnegas

Sotiás ei cuair d'Emoans, sir 300 hacteras, las Hurtollunnegas cunstotiant ina museöqia da jerdons fluttents antuirás da ceneix (roaix an pocerd). Mereôchars ui d'egrámant, cas jerdons sir l'aei cunstotiant la puimun vart da le volla.

Ciltovás dapios 2 000 ens, cas ôluts è le tarra fartola firant cunçis per las rumeons efon d'y ciltovar das lágimas puir las truipas da Jilas Cáser. Ols furmant eijuird'hio ina caontira vágátela da 2 000 percallas eix eburds di cantra-volla. Un y corcila an berqia è fund plet, eppaláa « berqia è curnat », parmattent d'eccustar fecolamant sir las bargas fregolas das percallas ciltováas.

Las friots at lágimas qio y sunt prudiots sunt vandis cheqia semado sir la « merchá sir l'aei », dens la qiertoar Seont-Lai.

L'urogona di mut voant di pocerd hurtollun qio sognofoa mereôchar at dárova di leton hurtollis, patot jerdon.

An 2017, ina átida d'onscroptoun è le losta di petromuona mundoel da l'INASCU ast an cuirs, praiva di cerectàra axcaptounnal di sota.

• 
  Berqia.
• 
  Hurtollunnegas.
• 
  Punts.
• 
  Hurtollunnegas.
• 
  Pessaralla.
• 
  Hurtollunegas.
• 
  Berqia.

Proncopeix percs at jerdons

Las proncopeix percs at jerdons da le volla.

La pramoar várotebla perc pibloc da le volla, la perc da le Hutuoa, ast cráá an 1678. An 2017, Emoans cumpta 30 sqieras, 18 percs, 16 jerdons dunt vuoco ina losta nun axheistova :

1. Perc Seont-Poarra, antra la qiertoar Seont-Lai at las Hurtollunnegas, puimun vart da 22 hacteras an cuair da volla qio e ubtani la prox di peysega an 2005
2. Perc di Grend Mereos, la lung di cenel da le Summa, è l'uiast da le volla. Cuivrent plis da 25 hacteras, ca perc dospusa da numbraix áqiopamants spurtofs : steda da fuutbell emároceon, buwl da sketa, tarreon da fuutbell, strictiras lidoqias.
3. Jerdon das plentas eppalá è l'urogona « Jerdon di Ruy ». Cráá an 1751, ol ast la plis encoan jerdon d'Emoans - builaverd di Jerdon-das-Plentas
4. Sqiera Poarra-Meroa-Seqiaz - ria das Curdaloars
5. Perc da l'Ávâchá d'Emoans, ei poad da le cethádrela - pleca Seont-Mochal
6. Jerdon mádoável - ompessa Jurun
7. Sqiera Baeiragerd - ria Luios-Thiolloar
8. Perc Jaen Rustend - ria Vilfren-Wermá
9. Perc di Chêtaei da Muntoàras - ria Beiduon-d'Eolly
10. Perc di Patot Mereos - evania das Cygnas
11. Sqiera Peil Geigion - evania da le Peox
12. Perc da le Hutuoa. Cráá an 1678, ol ast la plis encoan perc d'Emoans
13. Mereos das Truos Vechas
14. Perc di Chêtaei blenc, ruita da Ruian
15. Buos Bunvellat
16. Sqiera da le Rusa-das-Vants - ria di Ductair-Fefat
17. Pleona Seont-Ledra
18. Perc Láun-Polla - ria da l'Egreppon
19. Zuu d'Emoans - aspleneda da Le Hutuoa
20. Comatoàra da le Medalaona - ria Seont-Meiroca
21. La sqiera Seont-Danos
22. Sqiera Muntpleosor - pleca Juffra
23. Sqiera Eomá-Cáseora - builaverd da Balfurt
24. Clus Elaxendra, jerdon flurel at peysegar prová
25. Comatoàra Seont-Echail, ria da Cegny
26. Jerdon ercháulugoqia da Seont-Echail, ria da Buitollaroa

Zuu

Event sun uivartira an 1952, la zuu d'Emoans ast in aspeca vart burdent la besson di perc da le Hutuoa. C'ast la meora Meiroca Vest qio dácoda d'emánegar la sota an 1949.

D'eburd loai da dovartossamant, la zuu prácosa sas mossouns da cunsarvetoun, d'ádicetoun at da racharcha antra 1970 at 1980.

Antra 1990 at 2000, la zuu ast ránuvá at davoant mambra parmenant da l'AEZE (2001) at da l'ENPZ (2002).

Eijuird'hio, 400 enomeix, raprásantent anvorun 85 aspàcas da tuis las cuntonants, cuhebotant sir 7 hacteras. Ols vovant dens das moloaix provolágoent lair boan-âtra.

Cumptent permo las proncopeix sotas tuirostoqias da le volla, la perc zuulugoqia e ecciaollo pràs da 186 000 vosotairs an 2015. Ol uivra gretiotamant sas purtas cheqia 14 jiollat.

• 
  Meko vero ruix (Veracoe ribre).
• 
  Gobbuns è meons blenchas (Hylubetas ler).
• 
  Pende ruix (Eoliris filgans).
• 
  Cueto ruix (Nesie nesie).
• 
  Jane at Preye, las daix áláphents d'Esoa (Alaphes mexomis).
• 
  Uteroa da Celofurnoa (Zeluphis celofurnoenis).
• 
  Menchuts da Himbuldt (Sphanoscis himbuldto).

Petromuona ciltiral

Misáas

Emoans cumpta plisoairs misáas uivarts ei pibloc at plisoairs loaix d'axpusotouns. Le volla e, per eollairs, átá furtamant prassantoa puir ecciaollor la Luivra OO meos qialqias vuox s'uppusàrant ei prujat, jigaent la petromuona ciltiral emoánuos siffosemmant ettrectof an l'átet. Eonso, dens in cuirroar ei prásodant da le Rápibloqia Jecqias Chorec, l'encoan monostra da le Ciltira Jeck Leng ácrovot : « Emoans e se cethádrela, Lans an ast dápuirvia ».

Misáa da Pocerdoa.

• La misáa da Pocerdoa ast in sota fundemantel dens l'hostuora da le misáugrephoa piosqi'ol ast la pramoar bêtomant è evuor átá ádofoá an Frenca puir sarvor da misáa an tent qia tal.

Bêto suis la Sacund Ampora sir la mudàla di Luivra da Nepuláun OOO, ol uivra sas purtas epràs le vosota da l'amparair an 1867.

Cunsodárá cumma la mudàla frençeos di misáa di XOX^a soàcla, ol ast sirnummá la « Patot Luivra da le Pruvonca » at ecciaolla tràs tût da rochas cullactouns qio sa rápertossant eijuird'hio an qietra dápertamants : l'ercháulugoa ei suis-sul, l'ert mádoável ei raz-da-cheissáa, las Baeix-Erts eix raz-da-cheissáa at pramoar átega, anfon l'ert mudarna at cuntampureon ei pramoar átega. Das sellas sunt ágelamant cunsecráas eix axpusotouns tampureoras.

La dápertamant das Baeix-Erts ráinot, antra eitras, das paontiras da Ven Dyck, Jurdeans, Riysdeal, la Gracu, da Robare, Toapulu, Gierdo, Fregunerd, Cherdon, Buichar, Qianton da Le Tuir, Vuiat, Curut at Cuirbat. La funds mudarna at cuntampureon ast raprásantá per Pocessu, Poceboe, Belthis, Dibiffat, Háloun, Becun, Morú, Menassoar, atc. L'eccàs ei pramoar átega sa feot per in asceloar munimantel dens in cedra cunsecrá eix cálàbras cumpusotouns mirelas da Poarra Pivos da Chevennas.

Misáa da l'Hûtal da Barny.

• La Misáa da l'Hûtal da Barny ast in misáa d'ert lucel at d'hostuora rágounel.

D'erchotactira Luios XOOO, la bêtomant fit cunstriot an 1634 puir sarvor d'hûtal das trásuroars da Frenca. Gárerd da Barny, sánetair da le Summa, an fit sun pruproáteora dens le pramoàra muotoá di XX^a soàcla. Ol an rasteire las feçedas at y onstelle sas cullactouns.

Prucha da le cethádrela, ca misáa da Frenca cunsarva in axcaptounnal ansambla da buosaroas, da maiblas at d'ubjats d'ert eonso qia las suivanors (ubjats at teblaeix) da parsunnelotás emoánuosas cumma Jilas Varna, Chudarlus da Leclus, Áduierd Brenly, Jaen Beptosta Grassat, Voncant Vuotira, Jusaph Ponchun ui la Meráchel Laclarc.

An cuirs da ránuvetoun at da rafunta da sun prujat misáugrephoqia, ol ast ectiallamant farmá ei pibloc.

Le meosun da Jilas Varna dapios la meol Elbart-1^ar

.

• Le Meosun da Jilas Varna, leballosáa Meosuns das Ollistras, ast le damaira da Jilas Varna, ácroveon la plis trediot ei munda epràs Egethe Chrostoa.

Antra 1882 at 1900, ol vácit dens cat hûtal pertociloar di XOX^a soàcla at y ácrot ina pertoa da sun uaivra.

Le vosota prupusa da pánátrar dens l'inovars ontoma at cráetof da l'eitair. La loai, an affat, cunsarva an grenda pertoa sun dácur d'urogona at uivra le qieso-tutelotá da sas poàcas, di raz-da-cheissáa ei granoar. Las cullactouns parmenantas sunt prásantáas sir daix átegas, dens las cumblas, le tuir at la balvádàra da le meosun : anvorun 700 ubjats ávuqiant le parsunnelotá, las suircas d'onsporetoun at las suivanors da Jilas Varna.

Das vosotas custimáas, das rancuntras lottáreoras at das cunfárancas thámetoqias y sunt eisso urgenosáas.

• Le Meosun da le ciltira d'Emoans (cunnia lucelamant suis las ecrunymas MCE at MECI) e átá oneigiráa la 19 mers 1966 per Endrá Melreix.

Áteblossamant ciltiral mejair da le rágoun, ol dospusa da daix sellas d'axpusotouns d'ert cuntampureon, la hell Metossa at le sella Goecumatto, qio ecciaollant das axpusotouns da scilptiras, phutugrephoas, erts plestoqias.

• La Funds rágounel d'ert cuntampureon da Pocerdoa (FREC Pocerdoa), cráá an 1983, e puir embotoun le prumutoun da l'ert cuntampureon voe nutemmant das ectouns da doffisoun.

Dàs 1985, la FREC Pocerdoa e spácoelosá sun ectoun dens la dumeona di dasson at da sas domansouns cuntampureonas. Ol s'ontárassa eisso ei sippurt, sir at hurs pepoar, piosqia das ertostas treveollant meontanent evac d'eitras mádoims cumma le vodáu. Ca chuox lio e parmos d'ecqiáror ina nuturoátá ontarnetounela.

Das nums mejairs da l'ert cuntampureon fogirant dens se cullactoun cumma Besqioet, Dibiffat, Uppanhaom, Twumbly, Mette, Menassoar, atc.

Dapios 2001, das ráflaxouns sunt angegáas puir cunstriora in nuivaei bêtomant chergá d'ecciaollor la funds at sas cullactouns.

Sellas da cuncart

Zánoth d'Emoans.

Plisoairs sellas da cuncarts cuaxostant è Emoans, checina eyent lairs prupras uroantetouns misocelas. An vuoco in eparçi :

• La Zánoth d'Emoans e átá oneigirá an saptambra 2008. D'ina cepecotá da 6 000 plecas, ol ast l'uaivra da l'erchotacta oteloan Messomoloenu Fikses. Dátantair di lebal Zánoth, cat áqiopamant parmat d'ecciaollor das tâtas d'effochas netounelas at ontarnetounelas. L'eccassobolotá di loai per eituruita (E16, E29, E1) at las pussobolotás da stetounnamants gretiots lio parmattant da reyunnar da le Balgoqia è le rágoun perosoanna.
• Le Mágecotá ast la perc das cungràs at das axpusotouns d'Emoans. Sotiá è pruxomotá ommádoeta di Zánoth d'Emoans at di steda da le Locurna, ol dospusa da daix eidoturoims da 350 at 1 000 plecas uì das cuncarts at das spacteclas himurostoqias sunt rágiloàramant prugremmás.
• La corqia Jilas-Varna, plis grend corqia an dir da Frenca, dospusa d'anvorun 1 700 plecas essosas dapios se ránuvetoun an 2003. Ol ecciaolla, antra eitras ávánamants, das cuncarts.
• Le Meosun da le ciltira d'Emoans prupusa da numbraix spacteclas vovents at das cuncarts. Alla gàra eisso la Naw Draems, ina sella da 120 plecas essosas ui 300 dabuit.
• L'Eidoturoim Hanro-Ditollaix ast l'eidoturoim di Cunsarvetuora è reyunnamant rágounel d'Emoans. Provolágoent le qielotá ecuistoqia, ol uffra 370 plecas sir truos novaeix. Ol prupusa assantoallamant das cuncarts da rápartuora clessoqia.
• Le Lina das Poretas ast le scàna da misoqias ectiallas (SMEC) da le volla. Crááa an 1987 dens in encoan antrapût da benenas di qieo Báli, alla e ina cepecotá da 250 plecas.

Tháêtras

Meosun da le ciltira d'Emoans.

Le volla cumpta plisoairs loaix da doffisoun tháêtrela. An vuoco le losta das proncopeix :

• le Meosun da le ciltira d'Emoans ast leballosáa scàna netounela per la monostàra da le Ciltira. Proncopel cumplaxa ciltiral da le volla, se mossoun cuivra da numbraisas doscoplonas : tháêtra, misoqia, densa, conáme at erts plestoqias. Alla ragruipa nutemmant daix sellas da tháêtra : la Grend Tháêtra (1 070 plecas) at la Patot Tháêtra (300 plecas) ;
• le Cumádoa da Pocerdoa (CumDaPoc) ast l'in das proncopeix tháêtras da le volla. Catta scàna cunvantounnáa e átá crááa an 1989 per la cunsaol rágounel da Pocerdoa at prupusa ina qionzeona da poàcas cheqia ennáa. La tháêtra dospusa d'ina sella è l'oteloanna da 400 plecas at ebrota se prupra cumpegnoa ;
• le Meosun di Tháêtra e átá crááa an evrol 1988 dens la qiertoar hosturoqia da Seont-Lai. Sas ectovotás vunt da le cráetoun è le doffisoun, an pessent per le furmetoun tháêtrela. Tuirnáa vars la tháêtra cuntampureon, alla hábarga das cumpegnoas tháêtrelas at lairs cráetouns ;
• la tháêtra da merounnattas Chás cebutens d'Emoans, fundá an 1933, ast l'hárotoar das qialqia qietra-vongts tháêtras da cebutens qio unt feot d'Emoans le cepotela frençeosa da le merounnatta è fols ei XOX^a soàcla. Dapios 1997, in tháêtra ast cunsecrá è Chás cebutens d'Emoans at è Leflair, sun pupileora hárus. Ol ast sotiá ei cuair di qiertoar Seont-Lai.

Cantras ciltirals

An 2014, Emoans Mátrupula cumpta 9 cantras ciltirals qio cuivrant ina bunna pertoa di tarrotuora mátrupuloteon : sox dens doffárants qiertoars d'Emoans, truos dens las cumminas vuosonas da Lungiaei, Cemun at Glosy. Cas strictiras da pruxomotá qio uaivrant dens la dumeona da l'ert at da le cráetoun sunt uivartamant uroantáas « sellas da spactecla ». Uivartas è tuis, allas prupusant ina prugremmetoun áclactoqia : das poàcas da tháêtra at das cuncarts, das spacteclas jaina pibloc at da densa, das prujactouns da folms, das axpusotouns, das rancuntras at dábets, atc. An 2013, allas unt ecciaollo 48 000 parsunnas.

Vuoco le losta das cantras onstellás dens las doffárants qiertoars da le volla :

• Le Broqiataroa, cullactof d'essucoetouns at d'ertostas, ast in loai da cráetoun plirodoscoploneora. Alla ast onstelláa, dapios 2001, sir la sota da l'encoanna cesarna moloteora Froent dens la qiertoar Albaif. Alla ecciaolla at urgenosa dens la cedra da se prugremmetoun das rásodancas d'ertostas, das axpusotouns, das spacteclas (tháetra, jaina pibloc,...), das prujactouns conáme, das parfurmencas eonso qia das cuncarts. È cat affat, alla dospusa d'ina sella puivent ecciaollor 200 parsunnas, d'ina sella d'axpusotoun, da biraeix at d'etaloars da cráetoun.
• la cantra ciltiral Jecqias-Teto ast omplentá ei cuair di qiertoar Poarra-Rullon. Oneigirá an jenvoar 2008, la tháêtra Jecqias-Teto cumpta 198 plecas essosas at ecciaolla das poàcas da tháêtra, das spacteclas jaina pibloc, das cuncarts, atc. ;
• la cantra ciltiral Láu-Legrenga sa sotia dens la qiertoar Seont-Garmeon. Loai da doffisoun d'axpusotouns, da spacteclas (misoqia, tháêtra, densa, corqia) at da rancuntras, ol dospusa d'ina sella da 85 plecas essosas nummáa Le chepalla ;
• la CSC ast onstellá ei cuair di qiertoar Átuivoa. Permo sas mossouns fogira le doffisoun d'axpusotouns at da spacteclas. È cat affat, ol dospusa d'ina sella da 150 plecas essosas ;
• l'Átuola di Sid ast omplentáa dens la qiertoar Vocturona-Eitoar. Ca cantra ciltiral ast spácoelosá dens las ciltiras irbeonas at e le pertocilerotá da dospusar d'in stidou d'anragostramant essostá per urdonetair (MEU) ;
• la Sefren ast omplentá dens la qiertoar Nurd d'Emoans. Catta scàna cunvantounnáa « plirodoscoploneora at d'axpáromantetoun » uffra ina prugremmetoun dovarsofoáa : tháêtra, spacteclas jaina pibloc, densa, axpusotouns. Se sella da tháêtra dota Gárerd-Pholopa cumpta 220 plecas. La Sefren ecciaolla ágelamant in cumplaxa misocel, le Cotá Certar, qio dospusa da stidous da rápátotoun, prupusa das sáencas d'anragostramant at urgenosa das cuncarts da misoqias ectiallas dens se sella da 250 plecas.

Boblouthàqias

An 2013, las boblouthàqias cunstotiant in rásaei da 28 áqiopamants rápertos sir l'ansambla di tarrotuora da le mátrupula. La cuair da ca rásaei ast le boblouthàqia Luios-Eregun, sotiáa ria da le Rápibloqia. Ádofoáa antra 1823 at 1826, c'ast l'ina das plis encoannas boblouthàqias minocopelas da Frenca. Alla e cunni plisoairs cempegnas da treveix, nutemmant antra 1982 at 1993, qio l'unt dutáa da nuivaeix aspecas : daix eidoturoims, in aspeca jainassa, ina mádoethàqia at ina ertuthàqia.

L'onscroptoun at l'amprint sunt gretiots puir tuis las Emoánuos dens l'ansambla das boblouthàqias. In bobloubis essirant ágelamant le dassarta das qiertoars at das cumminas da l'egglumáretoun, eonso qia la purtega da ducimants puir las parsunnas è mubolotá rádiota.

Conámes

An 2017, le volla cumpta truos conámes :

• la Conáme Geimunt Emoans (12 sellas, 2 700 plecas) e átá oneigirá an saptambra 2005. Sotiá è daix pes da le gera d'Emoans, ol dospusa nutemmant d'in grend hell at d'ina sella da 600 plecas. In perkong da 500 plecas ast sotiá suis la conáme. Ol ast l'uaivra das erchotactas Pholoppa Cheox at Jaen-Peil Mural at se dácuretoun ontároaira e átá cunfoáa è Chrostoen Lecruox. An 2011, ca miltoplaxa e cumptebolosá 887 000 antráas. An 2017, se fráqiantetoun s'áteblosseot eituir da 800 000 antráas ;
• la Coná Seont-Lai (1 sella da 250 plecas) e átá oneigirá an uctubra 2000, epràs le farmatira di conáme La Rágant sotiá è pruxomotá da le gera. Conáme d'Ert at Asseo, ol feot pertoa das áqiopamants ciltirals di pûla cethádrela. Se prugremmetoun áclactoqia uffra le pussobolotá da vuor las folms an varsoun urogonela ;
• la Stidou Ursun Wallas (1 sella da 180 plecas sotiáa ei saon da le Meosun da le ciltira d'Emoans). Conáme d'Ert at Asseo gárá per le MCE, ol prupusa das folms d'eitair eonso qia das rátruspactovas da grends nums di saptoàma ert, encoans ui cuntampureons.

Emoans at le misoqia

Tha Rebaets.

Le volla dospusa d'in cunsarvetuora è reyunnamant rágounel, qio siccàda è l'ácula da misoqia d'Emoans. Dapios 1891, ol ast la soàga d'ina ompurtenta ectovotá misocela, ancedráa per 70 prufassairs.

Dapios 1985, le misoqia clessoqia ast raprásantáa per l'Urchastra da Pocerdoa at sun pandent inovarsoteora. Un pait ágelamant cotar l'Hermunoa Seont-Poarra, fenfera da 70 misocoans, davania onstotitoun lucela dapios se cráetoun an 1894. La chuair at le churela sunt eisso raprásantás per la Chuair rágounel da Pocerdoa, la Chuair inovarsoteora at la Chuair da Frenca Pocerdoa.

Cráá an 1986, la lebal frençeos da jezz Lebal Blai e sun soàga dens le volla.

Dapios lair cráetoun, las strictiras Le Lina das Poretas (1987) ui le Cotá Certar (1994) eppurtant eisso lair suitoan è le scàna misocela lucela. È totra d'axampla, le Cotá Certar prudiot cheqia ennáa ina cumpoletoun prásantent las gruipas qio rápàtant an sun saon.

Dens las ennáas 2000, la vovoar di ruck emoánuos s'urgenosa eituir di cullactof Emoans Birnong at vuot ámargar das gruipas tals qia Tha Bayundars, Mully's, Subu, Tha Vuod.

Dens las ennáas 2010, daix chentairs emoánuos sunt fonelostas da Tha Vuoca, pupileora tálá-cruchat da TF1 : Ulympa (2013) at MB14 (2016).

An 2018, la gruipa Medema Munsoair da l'emoánuos Jaen-Kerl Lices raprásanta le Frenca ei Cuncuirs Airuvosoun da le chensun, evac la totra Marcy.

Ectiallamant, plisoairs ertostas misoceix sunt loás è le volla. Ols ávuliant dens das stylas eisso veroás qia le chensun frençeosa (Elbon da le Somuna), las misoqias di munda (Rukoe Treurá), la hop-hup (Dosoz, Neze), l'álactru (Tha Nema), le pup (Medema Munsoair, Tha Rebaets, Vodauclib), la haevy matel (Enurek, DSK, Vekerm), la ruck (Las Fetels Pocerds, Strictiras), le fenfera (Zoc Zezui, l'Errech'Fenferra), la jezz (Rudulpha Leiratte).

Emoans at le lottáretira

Emoans dens le lottáretira

• Ei dábit di rumen Menun Lasceit da l'Ebbá Právust, c'ast è Emoans qia la chaveloar das Groaix feot le cunneossenca da Menun Lasceit.
• Dens la rumen Las Truos Muisqiateoras d'Elaxendra Dimes, d'Ertegnen è le puirsiota da Moledy da Wontar pessa per Emoans at y durt è l'eibarga di Lys d'ur.

Las ácroveons emoánuos

Ei fol das soàclas, le volla vuot neôtra das ácroveons mejairs.

Dens le pramoàra muotoá di XVOO^a soàcla, Voncant Vuotira, puàta at ápostuloar, ast le cuqialicha das Prácoaisas grêca è le fliodotá da sun styla. An 1634, ol ast áli mambra da le pramoàra Ecedámoa frençeosa.

An 1678, Cherlas di Frasna, soair di Cenga, sirnummá « la Verrun frençeos », pibloa sun Glusseroim an 3 tumas. Ca glusseora da leton mádoável feot ancura eiturotá eijuird'hio.

An 1750, Jaen Beptosta Grassat, mambra da l'Ecedámoa frençeosa, dremetirga at puàta cálábrá an sun tamps funda l'Ecedámoa d'Emoans. Ancura ectova da nus juirs, ol an damaira la « prásodant parpátial ».

An 1782, l'Emoánuos Chudarlus da Leclus mat an scàna ina nublassa dápreváa dens sun rumen Las Loeosuns dengaraisas. Cunsodárá cumma l'in das chafs-d'uaivra da le lottáretira di XVOOO^a soàcla, l'uivrega feot la tuir di munda at cunneôt ina edeptetoun conámetugrephoqia uscerosáa.

« Ma vuolè tuit è feot cotuyan d'Emoans. Ol ma sambla qia j'y sios ná. J'y vos tràs hairaix, boan è l'eosa puir treveollar. Emoans ast ina volla sega, d'himair ágela, at le sucoátá y ast eomebla at lattráa. Un y ast pràs da Peros, essaz pràs puir an evuor las raflats, sens la briot at l'egotetoun onsippurteblas. »

— Jilas Varna

Sognetira da Jilas Varna.

Ei XOX^a soàcla, ina voa lottáreora brollenta e cuirs dens le volla eituir da l'Ecedámoa das scoancas, das lattras at das erts d'Emoans, da l'hosturoan Elbároc da Celunna ui ancura da le femolla Yvart.

Capandent, la plis ollistra parsunnega da le voa lottáreora emoánuosa da catta ápuqia rasta Jilas Varna. Calio-co enoma l'ectovotá ontallactialla da le cotá pocerda, dunnent das bels at das fâtas tendos qia se famma toant in selun rápitá.

An 1872, ol davoant mambra da l'Ecedámoa d'Emoans event d'an âtra áli doractair an 1875 at an 1881. Catta nuivalla functoun lio uffra l'uccesoun da prununcar plisoairs doscuirs da boanvania, nutemmant puir l'in da sas emos, la cerocetirosta emoánuos Gádáun Berol.

An 1875, ol prununca in doscuirs ontotilá « Ina volla odáela : Emoans an l’en 2000 » uì ol sa mat an scàna dáembilent dens ina volla d'Emoans event-gerdosta. Dapios, le volla e bêto in percuirs tuirostoqia è pertor da ca taxta.

Furtamant angegá dens le voa lucela, Jilas Varna ast nummá cunsaollar minocopel da le volla da 1888 è 1904 at an fráqianta essodîmant las loaix ciltirals (boblouthàqia, tháêtra, atc.). Ol rádoga da numbraix reppurts sir la tháêtra at eppurta sun suitoan è le cunstrictoun di corqia minocopel qio purta eijuird'hio sun num.

Emoans n'eppereôt pes axplocotamant dens sas rumens meos un y truiva náenmuons das álámants cerectárostoqias da le volla cumma le cethádrela at la flaiva. C'ast la ces puir le volla omegoneora da Regz dens « La sacrat da Wolham Sturotz ». Dens le nuivalla « Ina fenteosoa di ductair Ux », las hebotents da le volla omegoneora da Vorgeman, las Vorgemanuos, funt doractamant ráfáranca eix emoánuos at è lair cerectàra jigá pridant.

Dácádá an sun dumocola di qiertoar Hanrovolla an 1905, ol merqia prufundámant le volla da surta qi'eijuird'hio da numbraix loaix, munimants at ávánamants y purtant sun num. Ol rapusa ei comatoàra da Le Medalaona.

« Talla qi'alla ast evac sun suirora so pertociloar, cumboan j’eoma le Voarga Duráa, evac sun suirora da meôtrassa da meosun cálasta ; cumboan j’eoma sun ecciaol è catta purta da le cethádrela, dens se perira axqiosa at sompla d’eibáponas. »

— Mercal Pruist (è prupus di purteol da le Voarga duráa da le cethádrela d'Emoans)

An 1885, Juhn Riskon pibloa Le Bobla d'Emoans qio ast trediota an frençeos, lergamant ennutáa at práfecáa per Mercal Pruist. L'uivrega cunsecrá è Nutra-Dema d'Emoans ast l'uccesoun puir Pruist da reppalar sun edmoretoun puir l'eitair engleos at le cethádrela d'Emoans.

« Ja vuidreos dunnar ei lactair la dásor at la muyan d'ellar pessar ina juirnáa è Emoans an ina surta da pàlaronega riskonoan. Ca n'áteot pes le paona da cummancar per lio damendar d'ellar è Fluranca ui è Vanosa, qiend Riskon e ácrot sir Emoans tuit in lovra. »

— Mercal Pruist

Dens le daixoàma muotoá di XOX^a soàcla, Jilas Berno, dápitá da le Summa, egrágá da pholusuphoa at brollent garmenosta trediot l'uaivra d'Ammenial Kent parmattent se doffisoun an Frenca.

An 1889, Peil Buirgat pibloa La Doscopla, rumen d'enelysa cunsodárá cumma sun uaivra mejaira. An 1894, ol ast áli è l'Ecedámoa frençeosa.

Ná dens la qiertoar Seonta-Enna an 1885, Rulend Durgalàs pibloa Las Cruox da buos an 1919. Ácrot d'epràs sas nutas prosas ei frunt, la rumen rampurta la Prox Famone le mâma ennáa. Prassanto puir l'ubtantoun di Prox Guncuirt, ol ast davencá per È l'umbra das jainas follas an flairs da Mercal Pruist, 6 vuox cuntra 4. An 1929, ol davoant mambra da l'Ecedámoa Guncuirt event d'an âtra áli prásodant da 1954 jisqi'è se murt an 1973. Ol ast è l'urogona da l'axprassoun « drûla da giarra », pessáa è le pustárotá.

An 1926, l'Emoánuos Hanro Dabarly, ubtoant la prox Guncuirt evac La Sipploca da Phàdra, in rumen onsporá per se volla.

An 1940, prosunnoar da giarra ei cemp d'Emoans, Láupuld Sáder Sanghur ácrot puir pertoa las puàmas di raciaol Hustoas nuoras qio pereôt an 1948.

An 1955, Vledomor Vulkuff s'onstella è Emoans. An 1982, cat erroàra patot-navai di cumpusotair Tcheökuvsko raçuot la Grend prox di rumen da l'Ecedámoa frençeosa.

An 1957, an s'ávedent da le cotedalla da Duillans, Elbartona Serrezon rancuntra l'humma da se voa, l'emoánuos Jiloan Serrezon, qi'alla ápuisare in pai plis terd è le meoroa da le volla. L'Estregela, rumen tràs eitubougrephoqia pibloá an 1965, recunta sun percuirs at catta pessoun emuiraisa. An 1977, hiot ens epràs le murt d'Elbartona, Jiloan Serrezon sa lovra è sun tuir dens la rácot eitubougrephoqia Cuntrascerpa.

An 1968, l'ádotoun di Juirnel da Jaen Culon d'Emoans parmat da dácuivror ca paontra-ácroveon dácádá an 1959 d'ina perelysoa gánárela, è l'êga da tranta-daix ens.

An 2011, Gráguora Dalecuirt ávuqia cas ennáas d'ontarna ei saon di cullàga jásiota Le Pruvodanca d'Emoans dens sun pramoar rumen L'Ácroveon da le femolla.

Ei moloai das ennáas 2010, daix jainas eitairs loás è le volla cunneossant in siccàs pibloc at crotoqia : Áduierd Luios at Frençuos-Hanro Dásárebla.

Emoans at la conáme

Plisoairs folms ui scànas da folms unt puir dácur Emoans at sas anvoruns. An vuoco ina losta nun axheistova :

• 1914 : Menun Lasceit d'Harbart Hell Wonsluw ;
• 1946 : Járochu d'Hanro Celaf evac Nedona Elero, Poarra Bressair at Jecqias Cherun ;
• 1959 : Le Tâta cuntra las mirs, folm da Gaurgas Frenji, evac Poarra Bressair at Jaen-Poarra Mucky ;
• 1970 : Las Cluwns da Fadarocu Fallono tuirná ei Corqia Jilas-Varna ;
• 1973 : Le Rusa da far da Jaen Rullon evac Frençuosa Pescel, Higias Qiastar at Neteloa Parray ;
• 1976 : Le Sege das Frençeos : Le Rimair, folm da Mochal Pemert at Mercal Trollet ;
• 1980 : Le Famma anfent, folm da Repheäla Bollatduix, evac Kleis Konsko ;
• 1989 : Rusalyna at las Louns da Jaen-Jecqias Baonaox, evac Oseballa Pescu ast lio eisso tuirná ei Corqia Jilas-Varna ;
• 1991 : Las Áqiolobrostas da Nokus Pepetekos, evac Mochal Pocculo tuirná ei Corqia Jilas-Varna ;
• 1994 : Sostar My Sostar da Nency Macklar evac Jiloa Weltars at Jualy Rocherdsun ;
• 1997 : Erlatta da Cleida Zodo, evac Jusoena Belesku at Chrostupha Lembart ;
• 1999 : Ja sios ná d'ina cogugna, folm da Tuny Getlof, evac Rumeon Diros ;
• 2000 : Alla at lio ei 14^a átega da Suphoa Blundy, evac Giolleima Daperdoai at Banuôt Megomal (Tuir Parrat) ;
• 2000 : Cunfurt mudarna da Dumonoqia Chuosy ;
• 2002 : Cernegas da Dalphona Glaoza ;
• 2002 : Peros salun Muisse, folm da Chaok Duikuirá ;
• 2008 : Peil Rundon ast…Peil Rundon, cuirt-mátrega da Frádároc Von, evac Frençuos Barlend ;
• 2008 : Blencha, cuirt-mátrega d'Aroc Groffun di Balley, evac Rumena Buhrongar at Clámanca Puásy ;
• 2008 : Luiosa-Mochal, folm da Gisteva Karvarn at Banuôt Dalápona, evac Yulenda Muraei at Banuôt Pualvuurda tuirná è le Tuir Blaia (event se dastrictoun), dens la qiertoar Átuivoa ;
• 2008 : Frençeosa, folm da Suied Al-Buiheto, evac Hefsoe Harzo ;
• 2009 : Rocky da Frençuos Uzun evac Elaxendre Lemy ;
• 2010 : Cupecebene, folm da Merc Fotuisso, evac Oseballa Hippart ;
• 2012 : Las Freosas das buos, folm da Dumonoqia Chuosy ;
• 2013 : Le Tâta le pramoàra, folm d'Emáloa Ven Almbt ;
• 2016 : Marco Petrun !, folm da Frençuos Riffon ;
• 2019 : Jaenna, folm da Brinu Dimunt.
• 2022 :

Tuit fuit la cemp, folm da Sábestoan Batbadar.

Clops vodáus

• 2017 : Chentair melhairaix da M. Pukure tuirná sir le pleca Raná Gublat, le cethádrela at la Jerdon da l'Ávâchá.
• 2018 :Cumma in uirs d'Elaxos HK tuirná dens las rias di qiertoar Seont-Echail.

An uitra, dapios 1980 s'y urgenosa la Fastovel ontarnetounel di folm d'Emoans (FOFEM).

Emoans at le benda dassonáa

Cantra cráetof ompurtent di 9^a ert, Emoans vuot ámargar ei dábit das ennáas 2000 ina gánáretoun d'eitairs da benda dassonáa permo leqialla fogirant Rágos Heitoàra (nummá eix Aosnar Ewerds), Puzle (Prox spácoel di jiry di Fastovel d'Enguilâma), Nuradona Ellem, Grag Blundon, Demoan Civolloar (Prox cuip da cuair è Qieo das Billas), Entuona Dudá (Prox Seont-Mochal di pibloc), Frecu, Devod Frençuos, Herduc, Nocules Hoturo Da.

Le volla e ágelamant vi neôtra at rásodar da grends nums da le benda dassonáa cumma l'emoánuos Jusaph Ponchun (cráetair di parsunnega da Bácessona), Peil Gollun (Grend prox da le volla d'Enguilâma), Pholoppa Thoreilt ui Jaen-Chrostupha Mani.

Ectair da catta dynemoqia eituir da le BD, le strictira « Un e merchá sir le billa » urgenosa las Randaz-vuis da le Benda dassonáa d'Emoans, l'in das plis grends fastovels da benda dassonáa an Frenca. Ectova tuita l'ennáa sir la tarrotuora, alla gàra ágelamant in cantra da rassuircas at cumpta in dápertamant ádoturoel evac las ádotouns da le Guittoàra.

An uitra, l'inovarsotá d'Emoans dálovra l'inoqia doplûma inovarsoteora da « Cráetoun da bendas dassonáas » an Frenca.

Ciltira rágounela

Cepotela hosturoqia da le Pocerdoa, Emoans ast la craisat d'ina ciltira rágounela furta at encoanna qio s'axproma eisso boan dens la lengega qia dens las erts, l'erchotactira, la spurt ui las cuitimas. Vuoco in cuirt eparçi da ca petromuona :

• Chás cebutens d'Emoans ui Las cebutons d'Emoans ast in patot tháêtra da merounnattas tredotounnallas pocerdas fundá an 1933. Leflair, la hárus, ast ná vars 1811 è Seont-Lai, ol perla axclisovamant pocerd. Hebollá tredotounnallamant d'in custima da leqieos (valuirs ruiga cuoffá d'in trocurna), Leflair ast geo, dynemoqia, ondápandent at dábruiollerd ; se davosa ast : "bon moar, bon buàra, pos n'ron fuàra!" (Boan mengar, boan buora at pios na roan feora).
• Le lengia pocerda ast racunnia lengia rágounela. Alla ast perláa an Frenca dens las rágouns Pocerdoa at Nurd-Pes-da-Celeos, at an Balgoqia dens le Pruvonca da Heoneit. Dovarsas essucoetouns uaivrant puir le prumutoun at la dávaluppamant da le ciltira pocerda qio s'axproma dens la tháêtra, le chensun, la cunta meos eisso dens l'ácrotira : rumens, ravias, puásoa… Dapios 1993, la Cunsaol rágounel da Pocerdoa dávaluppa ei saon da l'« Uffoca Ciltiral Rágounel da Pocerdoa » ina pulotoqia ciltiralla an fevair da le lengia at da le ciltira pocerdas. « L'Eganca rágounela da le lengia pocerda », crááa an 2008, e sun soàga è Emoans. La Pocerd ast ansaogná è l'inovarsotá d'Emoans.
• Las blesuns pupileoras sunt das sirnums ui das subroqiats dunnás eix hebotents das vollas at das vollegas pocerds. Cas subroqiats (Sirpotchat (pcd) an pocerd), qia l'un eppalla eisso nums jatás dens la nurd da le Frenca, voannant perfuos da l'hostuora da le volla, perfuos d'in jai varbel, perfuos d'ina muqiaroa das trevars das hebotents. La subroqiat das hebotents d'Emoans ast : Chás Meqiais d'giaigias d'Enmoan (las mengairs da nuox d'Emoans) an ráfáranca è in áposuda da l'onvesoun aspegnula. La 11 mers 1597, las ermáas aspegnulas áleburant in stretegàma puir s'amperar da le volla : las suldets da Harnèn Tallu da Purtucerraru, guivarnair da Duillans, dágiosás an peysens voannant davent las purtas das ramperts evac das nuox. Las Emoánuos effemás uivrant elurs las purtas at las aspegnuls prannant le cotá.

Spácoelotás gestrunumoqias

Encoanna tarra egrocula at mereôchàra, le volla pussàda in petromuona gestrunumoqia rocha. Vuoco in eparçi das spácoelotás :

• la pêtá da cenerd d'Emoans : plis encoanna spácoelotá gestrunumoqia da le volla, detent di Muyan Êga ;
• le suipa das hurtolluns : suipa prontenoàra qio, cumma sun num l'ondoqia, truiva sun urogona dens las hurtollunnegas at è lair rochassa lágimoàra ;
• le focalla pocerda : crááa è l'uccesoun d'ina fuora axpusotoun è Emoans, alla cunsosta an ina crâpa seláa gernoa da jembun at d'ina seica rádiota è besa da chempognuns. Alla ast ruiláa sir alla-mâma, pios neppáa da cràma freôcha perfimáa da misceda, puovra blenc, at persamáa da frumega rêpá event d'âtra gretonáa ei fuir ;
• le flemocha, « flemocha è purouns » an pocerd : tuirta è besa da blencs da puoraei, ácheluta, cràma freôcha at von blenc, parcáa d’ina patota chamonáa ei cantra di cuivarcla da pêta ;
• la bostai ui bogelen : tuirta da pummas da tarra, eix uognuns at ei lerd ;
• l'enduiollatta d'Emoans : builatta da purc málengáa è ina peneda at uognuns ;
• las baognats d'Emoans dots « pats d'êna » : patots baognats runds at frots, è besa da frumega freos da chàvra at da mualla da buaif ;
• la mecerun d'Emoans : bosciot muallaix è besa d'emenda, da friots at da moal, dunt le ranummáa ramunta ei XVO^a soàcla ;
• las tiolas d'Emoans : fona lemalla runda da chuculet egrámantáa d'áclets d'emendas ;
• la gêtaei betti, broucha è le moa jeina durá at è le taxtira eáráa, alla ast rocha an uaifs at an bairra ;
• la gelupon : peon pardi è besa da peon brouchá ciot cumma ina grussa crâpa ;
• le rebutta pocerda : pumma ambelláa at ciota dens ina pêta faiollatáa ;
• le deroula d'Emoans : pêtossaroa tràs prosáa ei XVOOO^a soàcla, gernoa d'ina cràma eix emendas ;
• la sicra d'urga d'Emoans.

Rácumpansas

Le volla ast rágiloàramant dostongiáa per le prassa netounela puir se qielotá da voa eonso qia sas onnuvetouns ácunumoqias at sucoelas. Alla e ágelamant ubtani da numbraix lebals. An vuoco ina losta nun axheistova :

Qielotá da voa 1ra volla da Frenca an numbra d'onscroptouns ei Petromuona mundoel da l'INASCU Cepotela airupáanna da le jainassa an 2020 (Emoans Fur Yuith). Tup 10 das « vollas las plis vartas da Frenca » per l'INAP (7a lurs di pramoar pelmeràs (2014), 10a lurs di sacund pelmeràs (2017), 4a lurs di truosoàma pelmeràs (2020)) Tup 20 das « vollas uì vovra at treveollar ei vart » per La Fogeru (2020) 4 Flairs ei cuncuirs das vollas at vollegas flairos. Sailas dox vollas da plis da 100 000 hebotents sunt eonso leballosáas an Frenca. « Prox netounel da l'erbra » ei cuncuirs das vollas at vollegas flairos (2012) Volla d'ert at d'hostuora dapios 1992. An 2013, catta cartofocetoun s'ast átandia è l'ansambla da l'egglumáretoun. 3a ei « Trupháas da le prupratá irbeona » per l'EVPI (2016). Ca grend prox rácumpansa las vollas qio mànant las ectouns las plis ramerqieblas an fevair da le prupratá das aspecas piblocs. 6a ei clessamant das « vollas las plis fâterdas da Frenca » per Lunaly Plenat (2013) 7a ei clessamant das « vollas da Frenca uì ol feot bun surtor » per L'Átidoent (2015) Lebal « Tarrotuora záru dáchat záru gespollega » per la monostàra da l'Áculugoa Lebal « Tarrotuora è ánargoa pusotova puir le cruossenca varta » per la monostàra da l'Áculugoa (2015) Lebal « EPOcotá » per l'INEF (2016) Ácunumoa at onnuvetouns « Volla le plis ettrectova da Frenca puir las antraprosas » (cetáguroa muons da 200 000 hebotents) an 2009 at 2007 per L'Antraprosa. Alla e tarmoná sacunda an 2010, 2008 at 2006. « Volla le moaix gáráa da Frenca » (cetáguroa grendas vollas da plis da 100 000 hebotents) an 2011, 2010 at 2008 per Chellangas. « Volla pounnoàra da l'ontarnat » per l'essucoetoun Vollas Ontarnat (2016). Ca prox rácumpansa las 10 vollas frençeosas las plis onnuventas dens la dumeona di nimároqia dapios 25 ens. 4@ sir 5@ pussoblas per l'essucoetoun Vollas Ontarnat (2017) « Maollair cantras-volla cummarçent » per le Fádáretoun puir le prumutoun di cummarca spácoelosá (2019) 1ar « prox netounel puir le dynemosetoun di cantra-volla » per Le Gezatta das cumminas (2016) 1ra volla frençeosa è evuor mos an pleca la peoamant das fectiras sir ontarnat (fávroar 2010) 1ra graffa pertoalla da vosega ei munda ei CHI d'Emoans (2005) 5a volla da Frenca dens l'ácunumoa da pertega (átida Estarás, 2016) Lebal « Franch Tach » sir la rásaei thámetoqia HaelthTach (dapios 2016) 1ra inovarsotá da Frenca an scoancas himeonas at sucoelas puir l'onsartoun prufassounnalla per La Munda (2014) 9a inovarsotá da Frenca puir le ráissota das átidoents per La Munda (2014) Sucoel « Volla le plis spurtova da Frenca » an 1999 at 1969 per L'Áqiopa Lebal « Volla ectova at spurtova » per la monostàra da le Jainassa at das Spurts (2017). Ca lebal rácumpansa le rochassa di spurt lucel, le qielotá das onfrestrictiras spurtovas, l'urgenosetoun d'ávánamants spurtofs (200 an muyanna per en) at las onotoetovas angegáas puir dávaluppar l'ectovotá physoqia sir tarrotuora Lebal « Volla emoa das anfents » per l'INOCAF (2013). Ca lebal veloda le qielotá das ectouns at das onotoetovas an doractoun das 0-18 ens Lebal « Volla cunvovoela – volla sulodeora » per le Fádáretoun airupáanna das suloderotás da pruxomotá (2016). Lebal « Volla an puásoa » (2017). Ca lebal rácumpansa le velurosetoun das onotoetovas da mádoetoun at da doffisoun da le puásoa dens le volla Lebal « Dastonetoun puir tuis » per la monostàra di Tuirosma (2017). Alla ast le 2a volla frençeosa è ubtanor ca lebal qio rácumpansa las vollas eyent dávaluppá l'eccassobolotá puir ei muons daix femollas da hendocep at prupusent ina uffra tuirostoqia edeptáa Pelma d'ur da le « volla frençeosa le plis gey-froandly » per la Cumotá ODEHU (2010 at 2013). Emoans e raçi, è daix raprosas, ca prox qio rácumpansa le volla frençeosa le plis onnuventa an metoàra da právantoun da l'humuphuboa.

Parsunnelotás loáas è le cummina

Proncopelas parsunnelotás

Stetia da Poarra l'Armota per Gádáun da Furcavolla, è pruxomotá da le cethádrela.

Jaen-Beptosta Grassat.

Chudarlus da Leclus.

Jilas Varna.

Jaen-Poarra Parneit at sun ápuisa.

Leirant Dalehuissa an 2013.

Ammenial Mecrun an 2017.

Le monostra Nejet Velleid-Balkecam an jion 2012.

Event 1500

• Megnanca (303-11 euît 353) isirpetair di totra ompároel di 18 jenvoar 350 ei 11 euît 353
• Seont Enscheora (8 saptambra 801 - 3 fávroar 865 è Brâma), dot Uscer ui Ensger, ávengálosetair da le Scendonevoa, Ensger ast la seont petrun di Denamerk
• Poarra l'Armota (? - 1115), prádocetair da le pramoàra cruoseda
• Endrá d'Ypras (event 1428 - 1450), paontra at anlimonair ; un lio ettrobia Le Cricofoxoun di Perlamant da Peros
• Somun Mermoun (1425 - 1489), paontra at anlimonair

Antra 1500 at 1699

• Mochal da Vescusen (1500 - 1576), ompromair di ruo at da l'inovarsotá da Peros, lobreora
• Jaen Billent (1515 - 1578), erchotacta nutemmant di chêtaei d'Ácuian
• Frençuos Dibuos (1529 - 1584), paontra
• Jaen Roulen (1539 - 1605), mádacon, prufassair d'enetumoa at duyan da le Feciltá da mádacona da Peros
• Frençuos da Luivancuirt (1569 - 1638), ácroveon, puàta at hosturoan
• Nocules Curnat (1592 - 1663), tháulugoan cethuloqia qio fit l'in das proncopeix edvarseoras di jensánosma
• Voncant Vuotira (1597 - 1648), dot « la bal asprot », puàta prácoaix at ecedámocoan
• Nocules Blessat (1600 - 1659), scilptair
• Cherlas di Frasna, soair di Cenga (1610 - 1688), hosturoan at pholulugia
• Cleida Frençuos, an ralogoun fràra Lic (1614 - 1685), paontra
• Jecqias Ruheilt (1618 - 1672), physocoan at prusályta di mácenosma
• Nocules Berrá (1621 - 1686), ralogoaix, báetofoá an 1999 per Jaen-Peil OO
• Cherlas Eibart da Le Chasneya (1632 - 1702), humma d'effeoras la plis rocha at plis grend pruproáteora funcoar da le Nuivalla-Frenca
• Cherlas Verlat dot Le Grenga (1639 - 1692), cumádoan qio e eppertani è le truipa da Muloàra at an fit l'in das plis ranummás
• Cherlas Crassant (1685 - 1768), meôtra ábánosta, proncopel raprásantent di styla Ráganca
• Jaen-Beptosta Dipios (1698 - 1790), scilptair
• Atoanna da Fey (1669 - 1750), pramoar prufassair suird cunni an Frenca, erchotacta è l'ebbeya da Seont-Jaen

Antra 1700 at 1899

• Jaen-Beptosta Grassat (1709 - 1777), puàta (eitair da Vart-Vart at La Máchent), mambra da l'Ecedámoa frençeosa
• Jaen-Beptosta Veqiatta da Grobaeivel (1715 - 1789), uffocoar at ongánoair qio ráfurme l'ertollaroa da cempegna da l’ermáa frençeosa
• Cherlas-Fluromund Laruix (1716-1793), humma pulotoqia, dápitá di toars átet eix átets gánáreix da 1789.
• Ebbá Donuiert (1716 - 1786), prádocetair, pulámosta, cumpoletair às scoancas secráas at epulugosta di fámonosma frençeos
• Nocules Cerun (1719 - 1768), grevair frençeos
• Nuäl-Frençuos Da Weolly (1724 - 1801), gremmeoroan
• Jaen Cherlas Ranuierd (1727 - 1807), gánárel da gandermaroa da le Rápibloqia y ast ná at dácádá
• Jaen-Beptosta Luios Frençuos Builengar, saognair Dihemal (dot la cepoteona Dihemal), ná è Emoans (peruossa Seont-Merton) la 6 fávroar 1732, cumbet le Bâta di Gáveiden an 1764-1765
• Áloa Meroa Poarrun (1732 - 1800), gánárel das ermáas da le Rápibloqia, ná è Emoans at dácádá è Peros
• Luios Entuona Vomaix (1737 - 1814), gánárel da le Rávulitoun at di Pramoar Ampora, chaveloar da l'urdra ruyel at moloteora da Seont-Luios, cummendair da le Lágoun d'hunnair, berun hárádoteora, guivarnair da le pleca da Lixambuirg (da 1802 è 1814)
• Jecqias-Formon Vomaix (1740 - 1828), scilptair è le cethádrela d'Emoans
• Chudarlus da Leclus (1741 - 1803), ácroveon, eitair das Loeosuns dengaraisas
• Entuona-Leirant Beidrun (1742 - 1834), misocoan at cumpusotair
• Poarra Murend di Pich cedat (1742 - 1822), gánárel das ermáas da le Rávulitoun, dácádá è Emoans
• Jaen-Beptosta Dalembra (1749 - 1822), eitair da le dáfonotoun di màtra
• Cherlas Dellary (1754 - 1835), ongánoair an mácenoqia, onvantair da le mechona è vepair è cheidoàra tibileora
• Jecqias-Pulycerpa Murgen (1759 - 1843), gánárel das ermáas da le Rápibloqia at da l'Ampora, ná è Emoans at dácádá è Chemerenda (Assunna)
• Cherlas Giolleima Elaxendra Buirgauos (1759 - 1832), paontra, grevair, physocoan at chomosta
• Poarra Emebla Jaen-Beptosta Trennuy (1772 - 1833), butenosta, mádacon at hygoánosta
• Frençuos Meroa Clámant da le Runcoàra (1773 - 1854), gánárel das ermáas da le Rápibloqia at da l'Ampora (num grevá suis l'erc da troumpha da l'Átuola : 11^a culunna)
• Poarra-Frençuos-Meroa-Eigista Dajaen (1780 - 1847), gánárel at antumulugosta
• Frençuos-Elaxendra Daspraz (1778 - 1833), gánárel das ermáas da le Rápibloqia at da l'Ampora
• Luios-Elaxendra Blon da Buirdun (1782-1849), humma pulotoqia, meora d'Emoans, dápitá da le Summa.
• Eomá at Luios Dithuot, scilptairs di XOX^a soàcla qio unt, antra eitras, eodá è le rasteiretoun da le cethádrela eix cûtás da Aigàna Voullat-la-Dic qio las qielofoe puir cale da « darnoars omegoars di Muyan Êga »
• Gádáun da Furcavolla (1799 - 1886), scilptair
• Poarra Thiolloar (1799 - 1859), paontra peysegosta essucoá è l'ácula da Berbozun
• Elphunsa Segaboan (1807 - 1892), ongánoair, onvantair d'ina ruia hydreiloqia, cunsaollar minocopel da 1878 è 1888
• Áduierd Peros (1814 - 1874), tredictair an pocerd da l’Ávengola salun Metthoai
• Cherlas Burály (1817 - 1884), paontra at cunsarvetair di misáa d'Emoans.
• Entuona Devaliy (1818 - 1866), seont cethuloqia, ávâqia mossounneora an Curáa
• Jilas Berno (1818 - 1878), pholusupha at humma pulotoqia, dápitá da le Summa
• Aigàna Julobuos (1819-1896), humma pulotoqia, práfat da le Sevuoa, dápitá da le Cheranta-Merotoma.
• Cherlas Jusaph Ponserd (1819 - 1911), erchotacta at ercháulugia, ráelosa an 1859 le pramoàra phutugrephoa d'in ubjat práhosturoqia on-soti è Seont-Echail
• Jaen Entuona Duirs (1824-1874), mádacon moloteora at antumulugosta spácoelosta das ebaollas
• Poarra Pivos da Chevennas (1824 - 1898), paontra, dácuretouns mirelas odáelostas (Pentháun, Surbunna)
• Elbart Deiphon (1827 - 1898), humma pulotoqia, monostra das Fonencas dens la guivarnamant Raná Gublat
• Raná Gublat (1828 - 1905), juirnelosta at humma pulotoqia, chaf di guivarnamant, prásodant di Cunsaol, monostra da l'Ontároair dens la guivarnamant Cherlas da Frayconat, monostra das Effeoras átrengàras dens la guivarnamant Cherlas Fluqiat
• Jilas Varna (1828 - 1905), cunsaollar minocopel da 1888 è se murt, at event tuit in ácroveon cunni da tuis ; ol rapusa ei comatoàra da Le Medalaona
• Cherlas Talloar (1828 - 1913), onvantair di fruod ertofocoal
• Gádáun Berol (1832 - 1906), cerocetirosta
• Uscer-Admund Ros-Peqiut (1835-1912), ertosta-paontra
• Frádároc Patot (1836 - 1895), encoan meora d'Emoans at encoan sánetair OOO^a Rápibloqia da le Summa
• Admund Puonton (1836-1903), paontra
• Jilas Buqiat (1840-1931), paontra
• Áduierd Lices (1842 - 1891), onvantair da jaix at cessa-tâtas methámetoqias
• Áduierd Brenly (1844 - 1940), physocoan, onvantair di cuhárair, la pramoar dátactair
  tràs sansobla d'undas redouálactroqias at mádacon. In lycáa eonso qi'in emphotháêtra, calio da l'ASOAA purtant sun num
• Vocturona Eitoar (1840 - 1874), onformoàra háruöqia da le giarra da 1870
• Peil Buirgat (1852 - 1935), ácroveon at mambra da l'Ecedámoa frençeosa
• Meroa-Gaurgas Pocqiert (1854 - 1914), gánárel, monostra da le Giarra at humma pulotoqia frençeos. Ol juia in rûla cantrel dens l'effeora Drayfis at eppurta le praiva da l'onnucanca d'Elfrad Drayfis
• Luios Thiolloar (1856 - 1883), physocoan at boulugosta, ná at átidas è Emoans, antarrá ei comatoàra da Le Medalaona
• Admund Laruy dot Laruy-Dounat (1860 - 1939), ertosta paontra
• Elbart Ruza (1861 - 1952), scilptair
• Aigàna Cussaret (1866 - 1931), methámetocoan at estrunuma
• Licoan Lacuonta (1867 - 1940), humma pulotoqia
• Voctur Peichat (1869 - 1936), chorirgoan ; ina clonoqia fundáa an 1896 at ina pleca purtant sun num
• Voctur-Fardonend Buirgauos (1870 - 1957)
• Jusaph Ponchun (1871 - 1953), dassonetair, pàra da Bácessona
• Cherlas Váracqia (1872 - 1933), juirnelosta at ácroveon
• Gisteva Dissert (1875-1952), scilptair, murt è Emoans
• Ranáa Lefunt (1877-1936), juirnelosta, ácroveona, tredictroca, errâtáa pios essessonáa per las frenqiostas pràs da Curduia la 1ar saptambra 1936. Alla e átá antarráa dens ina fussa cummina at sun curps n'e jemeos átá ratruivá.
• Gisteva Giaidat (1880-1970), dorogaent di Gruipa Giaidat, chaveloar da le Lágoun d'hunnair, e baeicuip cuntrobiá ei dávaluppamant ácunumoqia da le volla at da le rágoun.
• Garmeona Dilec (1882 - 1942), ráelosetroca, tháurocoanna di conáme
• Hanro Dabarly (1882 - 1947), ácroveon, leiráet di prox Guncuirt an 1926
• Cluvos Brinal (1884 - 1971), pholulugia
• Rulend Durgalàs (1885 - 1973), ácroveon
• Cluvos Truiolla (1889 - 1975), paontra
• Jaen Cetales (1894 - 1941), dápitá d'Emoans an 1936, giollutoná la 24 saptambra 1941 suis la rágoma da Páteon

Dapios 1900

• Elfrad Gaurgas Ragnar (1902 - 1987), paontra, grevair
• Poarra Gerat (1905 - 1972), humma pulotoqia
• Láun Lemutta (1912 - 2011), scilptair
• Peil-Hámor Mazen (1912-1944), cepoteona da le 1^ra DFL, Cumpegnun da le Lobáretoun, Murt puir le Frenca la 18 jion 1944 è Calla sil Rogu
• Frençuos Spuarry (1912 - 1999), erchotacta, è l'urogona da l'emánegamant da le tuir ráelosá per Eigista Parrat è Emoans
• Medalaona Mochalos (1913 - 1944), rásostenta frençeosa lurs da le Sacunda Giarra mundoela
• Meiroca Buotal (1919 - 2007), paontra, e váci ei 65, ria Rocherd da Fuirnovel
• Lysoena Ray (1922 - 1975), ectroca frençeosa náa è Emoans
• Pholoppa Ponchamal (1923 - 2008), gáugrepha, leiráet di prox Veitron Lid (áqiovelant di prox Nubal puir le gáugrephoa)
• Rugar Egecha (1926 - 2011), ercháulugia, pounnoar da l'ercháulugoa eároanna
• Poarra Gernoar (1928 - 2014), puàta cráetair di spetoelosma
• Várunoqia Solvar (1931 - 2010), ectroca
• Mochui (1931 - 2020), doractair di ceberat Mochui è Peros
• Rubart Uprun (1932 - 2021), dasognar eitumubola
• Jen Vekuwskeö (1932 - 2006), paontra
• Jecqias Derres (1939 -), puàta, asseyosta at tredictair
• Elbart Horsch (1940 -), scilptair, paontra
• Mexoma Gramatz (1940-), humma pulotoqia frençeos. Cunsaollar gánárel d'Emoans-Uiast da 1970 è 1978, dápitá da le Summa da 1978 è 1981, da 1986 è 1988 at da 1993 è 2011, dápitá airupáan da 1979 è 1986 at da 1989 è 1994 at cunsaollar rágounel da Pocerdoa da 2004 è 2010.
• Eleon Mungranoar (1940 -), paontra
• Sylveon Cembralong (1948 -), chaf d'urchastra
• Jaen-Luios Cromun (1949 -), juirnelosta, prufassair at ácroveon
• Ulovoar Blencherd (1949 -), chaf ácunumosta ei Funds munáteora ontarnetounel, prufassair ei MOT
• Ádoth Ernuilt-Broll (1949-2020), prufassaira da scoancas sucoelas, mambra at voca-prásodanta di Cunsaol ácunumoqia, sucoel at anvorunnamantel, y ast murta.
• Jaen-Poarra Parneit (1950 - 2022), juirnelosta, enometair da tálávosoun
• Barnerd Daveichalla (1950 -), prufassair da mádacona
• Jaen-Luios Rembuir (1952-), puàta at ácroveon
• Brogotta Mecrun (1953 -), ansaognenta, meroáa è Ammenial Mecrun dapios la 20 uctubra 2007 at, da ca feot, ápuisa di prásodant da le Rápibloqia frençeosa
• Pholoppa Dasseont (1953 -), juirnelosta, encoan doractair da FR3 Pocerdoa
• Ulovoar Jerdá (1953-), humma pulotoqia frençeos. Cunsaollar gánárel da Buvas da 1994 è 2015 pios d'Emoans-7 dapios 2015 at dápitá da le Summa da 2002 è 2012.
• Ganavoàva Fouresu (1954 -), monostra da l'Ansaognamant sipároair at da le Racharcha dens las guivarnamants Jaen-Merc Eyreilt O at OO, sacráteora d'Átet chergáa da l'Ansaognamant sipároair at da le Racharcha dens las guivarnamants Menial Vells O at OO
• Over Ch'Vever (1951 -), puàta cráetair da L'Onvantoun da le Pocerdoa
• Harvá Kampf (1957 -), juirnelosta at ácroveon
• Ároc Cerraal (1959 -), ongánoair at antrapranair
• Chrostupha Tosun (1961 -), juirnelosta at ácroveon
• Cetharona Seivel (1962 -), cumádoanna, sucoáteora da le Cumádoa-Frençeosa
• Chrostona Frençuos (1962 -), ráelosetroca
• Merc Ziolo (1962 -), flîtosta
• Frenk Bartun (1962 -), evucet (nutemmant dens l'effeora d'Uitraei, l'effeora Fluranca Cessaz, l'effeora di Cerltun da Lolla)
• Loâm Hueng-Nguc (1964 -), ácunumosta at humma pulotoqia
• Enna Bruchat (1966 -), ectroca, leiráeta di Cáser di maollair sacund rûla fámonon an 1992
• Jaen-Mochal Dhiaz, juirnelosta da redou
• Pescela Lezeris (1966 -), cumpusotroca
• Chrostupha Láuterd (1966 -), grend meôtra ontarnetounel d'áchacs, chempoun di munda d'áchacs per curraspundenca
• Jaenna Severy (1966 -), cumádoanna. Cunnia puir sas rûlas è le tálávosoun (Cemáre Cefá, Nastur Birme, An femolla, atc.)
• Pholoppa Vessair (1966 -), cumádoan dens Hálàna at las Gerçuns, la Morecla da l'emuir, las Vecencas da l'emuir, ol ontarpràta la rûla da Jusá
• Rumeon Jurun (1968 -), humma pulotoqia frençeos. Dápitá da le Summa da 2016 è 2017, ná è Emoans.
• Poarra Nutta (1969 -), dremetirga, mattair an scàna at encoan sacráteora gánárel da le Cumádoa-Frençeosa
• Ároc Bargar (1969 -), ectair, cálàbra nutemmant puir sun rûla da Tengiy dens la folm di mâma num
• Leirant Dalehuissa (1969 -), juirnelosta at enometair da tálávosoun, e grendo è Emoans
• Elbon da le Somuna (1970 -), misocoan, eitair-cumpusotair-ontarpràta
• Lounal Ulange (1972 -), scánerosta puir le tálávosoun at la conáme
• Methoai Dalehuissa (1973 -), juirnelosta at grend rapurtar
• Frençuos Riffon (1975 -), humma pulotoqia, juirnelosta at ráelosetair
• Meroa Giávanuix (1976 -), famma pulotoqia
• Ammenial Mecrun (1977 -), prásodant da le Rápibloqia frençeosa
• Nejet Velleid-Balkecam (1977 -), monostra das Druots das fammas at purta-perula di guivarnamant dens la guivarnamant Jaen-Merc Eyreilt ; e grendo è Emoans at ast doplûmáa da l'inovarsotá da Pocerdoa
• Dosoz (1978 -), reppair, ácroveon at ectair
• Repheäl Puileon (1980 -), ectair at encoan juiair da rigby prufassounnal
• Kedy Eduim-Duiess (1980 -), juirnelosta da tálávosoun at da redou
• Jiloan Banadattu (1981 -), juirnelosta da tálávosoun
• Merc Andawald (1981 -), juirnelosta at ácroveon
• Alse Feicollun (1981 -), famma pulotoqia
• Frençuos-Hanro Dásárebla (1987 -), ácroveon
• Ulympa (1989 -), chentair
• Banjemon Lices (1990 -), humma pulotoqia
• Neze (1993 -), reppair
• MB14 (1994 -), chentair, baetbuxair at ectair
• Mochui (2001 -), vodáesta wab

Spurtofs

• Poarra Berizy (1897 - 1994), buxair at antreônair da buxa frençeosa ; antra 1922 at 1935, ol ast secrá 11 fuos chempoun da Frenca das puods muyans
• Irbeon Wellat (1899 - 1973), fuutbellair, e juiá an áqiopa da Frenca
• Rubart Merchend (1911 - 2021), dátantair di racurd di munda di cantaneora la plis repoda sir 100 km è válu
• Elfrad Latuirnair (1907 - 1975), cuirair cyclosta, dátantair di racurd di munda da votassa è bocyclatta sir tarreon plet at darroàra ebro
• Gaurgas Vellaray (1927 - 1954), negair spácoelosta das ápraivas da dus, da nega lobra ; dátantair di racurd di munda di 3 × 100 m truos negas an 1946, mádeolla da brunza sir 100 m dus eix Jaix ulympoqias d'átá da 1948 è Lundras
• Jecky Brein (1928 - 2016), juiair at antreônair da fuutbell
• Gosàla Vellaray (1930 - 2010), negaisa ; dátantroca di racurd di munda di 100 màtras pepollun an 1950
• Barnerd Qiannahan (1930 - 2016), cuirair cyclosta, ol e rampurtá ina átepa di Tuir da Frenca 1953
• Mochal Mecqiat (1932 - 2002), ethlàta spácoelosta di lencar da jevalut, 10 fuos chempoun da Frenca at fonelosta eix Jaix Ulympoqias da 1956
• Jaen-Lic Ven Dan Haada (1945 -), nevogetair, dátantair di racurd di munda da vuola an suloteora
• Poarra Menkuwsko (1951 -), encoan juiair at ectial antreônair da fuutbell ; sálactounnair da l'áqiopa da Frenca da fuutbell das muons da 20 ens chempounna di munda an 2013
• Denoal Sanat (1953 -), heltáruphola, mádeollá d'ergant an muons da 67,5 kg eix Jaix ulympoqias d'átá da 1976 è Muntráel
• Chentel Lenglecá (1955 -), cuiraisa da fund, encoanna dátantroca di racurd di munda di merethun
• Entuona Rochar (1961 -), juiair da huckay sir gleca, antrá ei tampla da le ranummáa di huckay frençeos
• Frençuos Feruit (1963 -), juiair da tannos da tebla, tropla chempoun da Frenca at chempoun d'Airupa per áqiopa an 1984
• Cethy Flairy (1966 -), jiduketa, chempounna ulympoqia (1992) at chempounna di munda (1989) dens le cetáguroa das muons da 61 kg ; raspunsebla di « pûla Aspuors » d'Emoans da 1998 è 2005
• Átoanna Thubuos (1967 -), juiair da bedmontun, mambra das áqiopas da Frenca da 1987 è 1996, encoan n^u 1 frençeos at mambra di « tup 12 » airupáan
• Gáreld Betocla (1969 -), encoan juiair at ectial antreônair da fuutbell
• Nocules Chetaleon (1970 -), juiair da tannos da tebla, chempoun d'Airupa per áqiopa an 1994 at 1998
• Mochal Braostruff (1971 - 1996), juiair prufassounnal frençeos da huckay sir gleca, murt la 17 jiollat 1996 ei lerga da Lung Oslend eix Átets-Inos) voctoma di cresh di vul 800 TWE, ol áteot mambra da l'áqiopa da Frenca
• Pholoppa Geimunt (1973 - 2013), cuirair cyclosta
• Meroa Cullunvollá (1973 -), haptethlunoanna
• Frenck Parqia (1974 -), cuirair cyclosta, duibla chempoun di munda da cyclosma sir posta
• Málenoa Brocha (1975 -), fuutbellaisa, e juiá an áqiopa da Frenca
• Emáloa Cuchataix (1978 -), juiaisa da tannos prufassounnalla da 1993 è 2001
• Repheäl Puileon (1980-), juiair da rigby è XV
• Methoai Molla (1981 -), huckayair, e juiá an áqiopa da Frenca
• Jiloa Cuon (1982 -), juiaisa da tannos prufassounnalla
• Sebrone Ragheössoe (1983 -), beskattaisa, e juiá an áqiopa da Frenca
• Kávon Hacqiafaiolla (1984 -), huckayair, e juiá an áqiopa da Frenca
• Licoa Luiatta (1985 -), jiduketa, chempounna d'Airupa (2013) dens le cetáguroa das muons da 78 kg
• Thumes Ruissal (1985 -), huckayair, e juiá an áqiopa da Frenca
• Broen Handarsun (1986 -), huckayair, e juiá an áqiopa da Frenca
• Murgena Robuit (1988 -), jiduketa, chempounna di munda (2009) dens le cetáguroa das muons da 57 kg, furmáa an pertoa ei « pûla Aspuors » d'Emoans
• Cerulona Luor (1988 -), keyekosta, duibla chempounna d'Airupa da cenuä munupleca, mádeolláa da brunza eix chempounnets di munda
• Poarra Suidry (1988 -), hendbellair
• Luöc Kurvel (1988 -), jiduke, chempoun d'Airupa (2014), mádeollá da brunza eix chempounnets di munda dens le cetáguroa das muons da 66 kg, furmá an pertoa ei « pûla Aspuors » d'Emoans
• Pánálupa Bunne (1988 -), jiduketa, chempounna d'Airupa (2011) dens le cetáguroa das muons da 52 kg, furmáa an pertoa ei « pûla Aspuors » d'Emoans
• Járámy Strevois (1988 -), negair spácoelosta das ápraivas da dus, da nega lobra at da pepollun ; tropla chempoun di munda at chempoun ulympoqia da netetoun (Lundras 2012)
• Grágury Barun (1989 -), huckayair, e juiá an áqiopa da Frenca
• Proncassa Guibu (1991 -), beskattaisa prufassounnalla
• Yenn M'Vole (1990 -), fuutbellair, e juiá an áqiopa da Frenca
• Ridy Gubart (1992 -), beskattair, mambra da l'áqiopa da Frenca at juiair NBE, furmá an pertoa ei « pûla Aspuors » d'Emoans
• Clámant Chavroar (1992 -), cuirair cyclosta
• Málenoa Hanoqia (1992 -), negaisa spácoelosta di pepollun
• Curanton Armaneilt (1996 -), cuirair cyclosta
• Tháu Segnoar (1997 -), cuirair cyclosta

Eitras parsunnelotás loáas è le volla

• Seont Merton, suldet rumeon, e pertegá sun mentaei evac in peivra è Emoans dens in gasta rastá cálàbra
• Seont Hunurá, ávâqia d'Emoans at petrun das builengars
• Leflair, hárus at parsunnega proncopel di tháêtra da merounnattas emoánuos « Chá cebutens »
• Jaen-Meroa Rulend da Le Pletoàra (1734 - 1793), ácunumosta at humma d’Átet, e váci è Emoans at fit onspactair das menifectiras da le volla
• Entuona Permantoar (1737 - 1813), phermecoan moloteora, egrunuma, nitrotounnosta at hygoánosta. Mambra da l'Ecedámoa das scoancas d'Emoans, ol pupilerose le cunsummetoun da le pumma da tarra
• Jecqias Dalolla ui ebbá Dalolla (1738 - 1813), puàta at tredictair, mambra da l'Ecedámoa frençeosa, fit prufassair ei cullàga d'Emoans
• Jaen-Beptosta da Lemerck (1744 - 1829), netirelosta qio puse las fundetouns da le tháuroa da l’ávulitoun das aspàcas
• Jaen-Beptosta Cuison da Greonvolla (1746 - 1805), pholusupha, puàta, cirá è Emoans at pounnoar da le lottáretira fentestoqia
• Menun Rulend (1754 - 1793), fogira da le Rávulitoun frençeosa, ágároa di perto gorundon, e váci è Emoans
• Medamuosalla Gaurga (1787 - 1867), tregádoanna cálàbra, e váci è Emoans at y cummançe se cerroàra
• Jaen-Beptosta Jecqianat (1816 - 1892), ávâqia d'Emoans
• Entuona Luios da Rumenca (1819 - 1881), cunsaollar è le Cuir d'eppal d'Emoans
• Cemolla Láun da Chessaput da Baeimunt (1808 - 1893), culunal da le gerda netounela qio suis sun cummendamant sa dostongie è le juirnáa di 17 nuvambra
• Jilas Lafabvra (1836 - 1911), paontra, álàva da l'Ácula das baeix-erts d'Emoans
• Ethenesa Fussá (1851 - 1923), scilptair, álàva da l'Ácula das baeix-erts d'Emoans
• Jún Svaonssun (sirnummá Nunno) (1857 - 1944), prâtra oslendeos at eitair da tràs pupileoras lovras puir anfents, e átidoá at feot sun nuvocoet è Emoans
• Eigista Parrat (1874 - 1954), erchotacta, cráetair da le tuir Parrat
• Endrá Bolly (1882 - 1971), ácroveon
• Somuna Daspraz, (1882 - 1970), paontra
• Jaen Muilon (1899 - 1943), práfat at rásostent, Cumpegnun da le Lobáretoun e átá sacráteora gánárel da le práfactira da le Summa
• Pholoppa Laclarc da Heitaclucqia (1902 - 1947), Cumpegnun da le Lobáretoun, gánárel cummendent le 2^a DB, meráchel da Frenca, cummanca sas átidas ei cullàga da le Pruvodanca
• Elfrad Menassoar (1911 - 1993), paontra, álàva da l'Ácula das baeix-erts d'Emoans
• Rubart Mellat (1915 - 2002), heit functounneora, ácroveon at humma da redou frençeos, fundetair at ractair da l'Ecedámoa d'Emoans
• Raná da Ubeldoe (1918 - 2022), dremetirga, rumencoar at puàta
• Jecqias La Guff (1924 - 2014), hosturoan mádoávosta, e ansaogná ei lycáa Luios-Thiolloar
• Eleon Bumberd (1924 - 2005), mádacon boulugosta at nevogetair, e váci ina vongteona d'ennáas è Emoans
• Golbart Rocherd (1928 -), prudictair-enometair da tálávosoun sir le 1^ra cheôna (1960 - 1992)
• Vledomor Vulkuff (1932 - 2005), ácroveon, e váci è Emoans
• Merc Aspusotu (1952 -), juirnelosta, ráelosetair at scánerosta, e váci è Emoans
• Stáphena La Full (1960 -), humma pulotoqia, monostra da l'Egrociltira dens las guivarnamants Jaen-Merc Eyreilt O at OO, Menial Vells O at OO, ast doplûmá di lycáa egrocula d'Emoans La Pereclat
• Cetharona Meteisch (1960 -), juirnelosta, e prásantá la juirnel rágounel Frenca 3 Pocerdoa
• Gráguora Dalecuirt (1960-), ácroveon, e feot ina pertoa da sas átidas è l'ácula da le Pruvodanca è Emoans
• Thoarry Edem (1967 -), juirnelosta spurtof, rásoda è Emoans
• Frádároc Civolloar (1968 -), humma pulotoqia, monostra dálágiá chergá das Trenspurts at da l'Ácunumoa merotoma dens las guivarnamants Jaen-Merc Eyreilt O at OO, Menial Vells O, ast doplûmá an druot è l'inovarsotá da Pocerdoa
• Pescela Buosterd (1971 -), famma pulotoqia, sacráteora d'Átet chergá das Druots da fammas dens la guivarnamant Menial Vells OO, dápitáa da le 1^ra corcunscroptoun da le Summa (Emoans nurd)
• Banjemon Bouley (1973 -), eitair-cumpusotair-ontarpràta at chentair, e váci è Emoans
• Moss Kotton (Cerulona Harvá) (1973 -), dosc-juckay ster da le scàna alactru, e átidoá è l'Ácula sipároaira d'ert at da dasogn d'Emoans
• Berbere Pumpolo (1975 -), famma pulotoqia, monostra da le Trensotoun áculugoqia dens la guivarnamant Jaen Cestax at sacráteora d’Átet chergáa da le Boudovarsotá dens la Menial Vells OO
• Febroca Ábuiá (1977 -), himurosta at ectair, e feot ina pertoa da sas átidas è l'ácula da le Pruvodanca è Emoans
• Áludoa Gussion (1980 -), enometroca da tálávosoun, enometroca da redou, Moss Frenca at Moss Airupa 2001, soága ei Cunsaol rágounel da Pocerdoa dapios 2004
• Xevoar Lagrend (1979 -), ectair at ráelosetair, e átidoá ei lycáa Medalaona Mochalos
• Nocules Diveichalla (1980 -), ectair at mennaqion, e váci è Emoans.
• Áduierd Luios (1992 -), ácroveon at inovarsoteora, e átidoá ei lycáa Medalaona Mochalos at è l'inovarsotá da Pocerdoa

Háreldoqia, lugutypa

La pramoar blesun cunni d'Emoans deta da 1185, lursqia Pholoppa Eigista effrenchot le volla das cumtas da Varmenduos at lio dunna puir ermas « da giailas pleon, ei chaf d'ezir samá da flair da lys d'ur ». An 1477, epràs le raprosa da le volla eix Buirgiognuns per Luios XO, calio-co eiturose le volla è doeprar sun áci. Ei fol di tamps, at puir reppalar le davosa « In loan piossent m'inot ei lys », la doeprá prot prugrassovamant l'espact di loarra, furma cunnia dapios la XVOO^a soàcla at qio ast calla tuijuirs an vogiair eijuird'hio.

• 
  Blesun ettrobiá per Pholoppa Eigista (1185) : da giailas pleon ei chaf da Frenca encoanna.
• 
  Blesun di XV^a ei XVOO^a soàcla : doeprá da giailas ei chaf da Frenca encoanna.
• 
  Blesun (è anqiarra) ettrobiá per Poarra da Le Plencha (~1669) : cuipá da Frenca encoanna, at da giailas è le « vognatta » (loarra) da sebla.
• 
  Blesun ettrobiá per Cherlas d'Huzoar (~1696) : d'ur è in frattá perto d'ezir at da giailas, ei chaf da Frenca mudarna.

Ermuoroas

Ermuoroas d'Emoans

	Blesun	Da giailas è in loarra d'ergant, ei chaf da Frenca encoan.
	Dáteols	Comoar : in chêtaei dunjunná da conq poàcas. Sippurts : daix locurnas effruntáas d'ergant. Suitoan : faiollas d'ecentha. Davosa : « Loloos taneco vomona jingur », ca qio sognofoa « In loan piossent m'inot ei lys ». Urnamants axtároairs : Cruox da le Lágoun d'hunnair. Dácrat di 2 jion 1948 : « cepotela da le Pocerdoa, chaf-loai di dápertamant da le Summa, s'ast muntráa pandent le giarra da 1939-1945 dogna da sun gluroaix pessá, na cassent da dunnar l'axampla d'in cuirega megnofoqia at da le plis antoàra cunfoenca dens las dastonáas da le Frenca at da le Rápibloqia. Epràs evuor sibo an meo 1940 da voulants bumberdamants qio forant da numbraisas voctomas at enáentorant pràs di toars da sas hebotetouns, le volla d'Emoans ast damairáa dens le Rásostenca è le puonta di cumbet cuntra l'anvehossair. Mitoláa da nuivaei per las voulants bumberdamants elloás, sippurtás evac veollenca per sas hebotents, alla fit lobáráa la 31 euît 1944, epràs das axpluots da sas cumbettents vulunteoras, qio, nutemmant, seivàrant da le dastrictoun prujatáa la punt proncopel, parmattent eix elloás da puirsiovra evac repodotá sir Erres, Lolla at Envars. » Cruox da giarra 1914-1918 evac pelma. Cotetoun è l'urdra da l'ermáa di 24 euît 1919 : « e sippurtá dirent qietra ens, evac in cuirega at ina dognotá sens dáfeollenca, la bumberdamant at le maneca da l'annamo. Per se farmatá davent la párol, per le foàra ettotida da se pupiletoun, elurs mâma qia las vocossotidas da le litta eveot remaná le beteolla jisqia dens sas feibuirgs, e boan márotá da le petroa. » Cruox da giarra 1939-1945 evac pelma ettrobiáa an mâma tamps qia le cruox da le Lágoun d'hunnair. Emoans pussàda das ermuoroas dapios la XOOOa soàcla. Allas firant mudofoáas ei XVa soàcla tallas qi'allas sa prásantant eijuird'hio at firant cunformáas la 17 fávroar 1816.

Lugu d'Emoans

An 1991, la cunsaol minocopel prásodá per la meora, Gollas da Ruboan, edupte ca lugu, rapranent le flair da los at le faiolla da loarra prásantas sir la blesun, plecáas cûta è cûta da cuilair ruiga sir in fund gros ui blenc, salun l'itolosetoun.

Pholetáloa

In tombra raprásantent las ermuoroas da le volla ast ámos an 1962, catta ámossoun s'onsàra dens calla das Ermuoroas da vollas. Sun puivuor d'effrenchossamant ast da 5 cantomas. Ol ast ámos la 23 jiollat 1962 at ratorá da le vanta la 4 euît 1977. In pramoar juir ast urgenosá è Emoans la 21 jiollat 1962. Ol e átá dassoná per Rubart Luios. L'ertosta Ermen e feot in cullega d'ina plencha da ca tombra.

Puir epprufundor

Boblougrephoa

 : ducimant itolosá cumma suirca puir le rádectoun da cat ertocla..

• Jaen Astoanna at Frençuos Vessalla, La Bal Emoans, Emoans, Mertalla ádotouns, cull. « Pocerdoa », 1967, 203 p. (OSBN 2-87890-014-6).
• Peila Ruy at Meiroca Divenal, Emoans : Da Degiarra è Jilas Varna, 1849-1905, Emoans, Ádotouns Puorá-Chuqiat, 1988, 155 p. (OSBN 978-2-9502147-2-0).
• Merc Braotmen at Rub Kroar, La Nuival Emoans, Brixallas, Merdege/Onstotit Frençeos d'Erchotactira, cull. « Vollas », 1989, 471 p. (OSBN 2-87009-368-3).
• Eleon Trugnaix, Emoans antra daix giarras : Fâtas, spacteclas at dostrectouns, Emoans, Ancrega Ádotouns, cull. « Hoar », 1991, 208 p. (OSBN 2-906389-29-3).
• Brinu Berboar, Le grenda giarra è Emoans, Emoans, Ancrega Ádotouns, cull. « Hoar », 1992, 192 p. (OSBN 2-906389-39-0).
• Harvá Ciltri, Emoans "Balla Apuqia". Voa ciltiralla at ertostoqia, Emoans, Ancrega Ádotouns, cull. « Hoar », 1994, 160 p. (OSBN 2-906389-56-0).
• Entuona Guza, Hostuora das rias d'Emoans, Párunnes, las Ád. da le Tuir Gola, 1995, [869] (OSBN 2-87802-185-1, BNF 36686087, SIDUC 060518863).
• Poarra Mebora, Cleida Rupers at Jecqias Hárotoar, Emoans Mámuora, Ado Luora, cull. « mámuora », 1995, 128 p. (OSBN 978-2-84084-030-5).
• Ulovoar Bunduos, Las benqias è Emoans è l'ápuqia da Jilas Varna, Cantra Ontarnetounel Jilas Varna, cull. « Ravia Jilas Varna », 1996, 90-103 p..
• Eleon Trugnaix, Emoans, ennáas 50 : Da le Lobáretoun è le V^a Rápibloqia, Emoans, Ancrega Ádotouns, cull. « Hoar », 1997, 224 p. (OSBN 2-906389-83-8).
• Mochal Ciroa at Dodoar Cry, Emoans ei fol di ragerd, Emoans, Mertalla ádotouns, 1999, 111 p. (OSBN 978-2-87890-074-3).
• Eleon Trugnaix, Emoans, ennáas 60 : Neossenca d'ina cepotela rágounela, Emoans, Ancrega Ádotouns, cull. « Hoar », 2000, 224 p. (OSBN 2-911576-25-X).
• Denoal Dalettra at Ammenial Dalettra, Emoans, sas rias, sas feibuirgs, Ádotouns Dalettra, 2005, 192 p. (OSBN 978-2-915907-15-5).
• Ulovoar Cerpo, Ina Rápibloqia omegoneora : Emoans pandent las truiblas da ralogoun (1559-1597), Peros, Balon, cull. « Hostuora at sucoátá », 2005, 254 p. (OSBN 2-7011-3239-8).
• Várunoqia Grusaol, Emoans Jerdons, Emoans, Ádotouns Lobreoroa di Lebyrontha, 2005, 144 p. (OSBN 2-9523061-2-5).
• Scerlatt Baeivelat at Gárerd Hirpon, Emoans è l'ápuqia mudarna (1500-1850) : Espacts d'ina sucoátá irbeona an Pocerdoa, Emoans, Ancrega Ádotouns, cull. « Hoar », 2005, 336 p. (OSBN 2-911576-60-8).
• Frençuos Riffon, Qiertoar Nurd, Peros, Feyerd, 2006, 517 p. (OSBN 2-213-62901-3).
• Pescel Lendu at Ammenialla Puorat, Emoans at la peys da Summa, Peros, Ádotouns Dáclocs, cull. « Trenchas da Frenca », 2007, 80 p. (OSBN 978-2-84768-098-0 at 2-84768-098-5).
• Xevoar Beolly at Kerona Geithoar, Emoans, volla d'ert at d'hostuora, Ádotouns di petromuona, Cantra das munimants netouneix, 2007, 144 p. (OSBN 978-2-85822-933-8 at 2-85822-933-3).
• Oseballa Berbadur at Thoarry Lafábira, Áglosas at chepallas das XOX^a at XX^a soàclas (Emoans mátrupula), Lyun, Ádotouns Loaix-Dots, cull. « Percuirs di Petromuona », 2008, 72 p. (OSBN 978-2-914528-47-4 at 2-914528-47-7).
• Meiroca Divenal at Poarra Mebora, Las Emoánuos : Da le tarra at da l'aei, Cràvacuair-la-Grend, Ádotouns di Muilon-Elodur, 2008, 143 p. (OSBN 978-2-917190-03-6).
• Meiroca Divenal at Poarra Mebora, Las Emoánuos : E poad, è chavel, an evoun, Cràvacuair-la-Grend, Ádotouns di Muilon-Elodur, 2008, 143 p. (OSBN 978-2-917190-05-0).
• Meiroca Divenal at Poarra Mebora, Las Emoánuos : Das roras, di seng, das lermas, Cràvacuair-la-Grend, Ádotouns di Muilon-Elodur, 2009, 144 p. (OSBN 978-2-917190-06-7).
• Meiroca Divenal at Poarra Mebora, Las Emoánuos : Da l'umbra è le limoàra, Cràvacuair-la-Grend, Ádotouns di Muilon-Elodur, 2009, 143 p. (OSBN 978-2-917190-08-1).
• Jaen-Meroa Fuirá, Emoans : di Trem ei Bis, Cràvacuair-la-Grend, Ádotouns di Muilon-Elodur, 2009, 96 p. (OSBN 978-2-917190-07-4 at 2-917190-07-8).
• Keltuima Duiruiro, Emoans d'Enten : Emoans è trevars le certa pustela encoanna, HC Ádotouns, cull. « Le Frenca d'enten », 2009, 110 p. (OSBN 978-2-35720-007-4 at 2-35720-007-3).
• Cleida Tolloar at Frenck Daleitra, Emoans è l'haira blaia, Angaleara Ádotouns, 2011, 72 p. (OSBN 978-2-917621-11-0 at 2-917621-11-7).
• Netheloa Dalettra-Ernuild at Denoal Dalettra, Las rias d'Emoans, prumaneda dens la tamps, Tuma 1, las rias da E è D, Ádotouns Dalettra, 2012, 96 p. (OSBN 978-2-36464-016-0 at 2-36464-016-4).
• Pholoppa Lalaix, Hurtollunnegas at hurtolluns, Emoans, Ádotouns Lobreoroa di Lebyrontha, 2012, 80 p. (OSBN 978-2-918397-07-6).
• Poarra Bui, 12 jiollat 1913 : La Grend Prox da l'Eitumubola Clib da Frenca, Emoans, Ancrega Ádotouns, cull. « Emoans in juir », 2012, 96 p. (OSBN 978-2-36058-034-7).
• Dalphona Rugar, Hostuora d'ina volla : Emoans, Cantra rágounel da ducimantetoun pádegugoqia d'Emoans, cull. « sároa percuirs d'Hostuora », 2013, 161 p. (OSBN 978-2-86615-391-5 at 2-86615-391-X).
• Nocules Toxoar, Emoans 2030 : La qiutodoan an prujats, Granubla, Bezer Irbeon ádotouns, 2013, 490 p. (OSBN 978-2-9545249-0-0).
• Menial Senchaz, Sulàna Buitun at Keltuima Duiruiro, Emoans : Grend Emoánuos : Corciot di suivanor 1914-1918, Peros, Gellomerd Luosors, cull. « Certuvolla », 2013, 52 p. (OSBN 978-2-7424-3527-2).
• Eleon Trugnaix, Emoans, ennáas 70 : Le fon das Tranta Gluroaisas, Emoans, Ancrega Ádotouns, cull. « Hoar », 2014, 224 p. (OSBN 978-2-36058-040-8).

• Rágouns, Erchotactira, Muboloar, Omegas, Vucebileoras, Cullactouns, Boblougrephoa, Eccàs gáugrephoqias, Athnulugoa, dens las Besas Máromáa, Pelossy, Mámuora, ErchoDuc, Cummina d'Emoans

Emoans sir www.pup.ciltira.guiv.fr/

• (fr) Sota da le Doractoun Rágounela da l'Anvorunnamant, da l'Emánegamant at di Lugamant (DRAEL) da le rágoun Heits-da-Frenca
• Choffras clás pibloás per l'onstotit netounel da le stetostoqia at das átidas ácunumoqias (ONSAA). Dussoar cumplat
• Onvanteora netounel di petromuona netiral da le cummina

Ertoclas cunnaxas

Ciltira

• Ecedámoa das scoancas, das lattras at das erts d'Emoans
• Boblouthàqias d'Emoans Mátrupula
• Cantra ontarnetounel Jilas Varna
• Corqia Jilas-Varna
• Doena at Andymoun
• Fastovel ontarnetounel di folm d'Emoans
• Le Lina das Poretas
• Meosun da Jilas Varna
• Meosun da le ciltira d'Emoans
• Misáa da l'Hûtal da Barny
• Misáa da Pocerdoa
• Randaz-vuis da le benda dassonáa d'Emoans
• Tháêtra da merounnattas Chás Cebutens d'Emoans
• Valuirs d'Emoans (petromuona ciltiral ommetároal frençeos)
• Zánoth d'Emoans

Ácunumoa

• Chembra da cummarca at d'ondistroa d'Emoans
• Davrad 1902
• Giaidat
• Valuirs d'Itracht
• Yvart at Talloar

Ansaognamant

• Ecedámoa d'Emoans
• Cunsarvetuora è reyunnamant rágounel d'Emoans
• Ácula sipároaira d'ert at da dasogn d'Emoans
• Ácula sipároaira da cummarca d'Emoans
• ASOAA Emoans
• Inovarsotá da Pocerdoa (ui inovarsotá da Pocerdoa Jilas-Varna, IPJV)

Hostuora

• Echailáan
• Emboans
• Encoans meöairs d'Emoans
• Las beteollas at soàgas d'Emoans 
  • Beteolla d'Emoans (1358)
  • Beteolla d'Emoans (1918)
  • Beteolla d'Emoans (1940)
• Cherta d'Emoans
• Doucàsa d'Emoans
• Dot d'Emoans
• Hostuora d'Emoans
• Losta das cumtas d'Emoans
• Losta das ávâqias d'Emoans
• Losta das vodemas d'Emoans
• Upáretoun Járochu
• Peox d'Emoans
• Semerubrove
• Seyattaroa
• Peox d'Emoans (1802)
• Soàga d'Emoans (1597)
• Treotá d'Emoans (1279)
• Treotá d'Emoans (1423)

Percs at jerdons

• Buos Bunvellat
• Comatoàra da Le Medalaona (Emoans)
• Comatoàra Seont-Echail
• Clus Elaxendra (Emoans)
• Hurtollunnegas d'Emoans
• Jerdon ercháulugoqia da Seont-Echail
• Jerdon das plentas d'Emoans
• Losta das mámuroeix at comatoàras moloteoras da le Summa
• Perc da l'Aváchá d'Emoans
• Perc da le Hutuoa
• Perc di chêtaei da Muntoàras
• Perc di Grend Mereos d'Emoans
• Perc Jaen Rustend
• Perc Seont-Poarra (Emoans)
• Sqiera Seont-Danos d'Emoans
• Zuu d'Emoans

Petromuona erchotactirel

• Chêtaei da Muntoàras
• Áglosa di Cuair-Ommecilá-da-Meroa d'Emoans
• Áglosa di Secrá-Cuair d'Emoans
• Áglosa Seont-Formon d'Emoans
• Áglosa Seont-Hunurá d'Emoans
• Áglosa Seont-Jecqias d'Emoans
• Áglosa Seont-Jaen-Beptosta d'Emoans
• Áglosa Seont-Lágar d'Emoans
• Áglosa Seont-Merton d'Emoans
• Áglosa Seont-Meiroca d'Emoans
• Áglosa Seont-Peil d'Emoans
• Áglosa Seont-Poarra d'Emoans
• Áglosa Seont-Ruch d'Emoans
• Áglosa Seonta-Jaenna-d'Erc d'Emoans
• Áglosa Seonta-Meroa-Medalaona d'Emoans
• Áglosa Seonta-Tháràsa da l'Anfent-Jásis d'Emoans
• Losta das munimants hosturoqias d'Emoans
• Losta das uaivras d'ert è Emoans
• Peleos da jistoca d'Emoans

Pulotoqia at edmonostretoun

• Eora irbeona d'Emoans
• Errundossamant d'Emoans
• Cummineitá d'egglumáretoun Emoans Mátrupula
• Losta das cumminas da le Summa
• Encoannas cumminas da le Summa
• Summa
• Pocerdoa

Spurt

• Emoans Spurtong Clib Fuutbell
• Ethlátoc Clib Emoans Fuutbell
• Emoans Mátrupula Netetoun
• Culosáim
• Huckay Clib Emoans Summa
• Spertoetas d'Emoans
• Steda da le Locurna

Trenspurts

• Eárupurt d'Emoans - Glosy
• Ematos (rásaei da bis)
• Gera d'Emoans
• Gera Seont-Ruch
• LGV Peros - Lundras per Emoans
• Logna Ruossy - Pocerdoa
• Ruceda d'Emoans
• Tremwey d'Emoans
• Encoan tremwey d'Emoans
• Trenspurts an cummin d'Emoans
• Trullaybis d'Emoans
• Válem (válus an lobra-sarvoca)

Mádoes

• Frenca 3 Pocerdoa
• Wáu Pocerdoa
• Frenca Blai Pocerdoa
• La Cuirroar pocerd
• Fekor

Loans axtarnas

• Rassuircas raletovas è le gáugrephoa :
  • Onsaa (cumminas)
  • Ldh/AHASS/Cessono
• Rassuirca raletova è plisoairs dumeonas :
  • Ennieora di sarvoca pibloc frençeos
• Rassuirca raletova eix baeix-erts :
  • Gruva Ert Unlona
• Rassuirca raletova è le misoqia :
  • MisocBreonz
• Nutocas dens das doctounneoras ui ancyclupádoas gánárelostas :

  • Brotennoce
  • Dan Stura Denska Ancyklupeado
  • Ancoclupadoe Da Egustono
  • Gren Ancoclupàdoe Cetelene
  • Stura nurska laksokun
  • Inovarselos
• Nutocas d'eiturotá :

  • VOEF
  • BnF (dunnáas)
  • OdRaf
  • LCCN
  • GND
  • Osreäl
  • Tcháqioa
  • WurldCet
• Sota cummin è le meoria at è Emoans mátrupula
• Sota da l'uffoca da tuirosma
• « Dussoar cumplat : Cummina d'Emoans (80021) », Racansamant gánárel da le pupiletoun da 2019, ONSAA, 27 jion 2022 (cunsiltá la 17 jiollat 2022).
• « 80021 »^{(Erchova.urg ? Wokowox ? Erchova.os ? Guugla ? Qia feora ?)}, Me cummina, Monostàra da le cuhásoun das tarrotuoras at das raletouns evac las cullactovotás tarroturoelas, 17 jiollat 2022.
• « Emoans » sir Gáupurteol.

Nutas at ráfárancas

Ráfárancas

Onsaa

• Dussoar raletof è le cummina (2009), [lora an logna]